Espai de Dissidència

Espai de dissidència fa setze anys. Sembla mentida com passa el temps. Des de 2006, quan vaig publicar la meva primera entrada, han passat moltes coses expressades en més de mil vuit-centes entrades i més d’un milió de visites.

Espai de dissidència ha estat la meva finestra al món. I tot i que, com qualsevol projecte d’aquesta mena, ha passat per moments més intensos i relaxats, amb menor i major incidència, amb menys o més popularitat per aquest gènere, la realitat és que encara som aquí.

Al llarg d’aquests anys, tots, lectors, autor i actualitat, hem evolucionat. També el terme “bloc” sembla haver passat pel seu millor moment i avui les xarxes socials, especialment les de narració curta i el suport audivisual, semblen haver-se anat imposant, en uns temps de menor paciència i menys profunditat. Tanmateix, el bloc continua essent vàlid a partir del centenari art dels dietaris personals, aquest gènere que sempre m’ha impressionat tant.

Són també setze anys de membre de la comunitat Vilaweb, aquest mitjà que també ha anat evolucionant, malgrat que manté el seu esperit de rigor i credibilitat. Com tota relació satisfactòria i estable, ha estat la nostra una història d’amor simbiòtica, que m’ha permès aprendre més del que jo hagi pogut ensenyar.

En el món difícil dels mitjans de comunicació, cada dia de resistència davant la creixent banalitat que ens envolta, és una victòria. I com diu el vers final de Thunder Road, aquest fabulós poema musicat de Bruce Springsteen, ” And I’m pulling out of here to win”.

Gràcies per la vostra companyia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!