Sine tradere
Enrique Badosa, torsimany de Foix i d’Espriu, ambaixador sempitern de les lletres catalanes per terres castellanes, acaba de publicar Sine tradere, un recorregut per la literatura universal que ho és també per tota una vida dedicada a la traducció.
El prop d’un centenar de pàgines del pròleg conformen un tractat ben suggerent, i savi, sobre l’art de traduir. Després, hi aplega versos que ha traduït de l’alemany, del francès, de l’anglès, de l’italià, del llatí, del portuguès i, naturalment, del català. Són cap a setanta-cinc poemes d’una quarantena d’autors, des de Catul o Horaci fins a uns quants autors vius.
Entre els quals —concretament, entre Feliu Formosa i Joan Maragall, gràcies a l’atzar de la convenció alfabètica— m’ha fet l’honor de col·locar-me gràcies a un poema de Moments feliços, “Conversa“, que no em canso de rellegir, i que en l’edició bilingüe comença així:
