Sento que ha mort Josep Pla-Narbona i ràpidament em torna a la memòria aquesta coberta, la de la plaquette amb text de Salvador Espriu Aproximació, tal vegada el·líptica, a l’art de Pla Narbona, publicada la Diada del Llibre del 1968 per Llibres de Sinera. […]
Aquest any 2020 s’escau que en fa cinquanta de la mort de Josep Carner. I per aquest motiu, el Correllengua ha organitzat les seves activitats de projecció pública de la llengua catalana a voltant de la figura del poeta. […]
La biblioteca de la Facultat de Comunicació Blanquerna m’ha demanat quin llibre recomano llegir aquest estiu. I se m’ha acudit dir això de Sis nits d’agost, de Jordi Lara, potser la novel·la que més m’ha seduït aquest darrer any.
A Sis nits d’agost, Jordi Lara construeix una novel·la de no ficció del tot recomanable, ni que no sàpigues qui va ser Xirinacs. […]
L’homenatge passa sempre per la relectura. Per exemple, del paràgraf que tanca L’escriptura, la bíblia de les obres de divulgació que ens ha donat, aquesta el 1996. Amb l’esperança que la profecia —de fet, en bona part ja hi som— sigui certa. […]
Fa un parell d’anys Espais Escrits em va encarregar que fes l’exercici de geolocalitzar Montserrat Abelló: és a dir, que indiqués en un mapa indrets significatius de la biografia de la poeta i els relacionés amb alguns dels seus textos. Temps després, el projecte de Mapa Literari Català continua creixent: aquesta primavera se n’han presentat nous autors, entre els quals Carles Riba i Josep M. de Sagarra. […]
Isidre Grau acaba de publicar una novel·la que té el barri d’Horta per escenari principal i, en certa mesura, per correlat de la història que explica. Una història que a mi m’ha recordat la seva magnífica Els colors de l’aigua, i que ajuda a explicar per què avui, ara i aquí, som com som.
Aquest 21 d’abril ha fet cent anys dia per dia que naixia a Barcelona Josep Palau i Fabre. Per això hem entrat en l’Any Palau i he tingut ja un parell d’ocasions d’explicar com el vaig descobrir, llegint-lo, i el tracte que hi vaig tenir com a editor. Per exemple a l’espai Vilaweb en una sessió del grup poètic Reversos, que n’ha publicat aquesta crònica.
Només hi deu haver una manera de viure en sèrio: no deixar de fer broma. Tàpias en va ser un mestre. Des que va publicar-la, “Al darrer adéu” s’ha incorporat a la meva petita selecció de cançons imprescindibles. Amb botifarra final inclosa. (més…)
Fa unes poques setmanes vaig rebre el volum Obra poètica (1973-2015) de Teresa d’Arenys, que acaba de publicar Vitel·la. I llegint-lo i rellegint-lo —aquest dissabte a les 12 protagonitzarà l’activitat del febrer a Sopa de Lletres— he retrobat “Clara”, unes tanques que ja no tenia presents. Justament tan pocs dies després d’un altre 9 de febrer, i ja en són dotze. Diuen: […]