Gràcies a la iniciativa i l’empenta d’Eduard Casas, fa dues setmanes vam recordar a Celrà l’#1Oct2017 —i la fraternitat del 30 de setembre i les esperances del 27 d’octubre i el compromís de persistir fins a la independència— amb algunes cançons i uns quants poemes. Per tots els que ja no hi són i per tots els que vindran.
Va obrir la sessió un Carles Belda lluminós amb un parell de cançons del tot oportunes. Josep Tero, Ferran Martínez i Toni Oró van posar-hi després els altres interludis musicals.
Va obrir les lectures la veu veterana de Marta Pessarrodona i les va tancar Marta Pérez Sierra, abans del parlament final del president Quim Torra.
Entremig hi vaig recitar quatre poemes, que vaig escollir pensant en el que hem viscut i el punt on som: amb urgència de divorci del país veí, jugant-nos-ho tot en una aposta que pot semblar impossible, disposats a persistir fins a trobar l’aigua al fons del pou aparentment sec, recordant els qui hem perdut tot fent camí.