el meu partit
Sóc de l’Assemblea Nacional Catalana des del primer dia. Era al Palau de Congressos aquell 30 d’abril del 2011 amb la Conferència Nacional per l’Estat Propi. El gener del 2012, vam constituir l’ANC_Vic.
Ha sigut increïble tot el que hem aconseguit, era impensable que arribéssim tan lluny i malgrat tot encara no n’hi ha prou.
Vam ser una mica ingenus, ens pensàvem que teníem la força de la raó i per tant trobaríem les portes obertes al món. Pensàvem que amb la nostra història i amb la mobilització transversal de la societat catalana faríem moure cel i terra. Pensàvem que ningú dels nostres avantposaria la ideologia als ideals i hem vist que sí.
Però queda partit, el nostre partit! I el jugarem com si en depengués la nostra salvació, perquè en depèn. No hi haurà partit de tornada.
L’Estat Espanyol, la por, el refredament i el trencament de la unitat d’acció encara podrien fer-nos perdre l’oportunitat de ser independents.
Però l’imaginari del futur que ens espera és potent i engrescador. Cal que ens el fem plenament nostre.
El proper 27 de setembre estem tots convocats per defensar Catalunya. Aquest partit el guanyarem si anem tots a la una i sense vacil·lacions. Som-hi!