Oi?

Al cel, el sol, avui,
una trista moneda
de plata…

Enmig del fred, un esclat de primavera. La metàfora ens ve feta.

Això era l’1 de maig al capdamunt d’Horta: temps revolt de primavera, ara plou ara fa sol, i allà mateix arrenca un arc de sant Martí que s’enfila majestuós cel amunt. I es fa mirar. I ens captiva. I correríem a empaitar-ne el naixement, com si fos concret i material i aprensible. I no, només, com si fos poc, un joc entre l’aigua i la llum. Només, com si fos poc, un efecte visual. Real, tanmateix.

És imponent. O ho era, però on n’hi ha hagut sempre n’hi queda.

(més…)

Les primeres roselles m’han sorprès a tocar del petit carrer d’Hipàtia d’Alexandria, que sempre fa de bon homenatjar tot passejant-hi.

Ja sé que no té res de singular…

(més…)

S’acaba el febrer. Ja fa només dos mesos que, per cap d’any, contemplàvem aquesta posta de Lluna a Collserola.

(més…)

Aquest matí, a l’albada, durant aquella estona de claror tènue i neta que hi ha entre trenc d’alba i el primer sol que enlluerna, a la banda de xaloc, l’horitzó convidava a fantasiejar.

(més…)

La plaça Cabrinetty és un dels indrets més suggerents de Puigcerdà: tant la plaça tota porticada com el personatge que li dóna nom insinuen que la capital de la Cerdanya és plena de secrets que val la pena de descobrir, bé que la majoria hagin estat massa amagats fins i tot per als mateixos cerdans… […]

(més…)