M’arriba la notícia de la mort d’Enrique Badosa, traductor i poeta, a 94 anys. Fa uns anys li vaig dedicar una anotació aquí mateix, a propòsit de la publicació de Sine tradere, on va tenir la gentilesa d’incloure una versió castellana del meu poema “Conversa“.
“Conversa” va ser un dels dos poemes de Moments feliços que un bon dia, de la mà de Margarida Trias, em va fer arribar traduïts, com demanant-me’n perdó. Aquella sorpresa sí que va ser un bon moment feliç…
L’altre és “La paraula”, que em deia que li agradava especialment. I en les seves paraules fa així:
La palabra
Un hilo que se pierde
y en él te pierdes
Un hilo que cortas
si no quieres caer
Un hilo que enhebras
si te extravías
Un hilo de luz
cuando la oscuridad es más oscura
Un hilo de agua en la fuente
cuando la sed te enronquece
Un hilo de voz
contra el rugir, contra el silencio
Un hilo de hilo de tantas cosas
que te mantiene al hilo de viento
y te alimenta y te sostiene
como a la araña el hilo de la araña