Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Primer d'Octubre

Què queda de la Universitat i del quart poder

0

Ara ha estat l’empresonament de Pablo Hasél que ha destapat l’olla dels trons. La ràbia i el descontentament estan ocupant els carrers de vuit dies ençà, i ho faran fins que s’hagin esbravat i es repleguin altra vegada a aquest estat de latència en què es mantenen de fa massa anys i que més tard o d’hora acabarà esclatant de debò. Els trons ressalten les contradiccions del sistema i tots els qui sentim la necessitat de revoltar-nos-hi en contra ens veiem arrossegats de paradoxa en paradoxa. L’últim mail obert es fixava en dues de ben concretes: la dissonància entre el valor que donem a la institució universitària i l’actitud del rector de la de Lleida, d’una banda, i que la defensa de la llibertat d’expressió porti algú a rebentar els vidres del local d’un diari.

(més…)

Volem votar els jutges

0

La democràcia no és enlloc perfecta, però n’hi ha de desacomplexades i d’altres de restretes. No cal que digui de quina mena penso que és la tendríssima i fràgil democràcia espanyola, on els tradicionals tres poders de l’estat s’entrellacen en jocs d’influències i d’interessos que farien les delícies intel·lectuals de Montesquieu. Una mica d’això parlava l’últim mail obert, a propòsit d’aquesta dèria de les altes magistratures espanyoles per erigir-se en art i part de la vida política d’aquest estat que ens manté el peu al coll.

(més…)

La justícia era una paròdia

0

Tercer aniversari dels fets del nostre Octubre del 17. Primer aniversari de les reaccions a la sentència de la vergonya. I el més calent és a l’aigüera. I continuem esperant qui sap quina mena de momentum mentre la repressió no s’atura. Ni s’aturarà. Amb causa manifesta, o sense. Perquè l’objectiu d’Espanya, de l’estat que ens oprimeix i ens esprem, és, ara més que mai, sotmetre’ns. Explotar-nos. Liquidar-nos a través del nostre propi desistiment. I això demana que hi reaccionem amb contundència. Com mirava d’argumentar el mail obert del 4 d’octubre. […]

(més…)

Impàs, pausa o traspàs

0
Publicat el 11 de juny de 2020

Ja fa dos anys i mig dels fets d’Octubre i l’escanyament del prim autogovern teòric de què gaudíem no afluixa, de tres mesos ençà sota el pretext de l’alarma sanitària. I, mentrestant, de la retòrica del govern efectiu hem passat a la pràctica de la paràlisi real de l’administració, de vegades més dissimulada, d’altres menys. El mail obert d’aquest dilluns, el primer del mes de juny, mirava de retratar aquesta paràlisi, aquest moment d’impàs o de pausa, potser finalment de traspàs encara o sabem cap a on. […]

(més…)

Jo també sóc terrorista

0

L’últim mail obert volia respondre més amb el cap que amb l’estómac a les detencions dels nou membres dels CDRs acusats de terrorisme. I ho feia implícitament, compat i debatut, amb una apologia i una reivindicació de la dissidència. Que és, també, el que hi ha en joc en aquest procés de repressió que Espanya ha emprès de moment contra nosaltres. Davant la qual si callem estem morts. No podem callar: hem de cridar més fort, tot i amb el risc que puguem córrer. […]

(més…)

L’Espanya incrustada

0

El mail obert de fa quinze dies posava la lupa sobre unes paraules de Miquel Iceta, probablement el millor polític en actiu al nostre país, si entenem que el millor polític és el més cínic i caragirat, el més desinhibit a l’hora de defensar que és portador de la veritat, encara que les raons que la fonamenten avui es contradiguin amb les d’una hora abans. El reconeixeu, oi? […]

(més…)

L’èpica i la reacció

0
Publicat el 20 de juny de 2019

Ens estem preparant de debò per reaccionar quan arribi la sentència del judici de la vergonya? O només diem que reaccionarem enèrgicament per convèncer-nos-en? L’èpica no sorgeix espontàniament en els grans moments, sinó que s’ha de construir dia a dia, sobretot en les estonetes més prosaiques. D’això anava el mail obert de fa deu dies. […]

(més…)

Votar independència

0
Publicat el 3 de juny de 2019

Diumenge, tan bon punt l’escrutini de les eleccions municipals i europees va arribar a un percentatge que permetia donar per bones les atribucions de regidors i diputats, vaig sumar quatre dades per treure’n algunes primeres conclusions en forma de mail obert. Es pot resumir-les així: convocatòria electoral rere convocatòria electoral, una majoria del vot, si més no a la ratlla del 50 per cent, és independentista. No deu ser perquè sí. (més…)

Bouvard, Pécuchet i Rajoy

0

L’últim mail obert, el meu primer després de l’arrencada d’aquesta comèdia de judici, es fixava en el paper, galdós, que hi ha fet el senyor M. Rajoy, sempre ampul·lós, sempre insusbtancial, sempre covard, sempre incapaç d’assumir les seves responsabilitats. Tan banal com el més anodí dels homes comuns. Tan idiota, que em va recordar dos dels personatges que més bé han encarnat l’estupidesa universal dels homes comuns.

(més…)