Avui, 6 de desembre, fa 93 anys que el 1932 es constituïa el Parlament. Després de la derrota del 1714, aquella Generalitat, com la d’ara mateix i la Mancomunitat del 1914, va ser un pas endavant per a l’autogovern. Necessari, però insuficient. Ara cal que anem més enllà.
Avui El Món publica una entrevista amb Albert Velasco de les que cal llegir i deixar a mà per tornar-la a llegir de tant en tant.
Diu que demà, vigília de Sant Joan, festa dels Països Catalans, un Borbó pot ser rebut amb honors vergonyosos al monestir de Montserrat. M’agradaria pensar que l’ombra de l’abat Escarré donarà lucidesa a l’actual abat i el seu entorn, i per això els he adreçat aquest missatge:
Aquest divendres, a El Pla B de Ràdio 4, a la tertúlia de Toni Marín, amb Jose Rodríguez, Núria González, Sílvia López Valentín i sota la mirada atenta de David Balaguer, hem valorat l’amenaça del jutge Llarena de desobeir el Tribunal Constitucional quan sentenciï a favor de l’aplicació de la llei d’amnistia, el viatge de Salvador Illa a l’Extrem Orient i unes quantes coses més (amb moment de glòria final, cap al minut 20 de la segona hora, asseguro que no patrocinat de cap manera).
Ahir dimarts, a El Pla B de Ràdio4, a la tertúlia de Toni Marin, amb Ignacio Rigau, Alícia Ramos, Xavier Ginesta i Jordi Cerezuela, vam parlar de la DGAIA, vam denunciar el genocidi de Gaza i ens les vam tenir valorant la llei d’amnistia ara que el TC l’aprovarà.
La podeu recuperar a:
https://www.rtve.es/play/audios/el-pla-b/pla-proces-torna-centre-del-debat/16589465/
El pròxim diumenge 9 de juny estem cridats a escollir els nostres representants al Parlament Europeu. I, tot i el cansament i la incertesa després del 12 de maig, hem de fer un esforç més i tornar a exercir el dret de vot.
El 6 de juny va morir Xesc Barceló, amb la discreció amb què va viure i va treballar tota la vida. Crec que li dec molt, segur que més que ell no es pensava o que no li vaig demostrar.
Aquest diumenge l’anomenada “Volta a Catalunya” de Junts ha fet parada als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris amb un acte a la plaça Carmen Laforet, allí on anys enrere hi havia unes cotxeres d’autobusos.
Fa pocs dies que va fer dos anys de la publicació de la sentència pels fets d’Octubre del 2017. Ha fet dos anys, doncs, de l’ocupació de l’aeroport.
Aquest 14 de febrer hi ha molt en joc. Del que votarem no momés en depèn qui governarà la Generalitat autonòmica els anys que vénen; en depèn sobretot que aquest govern treballi per alliberar finalment el país i aconseguir més justícia social. Ha estat per contribuir-hi que m’he decidit a donar suport a Junts per Catalunya. I m’hi he compromès fins al punt de ser a la candidatura de la demarcació de Barcelona amb el número 41. Perquè crec que és l’hora del compromís i d’apostar-ho tot per dur fins al final la conquesta del Primer d’Octubre. N’estic convençut. I si vols que te’n convenci també a tu, parlem-ne quan vulguis!
Qui m’ho havia de dir: al final les circumstàncies, que avui són la convicció que és hora de comprometre’s si volem alliberar de debò el país, m’han dut a afiliar-me a un partit. A dos, ben mirat: a Acció per la República, primer, i després, per acord dels qui en som, a Junts per Catalunya.
L’Anna Casassas ha traduït novament les aventures de Pinotxo, aquell tros de fusta massa viu, per a Combel Editorial i els editors han aprofitat el confinament per difondre’n cada dia un capítol llegit en veu alta. […]
