Òmnium d”Horta-Guinardo, en col·laboració amb els Lluïsos d’Horta i la llibreria Sagitari, va organitzar dijous de la setmana passada una presentació del Dietari de Canonges del president Quim Torra, el llibre que ha titulat Les hores greus.
Avui que el rebateig públic de Junts posa, implícitament, la data encara incerta de les pròximes eleccions sobre la taula, copio aquí l’últim mail obert, que en parlava. Per defensar que, de vegades, el millor atac pot ser no fer res i deixar que l’excés de l’enemic ens doni l’avantatge. […]
Ja sé que tots hi devem caure, però una de les coses que més em sorprenen és que algú digui d’un altre sense ni vacil·lar les coses que podrien dir-li a ell mateix. L’alcaldessa i tanmateix activista Ada Colau hi té una tirada especial. Potser és per això que no m’he pogut estar de fer-ho notar a l’últim mail obert (que trobareu aquí llegit en veu alta per Dolors Borau), en un exercici de diguem-ne política comparativa que m’ha dut a parlar del lideratge dels diversos responsables polítics en les circumstàncies de la pandèmia que tot ho ha trastocat. Fa així. […]
Aquest mail obert es va publicar el 5 de gener, vigília de Reis. Ara ja tenim una certa perspectiva per valorar aquella promesa de reunió. Sí, d’acord, la pandèmia, la pandèmia, és la pandèmia el que no ha deixat que la cosa es concretés com es començava a concretar, d’acord, més a poc a poc que no s’havia plantejat, d’acord, ara que tot just es començava a picar pedra, i quanta pedra que no caldria picar… Sí, podem enganyar-nos de moltes maneres, i aquesta n’és una de ben eficaç. […] (més…)
M’he distret. Entre una cosa i una altra, i ara només faltaven totes aquestes setmanes de confinament, m’he distret i fins ara no m’adono que he deixat gairebé del tot desatès el bloc, que he deixat d’utilitzar-lo si més no com un resum d’activitats, especialment dels papers que publico ara aquí ara allí. Ja fa anys que hi trobo aquesta utilitat pràctica. Miraré de recuperar les pròximes setmanes tot aquest temps perdut. Començaré amb el segon mail obert del mes de novembre, que posava en valor l’al·legat en defensa pròpia del president Torra davant el tribunal que de seguida el condemnaria més aviat perquè sí.
La falta d’energia del nostre govern davant la resposta ciutadana contra la sentència, que ha estat sens dubte servil amb els poders de l’estat espanyol, ha provocat una fonda falta de confiança cap al nostres governants. D’això parlava un dels últims mails oberts. Tota una altra cosa és com es tradueix, després, sobretot electoralment, aquest disgust. […]
L’últim mail obert volia respondre més amb el cap que amb l’estómac a les detencions dels nou membres dels CDRs acusats de terrorisme. I ho feia implícitament, compat i debatut, amb una apologia i una reivindicació de la dissidència. Que és, també, el que hi ha en joc en aquest procés de repressió que Espanya ha emprès de moment contra nosaltres. Davant la qual si callem estem morts. No podem callar: hem de cridar més fort, tot i amb el risc que puguem córrer. […]
Aquesta setmana, al mail obert em demanava d’alguna manera, a partir d’unes paraules del president Torrent, si no hem estat prou clars fins ara, si no ho ha estat encara més l’estat espanyol. No, d’ençà del 10 d’octubre nosaltres no n’hem estat tant com caldria. Ara, els altres no es pot dir que hagin amagat cap ou. Aleshores, quin espai queda per a un “pacte de claedat”? […]
A pocs dies de la Diada, el mail obert de represa del curs no podia sinó fer una crida a omplir, aquest any, la Diagonal. A recuperar, d’una vegada, la iniciativa. I a no deixar d’estar mobilitzats, acte seguit, per al que convingui. Per demostrar que ja som república.
Segur que hi ha qui troba que després de sis mesos de presó i de 155 estem retuts, que semblem vençuts. Però la meva impressió és que, en realitat, ara mateix acumulem energia, en molts moments des de la ràbia, sempre amb una paciència exemplar, esperant que es presenti l’oportunitat de posar-la, tots plegats, al servei de la república. Que l’oportunitat es presenti o, més aviat, que sapiguem trobar el moment de crear-la. Així mirava de descriure-ho amb el mail obert d’aquest dilluns: […]
Trobo irritant aquesta mecànica que imposa determinades expressions al discurs públic, expressions que amb la pretensió de crear consensos en realitat neutralitzen la mirada crítica i acten com esyabuladors intel·lectuals i polítics. I deu ser perquè m’irrita tant que tot sovint acabo agafant alguna d’aquestes expressions i miro d’esquarterar-la. Com en el darrer mail obert la subjecció a la legalitat vigent, simplement per seure a parlar, subjecció que ara pretenen donar per descomptada.
Què és i què esdevindrà el nou president de la Generalitat? Un titella de Puigdemont? El president d’Arrimadas i d’Iceta? M’ho preguntava al mail obert del dilluns que Quim Torra va esdevenir molt honorable. I ja deveu imaginar a quines conclusions hi arribava.