Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Onze de Setembre

Reserveu cadira

0

Després de l’Onze de Setembre vaig escriure aquest nou mail obert, per posar en valor l’experiència i la feina callada de tanta gent que ens ha permès avançar fins on som, i no fer més passes enrere. I, alhora, per posar un però ben gros a l’actitud partidista dels partits polítics i, ai las, també, de les entitats civils. Que, ni que resultés que fos el que els és connatural, no s’haurien de permetre. Almenys ara i aquí.

(més…)

De referèndum en referèndum

0

Com hem d’interpretar l’èxit de la Diada, el nou èxit en plena onada de repressió i de càstigs exemplars? I què n’hem de fer, d’aquest èxit? És una mica sobre això que anava el mail obert d’aquesta setmana.

(més…)

Passem a l’atac

0

A pocs dies de la Diada, el mail obert de represa del curs no podia sinó fer una crida a omplir, aquest any, la Diagonal. A recuperar, d’una vegada, la iniciativa. I a no deixar d’estar mobilitzats, acte seguit, per al que convingui. Per demostrar que ja som república.

(més…)

Momentum

0

Segur que hi ha qui troba que després de sis mesos de presó i de 155 estem retuts, que semblem vençuts. Però la meva impressió és que, en realitat, ara mateix acumulem energia, en molts moments des de la ràbia, sempre amb una paciència exemplar, esperant que es presenti l’oportunitat de posar-la, tots plegats, al servei de la república. Que l’oportunitat es presenti o, més aviat, que sapiguem trobar el moment de crear-la. Així mirava de descriure-ho amb el mail obert d’aquest dilluns: […]

(més…)

Vint-i-quatre morts i altres coses que no entenc

4

En escriure l’últim mail obert abans de les vacances sabia que només podria dedicar-lo a la Diada. Però després va i el 17 d’agost irromp en les nostres rutines i ho trasbalsa tot. I, tanmateix, ho trasbalsa tant que el seu impacte tenyeix tant si vols com si no vols qualsevol altra cosa. També el procés d’emancipació nacional. Especialment aquest procés, contra el qual es veu que tot s’hi val menys la discussió serena i el debat polític. Doncs, a vuit dies de l’Onze de Setembre he escrit un mail obert en què les tres dates, també l’1 d’octubre, s’entrellacen inevitablement. Aquest: […]

(més…)

La garantia serem nosaltres

0

El cinisme dels nostres adversaris polítics posa a prova la paciència dels qui defensem l’1 d’octubre, i més que ens la hi posarà. En tenim una mostra en la cantarella de l’exigència de garanties per a un procés contra el qual treballen amb la impunitat que s’ho poden permetre tot. D’això anava el mail obert d’aquest dilluns. Amb la convicció que l’arma més important per garantir el bon final de tot plegat és a la nostra mà: la mobilització, la participació. Massiva, desacomplexada i gens poruga. La que hem de tornar a demostrar aquest Onze de Setembre si hi tornem a ser tots, molts, més que mai. […]

(més…)

Maneres diverses de comptar

0

Deu ser un dels nostres mals més aguts: aquesta dificultat per imposar el propi relat. És un mal que podria contenir, alhora, una virtut, la de l’autocrítica. Si no fos que, a la pràctica, fa que tendim a acceptar el relat de l’adversari gairebé fins a creure’ns-el. Pensava tot això fa ja uns dies després de tornar a sentir com Mònica Terribas entrevistava la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, i aquesta anava desgranant mitges veritats fins a confegir enormes mentides. Com aquella, tan insòlita, que diu que les últimes eleccions al Parlament nosaltres les vam perdre… D’aquests mals de panxa va sortir, segur, l’últim mail obert, que mirava de posar a lloc la gesta que vam tornar a fer aquest Onze de Setembre. […]

(més…)

I tu, tu també estàs desinflat?

0

A una setmana de la Diada, m’ha sortit un mail obert de crida a la mobilització. I és que hi ha molts més motius per tornar a sortir al carrer que no per limitar-se a ser-ne espectador. La independència no ens la regalarà ningú. Ens l’hem de guanyar, i la gran manifestació anual n’està essent, segur, un dels peatges més amables. Qui no sigui capaç ni d’aquest petit sacrifici… […]

(més…)

La doble desconnexió

0
Publicat el 5 de gener de 2016

Tenia pendent de deixar anotat en aquest bloc el penúltim mail obert, el que va aparèixer l’endemà de les eleccions generals espanyoles. Només fa un parell de setmanes, i tan lluny que queden… I, alhora, quanta feina que els donaran. Sabrem treure rendiment del seu impàs, des d’aquí, tant si nosaltres celebrem noves eleccions com si no, o continuarem fent l’enze? (més…)

Dels vetos als petons

0

El mail obert de dilluns compartia, sense entrar en detalls, algunes experiències personals. unes experiències que testimonien, em sembla, que això que en diem el procés ha anat fins ara molt més de petons que no pas de vetos. Per si a algú n’hi calia tenir-ne constància i una empenteta…

(més…)

L’hora de triar entre la llibertat o la por

0

Escriure un mail obert aquesta setmana, l’últim diumenge abans del 27 de setembre, ha estat d’allò més compromès. Perquè es tractava de trobar el to al més ajustat punt mitjà entre l’entusiasme i la incertesa, sense caure en l’eufòria ni en les provocacions, sense fatxendejar ni esporuguir-se, sense cometre gaires redundàncies ni fer només soroll. Ho he aconseguit? Vull pensar que una mica, i que si algú que dubtava té la bondat de llegir-lo potser deixarà enrere algunes pors i creurà una mica més en la seva pròpia llibertat. I que ho demostrarà votant, diumenge, com tu i jo sabem… […]

(més…)

La resposta

0

Cada dia falta un dia menys per al 27S. Per a mi seran, segur, les eleccions més importants que haurem viscut, encara més que les que ens van batejar en això de la democràcia després del 1975 i fins als primers 80. Ara toca escalfar motors, sobreescalfar-los si cal, perquè siguem més, molts, molts més, que ho visquem així, que les llegim com el referèndum que exigim de fer. És en aquesta clau que l’última proposta del president Mas, per incòmoda que pogués resultar, té tot el sentit. Això mirava d’explicar el meu mail obert d’aquest dilluns.

(més…)