Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Avui enceto el meu post número 500. Entenc que ocasions com les marcades per les xifres rodones són les que conviden a reflexionar sobre la pròpia tasca. Hom pot tenir unes determinades intencions a l’hora de plantejar-se mantenir viu un bloc. La realitat, en canvi, és ben bé una altra, i és aquest contacte diari amb uns quants lectors (més dels que em pensava i mereixo) és el que m’anima quotidianament (menys del que voldria) a deixar escrit el meu testimoni.
El meu bloc em serveix com a centralitzador d’articles i columnes que publico en altres medis. Encara que també esdevé l’oportunitat de poder reflexionar públicament sobre qüestions d’actualitat, o filosofar sobre aspectes de la vida quotidiana. De vegades tinc la impressió d’emular a Henry David Thoreau als boscos de Walden, quan l’escriptura del seu diari esdevenia la culminació d’un procés introspectiu i les lectures que prenia de la biblioteca de Concord.
De tota manera, en aquest ofici d’escriure, entenc que hom no escriu un diari personal, o opina sobre determinats aspectes de la vida real, sinó és per compartir-los amb lectors, coneguts o desconeguts. Gràcies, doncs, per mantenir viu aquest espai a aquesta mena de gran biblioteca d’Alexandria, d’aquesta àgora virtual.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies perquè amb això resta sintetizat el que ens dones:
“….no escriu un diari personal, o opina sobre determinats aspectes de la vida real, sinó és per compartir-los amb lectors, coneguts o desconeguts.”
Enhorabona.
PS: el meu cosí, antic CGTitista de la Unió Naval, s’ha fet seguidor dels teus escrits. Els en discutim i comentem tots dos plegats.
Felicitats pels teus 500 post, per compartir-los amb nosaltres.
Gràcies a tu , Xavier.
Sempre és un plaer llegir aquest bloc.
Bé, només puc dir-te gràcies perquè jo també et llegeixo tot el que publiques. I encara em sembla massa poc. Salut i alegria.
enhorabona !
grans comentaris els teus, no afluixis… que et seguim llegint
I know they are all well made replica watches. but I am not sure if the device is electrically powered. or somehow manually wound. It is a pretty neat item to have in one’s study or foyer. but I would dare not pace the Meteoris with the omega watches in a place where people can snag one of them easily. The Meteoris also has a foot switch that can be activate to show you the rotation of the plants sped up. as simply watches21 them move in real time would be very slow. While the planetarium part of the Meteoris is relatively impressive. the watches are more my thing.