Dissabte dia 5, al magnífic espai de la Rectoria Vella de Sant Celoni. es va inaugurar l’exposició “Set artistes interpreten poetes catalans“, amb obra de Glòria Auleda, Núria Rossell, Rob Dubois, Carles Puche, Xavi Plana, Martí Pey i Stefano Puddu. […]
Stefano Puddu hi exposa, entre altres peces, el “Se taccio” acompanyat del meu “Tríptic” —un maridatge de què ja vaig parlar aquí i aquí—. Carles Puche relaciona alguns dels seus dibuixos de natura amb poemes de Vinyoli, de Pere Rovira o amb el meu “Ressò”.
L’acte d’inauguració va consistir, a més dels parlaments d’obertura de rigor i el petit refrigeri posterior —quins carquinyolis que fan a Sant Celoni!—, en unes poques lectures. Hi vaig interpretar “Ressò”, un poema de fa vint anys que aquests dies, amb les imatges d’Hongria tan tendres, agafava nova força:
Ressò
caminar amunt amunt i pujar
fins al punt on es veu la ciutat
una estesa brillant de finestres
que no miren enlloc
caminar amunt amunt i observar
la ciutat sense veus sense noms
lluny l’asfalt i l’espai del malson
lluny l’estesa de vidres com ulls
que no miren enlloc
caminar amunt amunt i girar-se
i observar la ciutat descobrir-hi
un anònim brogit que emmascara
entre fum de quitrà la mirada
de la mort pel talús de finestres
que no miren enlloccaminar amunt amunt i allunyar-se
entre boixos congosts eucaliptus
i tarteres enllà més enllà
on la terra s’esberla ja eixorca
clivellada per llàgrimes aspres
que hem vessat sota el sol
que vessem cada vespre
que ens escalfen les galtes
contra tanta gelor tan llunyana
la ciutat que l’enyores
vas deixar-hi els teus morts massa vius
caminar i no mirar mai enrere
vas deixar-hi la vida per viure
caminar embardissar-se tombar-se
vas deixar-hi el teu nom tots els noms
avançar embardissar-se aturar-sehan mort els avis els veïns
han mort els pares els germans
hem enterrat les filles
i ja només ens queda aquesta terra eixorca
un reflex de finestres llunyanes
l’esbarzer que segresta el teu cos
i l’estreny més i més si batzegues
t’empresona el neguit de fugir
t’empresona quedar-te quiet
resisteix que vindrà la tempesta
resisteix resisteix quan llampegui
l’esbarzer cremarà resisteix
i després sortiràs de les cendres
L’exposició serà oberta fins a l’1 de novembre i, entre d’altres activitats, el dia 26 de setembre se’n farà una visita comentada. Val la pena.
[A la fotografia, una de les il·lustracions de Carles Puche motivades per “Ressò”, tal com apareix, en ple procés, al seu bloc Ofici d’il·lustrador.]