El 6 de juny va morir Xesc Barceló, amb la discreció amb què va viure i va treballar tota la vida. Crec que li dec molt, segur que més que ell no es pensava o que no li vaig demostrar.
Aquest diumenge l’anomenada “Volta a Catalunya” de Junts ha fet parada als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris amb un acte a la plaça Carmen Laforet, allí on anys enrere hi havia unes cotxeres d’autobusos.
Fa pocs dies que va fer dos anys de la publicació de la sentència pels fets d’Octubre del 2017. Ha fet dos anys, doncs, de l’ocupació de l’aeroport.
Aquest 14 de febrer hi ha molt en joc. Del que votarem no momés en depèn qui governarà la Generalitat autonòmica els anys que vénen; en depèn sobretot que aquest govern treballi per alliberar finalment el país i aconseguir més justícia social. Ha estat per contribuir-hi que m’he decidit a donar suport a Junts per Catalunya. I m’hi he compromès fins al punt de ser a la candidatura de la demarcació de Barcelona amb el número 41. Perquè crec que és l’hora del compromís i d’apostar-ho tot per dur fins al final la conquesta del Primer d’Octubre. N’estic convençut. I si vols que te’n convenci també a tu, parlem-ne quan vulguis!
Qui m’ho havia de dir: al final les circumstàncies, que avui són la convicció que és hora de comprometre’s si volem alliberar de debò el país, m’han dut a afiliar-me a un partit. A dos, ben mirat: a Acció per la República, primer, i després, per acord dels qui en som, a Junts per Catalunya.
L’Anna Casassas ha traduït novament les aventures de Pinotxo, aquell tros de fusta massa viu, per a Combel Editorial i els editors han aprofitat el confinament per difondre’n cada dia un capítol llegit en veu alta. […]
Diu que aquest és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i per fer-ho notar la Diputació de Barcelona ha organitzat diverses jornades sota el títol general de “Cultura i memòria”. […]
Des del mes de desembre, cada dimecres ens trobem a les 2 del migdia a la plaça de Joan Coromines, davant la porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna, amb un megàfon a una mà i uns quants poemes a l’altra. Són petites lectures de poesia per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats que organitza la Taula per la Democràcia de la Facultat.
Aquest diumenge al matí Vil·la Joana ha acollit una nova sessió del cicle “Calidosopis literaris” que, amb Neus Real, Isabel Segura i Dolors Oller, ens ha convidat a rellegir Ramona, adéu de Montserrat Roig i, amb ella, la història de la dona barcelonina.
En començo a estar sofregit. Ja es veia venir, però no per això és menys irritant. Que si l’agència europea del medicament se n’ha enfugit de Barcelona per culpa dels independentistes, que si ha estat per culpa dels centcinquantaunistes. […]
Fa deu dies encara no un petit grup d’escriptors vam decidir promoure un manifest en suport al referèndum. El vam fer arribar per correu electrònic als tres centenars de signants d’un manifest pel Sí-Sí que havíem fet públic abans del 9 de novembre del 2014. I, en pocs dies, els signants ja ultrapassaven els sis-cents. Fa prop d’una setmana, l’endemà de les detencions i l’inici del salt mortal que han decidit fer les autoritats espanyoles, el vam fer públic, amb prou ressò. A hores d’ara ens acostem a les nou-centes adhesions. El manifest —i les signatures— és aquí, però em ve de gust copiar-lo també en aquest bloc:
Un dels fenòmens imprevisibles que més està regenerant la presència pública del llibre al nostre país ha estat l’aparició d’un rosari de petites llibreries independents, llibreries d’autor en diria, paral·lela a la creació de diversos segells editorials igualment petits, independents i d’autor. I no deu ser casualitat que les iniciatives llibreteres hagin coincidit amb la creació de l’Escola de Llibreria. […]
Fa un parell d’anys Espais Escrits em va encarregar que fes l’exercici de geolocalitzar Montserrat Abelló: és a dir, que indiqués en un mapa indrets significatius de la biografia de la poeta i els relacionés amb alguns dels seus textos. Temps després, el projecte de Mapa Literari Català continua creixent: aquesta primavera se n’han presentat nous autors, entre els quals Carles Riba i Josep M. de Sagarra. […]
Fa un parell de setmanes, just quan s’acabaven els Jocs Paralímpics d’enguany, la Dolors va publicar una opinió contundent a Vilaweb que jo també hauria pogut signar. La tesi es pot resumir així: fer uns jocs paralímpics ha estat una conquesta per començar a normalitzar la visibilitat de les persones amb determinades discapacitats, però mantenir-los pot comportar una nova segregació; no seria un bon revulsiu, ara, fondre’ls en el calendari amb els olímpics? L’endemà la segona tertúlia dels dilluns de Mònica Terribas se’n va fer ressò i va ser curiós veure com improvisaven una posició els periodistes esportius: va ser evident que els incomodava perquè els trencava els esquemes i les rutines professionals. Una raó més a favor de l’argument, doncs, que feia: