a cop calent

 I tot exercint el DRET FONAMENTAL DE PETICIÓ

1.Demano al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques per tal que es pugui celebrar una consulta democràticament i políticament vinculant, en la que es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent.

2.En el supòsit que l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, vull que aquesta PETICIÓ sigui una manifestació lliure de la meva voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del Poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional.

Diposito aquest document a l’Assemblea Nacional Catalana perquè el faci arribar al Parlament de Catalunya i/o als organismes, institucions i/o tribunals internacionals, i/o als representants electes del Poble de Catalunya.

No et perdis aquest moment històric. Fes un gest per Catalunya. Busca la teva ANC més propera i ‘signa un vot per la independència‘ 

Malgrat la pressa, la impaciència i l’ansietat, avui m’obligo a agafar una mica de perspectiva i aprofito aquest dia que encetem l’any per imaginar el país que estem dibuixant entre tots.

Voldria poder escoltar els batecs del meu petit país i gaudir dels seus primers passos com estat independent.

Sí, ja sé que encara no ho som d’independents. Però penso que en certa manera Catalunya ja se sent lliure i sobirana. Fa 300 anys que sobreviu a tanta maldat per ser anorreada i ara es manifesta ja amb tot el seu esplendor.

El concert de Sant Esteve al Palau, per exemple. Oi que tothom ens vam emocionar perquè cantàvem aquell cant prohibit en un magestuós Palau acolorit d’estelades? Oi que, igual que a la Via Catalana, o al Concert al Camp Nou, els cants eren de persones que ja ens sentíem lliures?

Doncs això, som lliures perquè hem perdut la por i qui no té por és amo del seu present i és capaç de construir el futur col·lectivament i generosament.

Avui sabem que som molts els que ens donem les mans per dur el Principat a la independència i, conjuntament amb els bons polítics, ens hi deixarem la pell per fer-ho possible.

I quan ho aconseguim, treballarem per la independència de la Nació amb el que faci falta. No abaixarem els braços, ni renunciarem, ni renegarem del que som.

És un camí apassionant i emocionant. Dono gràcies per ser-hi.
Són les 20.14! 🙂 Bon any de la llibertat! 

…un sentiment de llar, de sostre,/ de terra, de nissaga i d’esperit.

Ser tots junts a casa és una sensació de benestar molt propera a la felicitat.
Les noves tecnologies et permeten conversar amb l’Skype però no és el mateix. Per això gaudeixo tant d’aquests dies que sento tan sovint la paraula mama!

Bells dies de nadal! Per apropar-nos als que tenim lluny, per passar estones amb qui tens a prop però no els veus perquè sempre vas de bòlit.

Dies per jugar, per cuinar, per passejar aprofitant les hores de sol i per mirar el cel ben transparent i descobrir els planetes veïns.
Dies per sentir la bellesa i compartir-la amb alegria.

 

Aquests tres dies festius hem estat treballant des de l’ANC_Vic per recollir vots. Hem intensificat la campanya ‘signa un vot per la independència‘.

Estem molt contents de la resposta de tanta gent vinguda d’arreu de Catalunya pel Mercat Medieval. Gent disposada a signar independència i contenta de fer-ho a Vic, feu independentista reconeguda.

Aquestes prèvies abans d’assolir l’estat independent són apassionants però també molt esgotadores.
Desitgem sentir ja, del president Mas, la data i pregunta per la consulta i reclamem que sigui una pregunta honesta i engrescadora que doni sentit a tanta lluita tant d’esforç i tanta esperança. 
‘Ho farem’ va dir Carme Forcadell fa 15 dies a Seva. I així ho crec. 

Avui fa set anys que enyoro la vostra conversa amb aquelles arrels tan fondes que la feien sempre autèntica.

Dels vostres anys viscuts al Santuari de Montdois en sabem uns quants relats d’aquells que explicàveu amb tota mena de detalls, com un conte de la vida.

Un dels que més recordo és quan els del ‘comitè’ van venir a xafar la marededéu de Montdois (una magnífica imatge gòtica d’alabastre).
Vos no sabíeu que era una obra d’art, però això no canviava res. Vau sentir la fiblada de ràbia quan li van disparar tres trets de pistola des de baix tot dient “no te’n fotràs de mi avui mala puta”, i cap tret la va tocar.
Llavors el personatge de la pistola va pujar a dalt i li va clavar una cossa i la va fer estavellar contra el terra i es va engrunar…

Mai no hi havia amargor en els vostres relats, per durs que fossin.

Sempre deixàveu endevinar la tossuderia per tirar endavant amb el que teníeu, mai no vau ser esclau de l’enveja, al contrari.

Vau ser un home generós que estimava allò que la vida li oferia, però alhora vau ser un lluitador perquè el món dels qui estimàveu fos més càlid i més amable.

Sempre tindrem la vostra presència, sobretot en allò més essencial.
I persistirem tossudament, tal com ens vau ensenyar.

(*17 d’abril de 1924 +20 d’octubre de 2005)
 

Estic emocionada, ho noto. Profundament emocionada.
Som aquí, tan a prop d’allà on anàvem que sembla impossible.
Des de l’ANC_Vic he pogut viure i veure aquest procés. Per això estic tan emocionada. El desig d’independència no té edat, sexe ni condició. És imparable.
Per la Via Catalana, només de Vic, sortim 25 autocars cap El Pertús i 3 cap Alcanar. He vist la mirada d’aquestes més de 1500 persones. 
Són de gent valenta, noble, generosa, amb l’esperit de lluita dels qui van defensar la nostra terra d’amagat perquè un dia fos lliure.
Ara ha arribat l’hora de la independència i hem de saber fer-nos-en dignes.

Avui ens donarem les mans de la Catalunya del sud a la del Nord i aquest senzill gest, pot ser definitiu.

Gràcies Assemblea! Gràcies Carme Forcadell.
Quina passada! :’) 

No hi ha estiu sense anar a l’hort de casa -que ara mena el tiet Joan- i collir tomàquets, cebes, mongetes tendres, pebrots, cogombres, albergínies, patates…

Els anys passen, però quan hi vaig, encara tinc aquella sensació de placidesa que encomanava el papa explicant com anava la collita. 

M’emociona tot allò que és autèntic.

I en aquest cas, a més, és un plaer pels sentits! 

Ahir vaig passar per l’escola per veure com li havia provat l’estiu i em vaig entretenir una estona endreçant armaris del despatx.

Vaig desempolsinar un prestatge de llibres antics i vaig descobrir el llibre de ‘visitas de inspección’. Les seves pàgines em van situar en plena dictadura i un sentiment asfixiant em va fer venir ganes de plorar…

Wert el tindria de llibre de capçalera…

Hem d’actuar perquè això no passi mai més! Podem fer-ho! El proper pas és la Via Catalana, som-hi!

 

Ho deia Lluís Llach aquell 30 d’abril a la Conferència Nacional per l’Estat propi 
( http://youtu.be/Ej7FHGOb1tE )

“L’única ruta amb un horitzó lluminós és la independència” 

Ara és el moment de decidir si volem arribar al final i ser lliures o morir en l’intent.

L’Assemblea demana explícitament a les entitats d’àmbit cultural, social, esportiu, econòmic i polític del territori que facin difusió entre els seus socis i que participin activament en la Cadena humana, i vol conscienciar a la ciutadania de l’ambiciós repte que s’ha proposat ja que la cadena d’Osona serà la més important que es farà al nostre país abans de la Via Catalana de l’11 de setembre.

Nosaltres necessitem 4.000 persones! Sacseja a tothom qui tinguis al voltant perquè el diumenge 11 d’agost de les 10:00 a les 13:00 surtin EN DEFENSA PRÒPIA.

El blog http://endefensapropia2013.blogspot.com/ ja ho explica però en resum seria:

• A les 10:00 inauguració de la Cadena EN DEFENSA PRÒPIA a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Lectura de fragments dels textos de Verdaguer, cançons, poesia… Amb Anna Maluquer (poetessa i rapsoda) i Lluís Soler (actor)

• A les 11.00 tothom als punts de concentració per anar unint cada ‘baula’ de la nostra cadena.

• A les 12.00 ens donem les mans i al so d’una salva que ho indicarà cantarem l’himne nacional de Catalunya ‘Els Segadors’.

• A les 13.00 cloenda festiva al monument a Verdaguer de Vic. Ja tenim la presència confirmada de Jaume Marfany i Carme Forcadell (vicepresident i presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana). I l’actuació del gup Obeses

–> A cada punt de concentració hi haurà recollida d’aliments perquè ‘la fam no fa vacances’: arròs, pasta, llegums secs, oli i llet. Aquests són aliments d’alt valor nutritiu, bàsics en l’alimentació de les persones.

–> Necessitem unes 50 persones voluntàries (per les cruïlles, per amenitzar l’espera amb música, jocs…, per organitzar les persones si s’han de moure del seu tram etc.)

–> Els que feu fotos o vídeos us demanem que un cop editats i escollits ens n’envieu alguna l’adreça cadena.en.defensa.propia@gmail.com Si pot ser el mateix dia millor, nosaltres l’enviarem a l’assemblea nacional perquè ho publiquin.

–> Aniria bé també que duguéssiu estelades a dojo que també serviran per si s’ha d’allargar una mica més la cadena en algun tram difícil.

–> Us recomanem que us protegiu bé del sol i porteu aigua, fruita…

I res més, ja sabeu que ara tenim l’oportunitat única de menar el nostre petit país cap a la independència. Juts ho farem possible. Ho devem als qui ens ha precedit i als qui ens seguiran en la ruta de la vida. Fem-ho per ells, fem-ho per nosaltres.

L’Assemblea ens necessita, Catalunya ens necessita. Som-hi

GRÀCIES! 

Assemblea Nacional Catalana Vic per la independència

hi he posat cordes i torna a sonar
em duu bells records i belles melodies ressonen al meu interior

ho he decidit
quan siguem independents estudiaré guitarra! 

serà gust entonar cants de llibertat amb llibertat