Oi?

L’actualitat dona nova vida a paraules com aquestes de Ferran Sáez a 𝐿𝑎 𝑓𝑖 𝑑𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑜𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖𝑠𝑚𝑒 𝑖𝑙·𝑙𝑢𝑠𝑡𝑟𝑎𝑡:
(més…)

“L’objectiu no és una societat millor, sinó una societat perfecta. El mitjà, per tant, no podia ser la sempre defectuosa política parlamentària, la imprevisible democràcia, els rampells estèrils de la llibertat individual. El totalitarisme és, essencialment, una idealització de l’Estat.”

Ferran Sáez a La fi del progressisme il·lustrat

(més…)

Ferran Sáez (a 𝐿𝑎 𝑓𝑖 𝑑𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑜𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖𝑠𝑚𝑒 𝑖𝑙·𝑙𝑢𝑠𝑡𝑟𝑎𝑡):

“Està triomfant l’escandalisme, que és una manera com una altra de parodiar, sempre selectivament, un suposat greuge i d’utilitzar-lo, a més, com a arma llancívola.”

(més…)

“L’única i molt precària base de la identitat personal és la memòria. El meu jo no és res més que l’assumpció, al cap i a la fi incerta, de determinats records que en la seva sedimentació biogràfica configuren la meva identitat individual i de retruc també la col·lectiva.”

Ferran Sáez a 𝐿𝑎 𝑓𝑖 𝑑𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑜𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖𝑠𝑚𝑒 𝑖𝑙·𝑙𝑢𝑠𝑡𝑟𝑎𝑡

“El triple lubricant del sistema són els ansiolítics, les sèries de Netflix —o les novel·letes que les imiten— i les xarxes socials. Els animals domèstics humanitzats també fan la seva feina: són el quart lubricant, potser.”

Ferran Sáez a La fi del progressisme il·lustrat