Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Crítica i ressenyes

La ciència i les conseqüències

0
Publicat el 20 d'abril de 2021

Acaba de sortir el número 70 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, i hi publico un comentari breu de la novel·la grossa, com fa esperar que ho sigui el seu títol, L’esperit del temps, de Martí Domínguez, penúltim premi Òmnium. Hi dic:

(més…)

Raimon, per sempre

0

Aquest article s’ha estat covant des de fa dos anys, si no més. L’impuls inicial li ve amb la publicació de L’últim recital, el disc que aplegava els concerts de cloenda de la carrera de Raimon el 2017. Després, per molt diverses raons que ara no fan al cas, el comentari no es va poder ni escriure ni publicar quan tocava. Però no hi vaig deixar de treballar, confiant que Vilaweb el voldria igualment encara que no hi hagués cap pretext concret per publicar-lo. Pensava que així seria, també, una reivindicació del valor que tenen en si els productes culturals més enllà del llustre que sembla que els dóna l’actualitat. Però el temps, que corre traïdor, ha acabat fent-ne coincidir l’aparició amb els vuitanta anys del protagonista. Donem-ho per bo. […]

(més…)

«La literatura elitista no existeix, perquè tant si agrada com si no, tota la literatura ho és»

0

El blog de l’Escola de Llibreria m’ha demanat que llegeixi un recull d’articles de títol prou provocador: és de l’escriptor argentí Cristian Vázquez i es diu Contra la arrogancia de los que leen. N’ha sortit això: […]

(més…)

Bagatges literaris i identitat cultural

0

El número d’aquest any de la revista Llengua & Literatura (Revista Anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura), que n’és el 29, em publica una ressenya del volum  Literatura catalana contemporània: memòria, traducció i noves tecnologies, en què Joaquim Espinós i Lliris Picó apleguen les ponències de la tercera Jornada LitCat de grups d’investigació de literatura catalana contemporània, celebrada el 2017 a Alacant. I hi dic això: […]

(més…)

Aprendre a dir els arbres pel seu nom

0

S’acaba de publicar un nou número de la revista anual Treballs de la Societat Catalana de Biologia, i a la secció “Lectura” m’entretinc a parlar d’un llibre útil i fascinant per als qui ens agrada no veure un arbre rere un arbre, sinó descobrir-hi un freixe, una acàcia o un pi negre, per dir-ne tres a l’atzar. És la Guia il·lustrada per a conèixer els arbres que han fet Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart i en dic això: […]

(més…)

La pregunta és: què és la lectura, avui?

0

El blog de l’Escola de Llibreria em publica avui unes notes de lectura del darrer llibre de Gemma Lluch, La lectura (entre el paper i les pantalles), que fa de bon llegir per la quantitat d’informació concreta que aporta sobre l’evolució de la pràctica de la lectura i per les preguntes que planteja sobre el present i el futur de la lectura. Les copio aquí.

(més…)

Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen

0

Fa unes setmanes el bloc de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, blok de BiD, i el Blog de l’Escola de Llibreria em van publicar simultàniament una ressenya de l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017: barómetro, elaborat per l’empresa Conecta per encàrrec de la Federación de Gremios de Editores de España. No en recomanaria mai la lectura, és clar, però convé conèixer-lo si volem fer-nos una idea de la dimensió tràgica que té el discurs públic sobre la lectura, tant el que prové del teixit corporatiu com el que supuren les administracions… […]

(més…)

Publicat dins de Carnet, Crítica i ressenyes i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Quan la ciència fecunda la literatura

0
Publicat el 10 de maig de 2017

Acaba de publicar-se el volum 67 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia. Hi he comentat un llibre que tots els aficionats a la lectura haurien de remenar: es tracta de La ciència en la literatura: Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps, que no sé si agrairem mai prou a Xavier Duran.

(més…)

El llibre electrònic? I si en comencem a parlar seriosament?

0

Pirolli

El bloc de l’Escola de Llibreria em publica la ressenya d’un llibre tècnic, Le livre numérique au présent: pratiques de lecture, de prescription et de médiation, que aplega diversos estudis sobre la cosa sota la direcció de Fabrice Pirolli, professor de la universitat de Dijon.  Pot ser que interessi els qui es preocupen pel present i el futur de l’edició, del llibre i de la lectura. Hi dic: […]

(més…)

La transformació digital

0
Publicat el 25 d'agost de 2016

629842-340x340

La Societat Catalana de Biologia publica cada any un volum de la revista Treballs. El darrer va aparèixer fa uns pocs mesos i, entre les ressenyes d’un parell de llibres, n’hi ha una de meva sobre La digitalització de l’Altre, de Carles Ruiz, que fa: […]

(més…)

Carles Miralles i l’arquer

0

Miralles Palol Pagès Bezsonoff

Durant molts anys, Carles Miralles va ser per a mi un nom en una coberta d’un llibre de poesia de títol enigmàtic: Camí dels arbres i de tu – Per fi la tortuga. L’any 1990, la publicació de La mà de l’arquer em va ser un bon pretext per començar-lo a llegir, i m’hi vaig comprometre amb una ressenya al diari El Observador, i encara més, poc després, com a membre del jurat que va concedir a aquest llibre el premi nacional de literatura. No vaig conèixer personalment Miralles fins un temps més tard, quan, en publicar La ciutat dels plàtans, em va honorar demanant-me’n la presentació a la llibreria Laie.

D’això ha fet, ja, vint-i-cinc i vint anys. En van haver de transcórrer una bona desena més fins que, essent jo director de la Institució i ell membre eminent de l’IEC, vam coincidir amb freqüència i ens vam tractar una mica més. La seva severitat disfressada de murrieria, el seu sentit crític i un escepticisme d’aparença genèrica, irreductible, no amagaven, però, una certa disposició a l’afecte. Així em vaig sentir al seu costat: observat i respectat, i jutjat sense condescendència. Estic segur que això em va empènyer, en el cas que en fos capaç, com hi devia empènyer a la majoria dels que hi vam coincidir, a exigir-me més. Fer-nos ser més exigents amb nosaltres mateixos: aquesta deu haver estat una de les contribucions de Miralles a la nostra vida col·lectiva, i n’hi hem d’estar agraïts.

Copio, sense traduir-la, la ressenya d’un quart de segle enrere sobre La mà de l’arquer, per si fa profit a algun lector. L’obra és inclosa a D’aspra dolcesa, volum que el 2002 va aplegar la poesia escrita fins aleshores; després, el 2008, encara apareixeria No me n’he anat, un bon títol per acabar.

(més…)