Doncs l’altre dia assisteixo a una activitat oberta sobre el molí Viure de l’Aire, el projecte eòlic comunitari que hi ha a tocar de Pujalt, i se m’adreça una persona i em demana si jo sóc jo.
Poc es devien pensar els espanyols que han impulsat l’onada de repressió que vivim d’uns anys ençà, que tindria l’efecte que està tenint: molts catalans del sud han descobert que, a l’altra banda d’una ratlla virtual politicoadministrativa que se sol anomenar frontera, hi ha més Catalunya, la del Nord. I que hi és, i hi és de debò, ho vam poder comprovar fa vuit dies, a la lectura que Poetes i músics per la República va organitzar a Elna.
Em sembla que només he coincidit una vegada amb Pere Tàpias. Diria que va ser a Vilanova, naturalment, quan hi vam fer una roda de premsa arran de la publicació del Mon oncle de Màrius Serra.
Aquest mes de març l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat em va convidar a fer un parell de sessions sobre la poesia amb estudiants de secundària. Els nois i noies havien treballat alguns dels meus Moments feliços i van formular-me tres preguntes una mica solemnes. Aquesta és la resposta que els vaig donar, per començar una estona de diàleg que va ser intens i molt participatiu.
Enrique Badosa, torsimany de Foix i d’Espriu, ambaixador sempitern de les lletres catalanes per terres castellanes, acaba de publicar Sine tradere, un recorregut per la literatura universal que ho és també per tota una vida dedicada a la traducció.
Dissabte dia 5, al magnífic espai de la Rectoria Vella de Sant Celoni. es va inaugurar l’exposició “Set artistes interpreten poetes catalans“, amb obra de Glòria Auleda, Núria Rossell, Rob Dubois, Carles Puche, Xavi Plana, Martí Pey i Stefano Puddu. […]
Aquest darrer cap de setmana Riba-roja d’Ebre ha viscut la tercera edició del festival Poesia des dels Balcons, i hi vam tornar.
Fa uns dies es van presentar a la botiga Oriol Soler i Albert Gomis, en nom de Verbàlia, amb ganes de petar-la una estona i fer-nos quedar ben retratats. I així va ser: […]
D’ençà d’aquell 9 de febrer, he anat recordant en aquest bloc els aniversaris de la Clara amb poemes, els que vam llegir a la cerimònia de comiat i la majoria dels que recull la darrera part de Moments feliços, que li és tota dedicada. N’han anat quedant dos de banda, i avui deu ser l’hora de rellegir-ne alguns versos: