Oi?

T’ho topes passejant per Coïmbra i et ve la tonada al cap i penses:

(més…)

(més…)

Diu que avui Giorgia Meloni es convertirà en la primera dona que presideix un govern a Itàlia. Llàstima que també serà, t’ho miris com t’ho miris, amb els seus Fratelli d’Italia, la primera hereva del feixisme que ha obtingut una majoria suficient per governar, ni que sigui amb el precari joc d’equilibris a què ens té acostumats el país veí.

No en sé res més, d’aquesta dona. Però no he pogut evitar de pensar-hi quan, per sorpresa, el seu cognom se m’ha aparegut en entrar a la catedral de l’Alguer, en aquesta làpida del 1624 escrita en un espanyol un punt encarcarat amb què et topes així que travesses la porta de la dreta d’accés al temple.

Al cel, el sol, avui,
una trista moneda
de plata…

Enmig del fred, un esclat de primavera. La metàfora ens ve feta.

Això era l’1 de maig al capdamunt d’Horta: temps revolt de primavera, ara plou ara fa sol, i allà mateix arrenca un arc de sant Martí que s’enfila majestuós cel amunt. I es fa mirar. I ens captiva. I correríem a empaitar-ne el naixement, com si fos concret i material i aprensible. I no, només, com si fos poc, un joc entre l’aigua i la llum. Només, com si fos poc, un efecte visual. Real, tanmateix.

És imponent. O ho era, però on n’hi ha hagut sempre n’hi queda.

(més…)

Les primeres roselles m’han sorprès a tocar del petit carrer d’Hipàtia d’Alexandria, que sempre fa de bon homenatjar tot passejant-hi.

Ja sé que no té res de singular…

(més…)

S’acaba el febrer. Ja fa només dos mesos que, per cap d’any, contemplàvem aquesta posta de Lluna a Collserola.

(més…)

Aquest matí, a l’albada, durant aquella estona de claror tènue i neta que hi ha entre trenc d’alba i el primer sol que enlluerna, a la banda de xaloc, l’horitzó convidava a fantasiejar.

(més…)

La plaça Cabrinetty és un dels indrets més suggerents de Puigcerdà: tant la plaça tota porticada com el personatge que li dóna nom insinuen que la capital de la Cerdanya és plena de secrets que val la pena de descobrir, bé que la majoria hagin estat massa amagats fins i tot per als mateixos cerdans… […]

(més…)