Autonomia del poema
Hi ha poemes que semblen tenir vida pròpia. El meu “Desig“, per exemple. […]
El vaig escriure el desembre de l’any 2005 i el vam difondre entre els amics com a nadala familiar. Després el vaig incorporar a Moments feliços. I l’he anat retrobant quan d’altres se l’apropiaven.
Primer, entremig, va ser la joieria Capdevila, que me’l va demanar per fer-ne la seva felicitació de nadal de l’any següent:
Després, el 2009, a través dels amics d’Eumogràfic, em va arribar la petició del Celler d’Osona per tornar a fer servir el poema en la seva felicitació de nadal:
I fa poques setmanes em va venir a veure Anna Vallès, de Sant Quintí de Mediona, amb aquestes targetes sota el braç. El poema li ha agradat i, com sol fer, n’ha estampat unes quantes còpies en cartolina per als amics:
Potser aviat podré dir que almenys un dels poemes que he signat ja no em pertany. Em sembla que és la sort més alta que pot desitjar un autor per als seus textos.