Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Carnet

Fa quaranta anys, a can 80

0
Publicat el 7 de maig de 2021

Es veu que TVE està endreçant arxius i això fa que vagi deixant a la vista programes històrics, com ara una revista d’actualitat i cultura infantil i juvenil que es deia A can 80, dirigida per Enric Frigola i que tenia, segons uns crèdits que és imprescindible de llegir, Montserat Minobis i Guillem-Jordi Graells entre els guionistes.

(més…)

El paper de l’ANC

0
Publicat el 4 de maig de 2021

El mail obert d’aquesta setmana mira de llegir críticament, i amb esperit tan positiu com n’he estat capaç, la proposta de full de ruta de l’ANC, que els socis debatran aquest mes de maig mateix. I ho fa centrant-se sobretot en dos aspectes, si és que són diferents: la posició en el joc entre partits, d’una banda, i la relació amb el Consell per la República, de l’altra. A partir d’un implícit que he dinat per descomptat: l’Assemblea no pot tractar el Consell com si no hi fos o no hi tingués res a veure, perquè forma part des del primer dia del seu consell de govern. La presidenta de l’Assemblea hi té veu i vot. Per això no té cap sentit que l’ANC sembli voler-hi competir en comptes de cooperar-hi com estan fent els seus socis des de la base. Diria que, així, el full de ruta reflecteix nítidament una preocupant incapacitat de situar-se en el nou context on som. Ara hauríem de discutir sense més ambigüitats si tots plegats donem suport a la pausa indefinida que proposa Esquerra o a l’increment de la confrontació amb l’estat espanyol que, teòricament, defensen totes les altres forces polítiques i civils. Doncs aquesta és la qüestió que plana per sota de l’article.

(més…)

Acceptar els resultats

0
Publicat el 27 d'abril de 2021

Finalment m’hi he decidit: a l’últim mail obert explico com veig les negociacions entre Esquerra i Junts posteriors a les eleccions del 14 d efebrer, i ho faig fastiguejat per la manera com les presenten la majoria de mitjans i d’opinadors, tots donant per descomptat que això s’hauria de resoldre en un pim pam i passa que t’he vist. Però no, hi ha en joc el futur del país i de la seva gent. I per tant potser el que hauríem d’exigir als negociadors no és que corrin, sinó que treballin i que hi posin l’ànima i la lleialtat que massa vegades hem trobat a faltar tots aquests anys de teòrica lluita compartida…

(més…)

La ciència i les conseqüències

0
Publicat el 20 d'abril de 2021

Acaba de sortir el número 70 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, i hi publico un comentari breu de la novel·la grossa, com fa esperar que ho sigui el seu títol, L’esperit del temps, de Martí Domínguez, penúltim premi Òmnium. Hi dic:

(més…)

Les revolucions pendents

0
Publicat el 6 d'abril de 2021

El vaig escriure un Divendres Sant perquè es publiqués un Dilluns de Pasqua. I, és clar, m’ha quedat un article de Passió, però em temo que sense Resurrecció… Un any després de l’inici de la pandèmia, és inevitable començar-ne a fer balanços. I per ara el meu no pot ser gaire positiu: crec que, com més dies passen d’aquest nou ordre que vivim, més lluny estem de civilitzar-nos com sembla que ens convindria… O trobeu que m’enganyo?

(més…)

El cas Illa, encara

0

La capacitat que tenen els socialistes de tergiversar les coses sembla no tenir límit. Ara és Salvador Illa, cap de la llista que va obtenir alguns vots més que la que encapçalava Pere Aragonès, qui pretén que aquest sol fet li dona dret a protagonitzar una sessió d’investidura com a candidat a presidir la Generalitat. Per què, si no té cap possibilitat de superar-la? O potser sí que en tindria alguna, segons què plantegés? He mirat d’imaginar-ho en el mail obert d’aquest dilluns.

(més…)

Ja n’hi ha prou!

0
Publicat el 9 de març de 2021

El Mail obert d’aquesta setmana s’esplaiava contingudament arran de l’aquelarre muntat fa uns dies per una colla de sicaris del règim que controlen les organitzacions empresarials i altres parafernàlies del món econòmic. En el context de les negociacions per a la formació de govern posteriors a les eleccions del 14 de febrer, i sobre la base d’un indisssimulat xantatge sentimental propiciat per la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques, van elevar un crit d’ordre i estabilitat sense altre objectiu que perpetuar els privilegis dels vells detentors del poder al regne de les Espanyes. Va ser un acte polític, obscenament polític. I se’ls va veure el llautó d’una hora lluny.

(més…)

Què queda de la Universitat i del quart poder

0

Ara ha estat l’empresonament de Pablo Hasél que ha destapat l’olla dels trons. La ràbia i el descontentament estan ocupant els carrers de vuit dies ençà, i ho faran fins que s’hagin esbravat i es repleguin altra vegada a aquest estat de latència en què es mantenen de fa massa anys i que més tard o d’hora acabarà esclatant de debò. Els trons ressalten les contradiccions del sistema i tots els qui sentim la necessitat de revoltar-nos-hi en contra ens veiem arrossegats de paradoxa en paradoxa. L’últim mail obert es fixava en dues de ben concretes: la dissonància entre el valor que donem a la institució universitària i l’actitud del rector de la de Lleida, d’una banda, i que la defensa de la llibertat d’expressió porti algú a rebentar els vidres del local d’un diari.

(més…)

I si matem els missatgers?

0

El mail obert d’aquest dilluns valorava el pes dels prejudicis que tots tenim, també els perodistes que teòricament n’haurien de fer abstracció, a l’hora de valorar les propostes polítiques de qui tenim davant, ara en plena campanya electoral. Ho he vist així i així ho explico.

(més…)

Llenguts

0

No cal que digui quina és la situació de la nostra llengua. Ni que recordi la tendència que tenim a fer-ne objecte de discussió, discussions que sovint bizantinegen. Últimament, però, s’hi ha tornat amb molt bones aportacions de gent que hi entén —mentre que, alhora, es produïen anècdotes, com les que ens ha ofert la senyora Colau, que han tornat a encendre les ires dels qui les sofrim—. L’últim mail obert de novembre mirava d’afegir-hi el meu punt de vista. […]

(més…)

Raimon, per sempre

0

Aquest article s’ha estat covant des de fa dos anys, si no més. L’impuls inicial li ve amb la publicació de L’últim recital, el disc que aplegava els concerts de cloenda de la carrera de Raimon el 2017. Després, per molt diverses raons que ara no fan al cas, el comentari no es va poder ni escriure ni publicar quan tocava. Però no hi vaig deixar de treballar, confiant que Vilaweb el voldria igualment encara que no hi hagués cap pretext concret per publicar-lo. Pensava que així seria, també, una reivindicació del valor que tenen en si els productes culturals més enllà del llustre que sembla que els dóna l’actualitat. Però el temps, que corre traïdor, ha acabat fent-ne coincidir l’aparició amb els vuitanta anys del protagonista. Donem-ho per bo. […]

(més…)

Desistir de governar

0

El 16 de novembre, el primer dilluns després del gran nyap que el nostre govern va cometre pretenent ajudar els autònoms, vaig publicar aquest mail obert. Hi plantejava algunes qüestions elementals que és inversemblant que els responsables corresponents no haguessin tingut en compte abans; però, si ho haguessin fet, costa d’acceptar que s’equivoquessin tant… Va ser curiós d’observar, després, algunes reaccions a l’article, que el veien, amb enuig o amb gaudi segons la posició de cadascú, com un atac al conseller El Homrani o al seu partit. I no, la crítica s’adreçava al govern, que per a mi és tot un, i als partits que li donen suport, per la incapacitat de reaccionar públicament de manera decidida. […]

(més…)

Cent anys de la Ventafocs

0

L’octubre del 1920, Josep M. Folch i Torres va estrenar la seva particular recreació d’una de les rondalles més populars arreu del món, La Ventafocs, amb un èxit de públic només comparable al dels seus Pastorets. Ara, en ocasió del centenari de la primera representació al teatre Romea, la Fundació Folch i Torres ha fet una reedició del llibre que, malgrat l’estat d’alarma, es va poder presentar en societat a la llibreria Ona el passat 5 de novembre. I em va correspondre fer-ho a mi, que he tingut cura de l’edició, d’aquesta manera. (Llàstima que a l’enregistrament hi faltin els últims minuts…) […]

(més…)

Hispaniòrum trémens

0

No és la primera vegada que he de recórrer a l’analogia amb patologies mèdiques per mirar d’explicar el comportament d’això que en diem Espanya, especialment les estructures d’un estat que està obsedit a perpetuar-se immutable. Aquesta vegada, m’ha semblat que la cosa més aclaridora anava de delírium trémens i altres addiccions. […]

(més…)