Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Filosofant

No volia parlar de futbol

28 d'agost de 2020

No volia parlar de futbol en aquest bloc. Només ho he fet en comptades ocasions, perquè aquest sol ser un món massa apassionat i no precisament en una direcció excelsa. No ho he fet, perquè resulta massa fàcil caure en la banalitat. I tanmateix, de vegades toca parlar-hi, perquè ritus com aquests tenen més transcendència

Llegir més

14 anys d’Espai de Dissidència

26 d'agost de 2020

Cap a finals d’agost de 2006 feia el pas definitiu per donar d’alta, des de la plataforma de Vilaweb, al meu intent definitiu de generar un bloc estable. Ja abans havia assajat amb diverses tècniques en una època en què els blocs de més diversa naturalesa, més que posar-se de moda, encetaven una nova fórmula

Llegir més

Merzario

24 d'agost de 2020

Quan tenia deu anys, em declarava fervent seguidor de les curses de Fórmula 1. Fins a cert punt, resulta lògic: en les infanteses d’EGB, se suposava que als nois ens havien d’atreure esports amb cert punt d`èpica. Per això, tocava que ens agradés el futbol, encara que també la boxa, que, reconec, seguia amb certa

Llegir més

Notes pessimistes sobre la pandèmia

18 d'agost de 2020

Corria un raonable, encara que injustificat optimisme, cap a finals de la primavera. Els responsables polítics, a partir de la seva política comunicativa tractaven de transmetre el concepte de “treva d’estiu.” Al llarg de les setmanes anteriors, malgrat l’obvi desconeixement d’un virus molt malparit, s’havien anat cisellant alguns tòpics que han demostrat ser mentida: “al

Llegir més

Re-confinament

17 de juliol de 2020

Les autoanomenades “autoritats sanitàries” recomanen un segon confinament a Barcelona i part de l’àrea metropolitana. Es veia venir des de feia setmanes. El virus, un ésser capriciós i arbitrari com la nissaga monàrquica, no ha marxat encara, malgrat les rogatives i els (escassos) intents de les autoanomenades “autoritats”.   Això té uns efectes perniciosos per a

Llegir més

Un any sense estiu

13 de juliol de 2020

Crec que va ser el 1816, el mateix que Mary Shelley va redactar Frankenstein o el Prometeu modern, el que va esdevenir-se com “l’any sense estiu”. Fou l’any en què, a l’altra punta del món va esclatar el Karakatoa,  i el núvol de fum, pols i gasos va tapar l’atmosfera creant una microera glacial, que,

Llegir més

Reflexions a l’entorn del confinament

22 de juny de 2020

Amb el permís de Tolstoi a la seva entrada d’Anna Karerina, “tots els confinaments feliços s’assemblen. Els confinaments dissortats ho són cadascun a la seva manera”. Certament, i escric això des del meu setanta-setè dia d’estar-me a casa i amb els moviments limitats per llei, aquesta és una experiència que poca gent podia preveure, i

Llegir més

Desorientación

11 de juny de 2020

Nota: Article publicat a Orto, Revista Cultural de ideas ácratas Vivimos una época confusa, en que las viejas categorías no parecen servir para analizar el presente.  En el panorama intelectual vigente, en el viejo juego de las ideas que entran en disputa para conseguir interpretaciones hegemónicas de la realidad, recordando a Antonio Gramsci, lo viejo

Llegir més

Confinament, dia 66: retorn a la ficció

18 de maig de 2020

  18 de maig Al nostre país, les primaveres són breus. Entre els dies grisencs i de sol d’hivern i les primeres calorades, hi ha una transició sobtada, dura, esquiva, com la d’un adolescent maltractat per la vida. I això que aquestes setmanes hem tingut uns dies plujosos i anormalment frescos. Avui, en canvi, que

Llegir més

Confinament, dia 62: Vilaweb

14 de maig de 2020

14 de maig   Mentre escric, segueixo la compareixença d’Assumpció Maresma i Vicent Partal a Vilaweb. Celebren el vint-i-cinquè aniversari d’un mitjà que ha marcat època. El mes passat, concretament, l’1d’abril, complia també el vint-i-cinquè aniversari del meu primer article publicat a la premsa, concretament a El Punt Diari, una crítica (aleshores poc habitual) al règim

Llegir més

Confinament, dia 58: la rostisseria

10 de maig de 2020

Efectivament, un tall de deu dies sense aquest dietari de confinament. Suposo que no tenia moltes ganes de dir gran cosa. Tampoc és que hagin passat fets extraordinaris, més enllà de poder sortir a córrer –estic en molt mala forma, i a la meva edat, les recuperacions costen més–. També podria dir que alguns articles

Llegir més

Confinament, dia 48: Strawberry Fields

30 d'abril de 2020

30 d’abril  Sembla que aquest dietari comença a anar més espaiat. No només perquè la inspiració no acompanya, sinó perquè aquestes darreres setmanes han estat d’una intensitat superior al previst. No he fet recompte de videoconferències, reunions, intercanvi d’informació, extinció d’incendis o encàrrecs diversos, tanmateix la no-normalitat supera la suposada normalitat.  No arrenquen els projectes

Llegir més

The Freewhelin’

26 d'abril de 2020

  Barcelona, 16 de juny de 1989. Per primera –i darrera vegada– assisteixo a un concert de Bob Dylan. El recital es fa al Palau dels Esports, probablement l’espai amb pitjor acústica de la ciutat. Sóc a prop de l’escenari. No recordo teloners. Si la memòria no m’enganya, l’espectacle comença amb el quart d’hora de

Llegir més

Confinament, dia 43: Visca Portugal!

25 d'abril de 2020

  25 d’abril   Aniversari de la Revolució dels Clavells. Grandôla, Vila Morena, terra de fraternidade. He de reconèixer que m’encanta Portugal. De vegades penso si, en la reconfiguració d’una Catalunya independent, els catalans ens apuntaríem a ser silenciosos, discrets i melangiosos com els nostres cosins portuguesos. O potser encara mantidríem aquesta dimensió xarona i escandalosa

Llegir més

Confinament, dia 38. Batusses educatives

20 d'abril de 2020

20 d’abril  La quotidianitat, ni que sigui en temps excepcionals, absorveix fins al punt que les activitats extra, com aquest mateix dietari, no sempre són possibles. La fi de la setmana santa ha inundat d’activitats importants, tot i que he de reconèixer que sense la intensitat de les primeres setmanes. Ara bé, el distanciament social,

Llegir més