LLIBERTAT
En els meus quaderns de classe.
En el meu pupitre i els arbres.
En l’arena, en la neu.
Escric el teu nom.
En totes les pàgines llegides.
En totes les pàgines blanques.
Pedra, sang, paper o cendra
Escric el teu nom.
En les estampes daurades.
En les armes dels guerrers.
En la corona dels reis.
Escric el teu nom.
En la jungla i el desert.
En els nius, en les ginestes.
En l’eco de la meua infantesa.
Escric el teu nom.
En les meravelles de les nits.
En el pa blanc de les jornades.
En les estacions núvies.
Escric el teu nom.
En tots els meus bocins de cel.
En l’estany sol florit.
En el llac lluna viva.
Escric el teu nom.
En els camps, en l’horitzó.
En les ales dels ocells.
I en el molí de les ombres.
Escric el teu nom.
En cada glop d’aurora.
En el mar, en els vaixells.
En la muntanya enfollida.
Escric el teu nom.
En la molsa dels núvols.
En les suors de la tempesta.
En la pluja espessa i fada.
Escric el teu nom.
En les formes fulgurants.
En les campanes dels colors.
En la veritat física.
Escric el teu nom.
En les senderes despertes.
En les carreteres obertes.
En les places que desborden.
Escric el teu nom.
En el llum que s’encén.
En el llum que s’apaga.
En les meves cases reunides.
Escric el teu nom.
En el fruit trencat en dos.
De l’espill i de la meva cambra.
En el meu llit conquilla lliure.
Escric el teu nom.
En el meu gos llépol i tendre.
En les seves orelles alçades.
En la seva pota desmanyotada.
Escric el teu nom.
En el trampolí de la meva porta.
En els objectes familiars.
En el foc glorificat.
Escric el teu nom.
En tota carn que es brinda.
En el front dels meus amics.
En cada mà que s’allarga.
Escric el teu nom.
En el vidre de les sorpreses.
En els llavis atents.
Per damunt del silenci.
Escric el teu nom.
En els meus refugis caiguts.
En els meus fars enderrocats.
En els murs del meu tedi.
Escric el teu nom.
En l’absència sense desig.
En la soledat nua.
En els marges de la mort.
Escric el teu nom.
En la salut recobrada.
En el perill esfumat.
En l’espera sense memòria.
Escric el teu nom.
I pel poder d’una paraula.
Torna a començar la meva vida.
Només he nascut per conèixer-te.
Per anomenar-te.
Llibertat
PAUL ELUARD
(Saint-Denis, 1923 – Charenton-le-Pont, 1952)
m’agrada la teva il.lusió i més quan vius en un món que aquest és un bé molt poc preuat. Simplement quan vius en un món personal i familiar on impera la por i la negació de tot el que sigui positiu. On impera el NO com a norma abans de saber el que passa i les buscar solucions per a la millora universal i personal. Abans val negar que millorar; com allò que et vaig dir d’un veí proper abans de la meravellosa final de Londres: aquests anglesos ens en fotaràn cinc … i vaig veure la millor segona part de futbol que he vist mai i no sé si la veure mai més, però jo ja la tinc registrada en un arxiu remot de la meva memòria i me l’emportaré enllà on vagi o no vagi el dia que la meva exitència s’acabi. M’és plaent recordar aquell espectacle, com també m’és plaent la contenplació del Duomo de Florència, no sabria com dir-ho. Trobo idiota i mesquí anticipar els fets propers anticipadament derrotats.
De què va tot això? Sencillament, vull aquesta llibertat que vols i que vol molta gent del meu país i sense por. Crec que hauré estat un home afortunat si la puc veure complaguda. El pare sempre deia que formem part d’una part de la història que ens toca viure i que l’hem d’entendre i que no hem de donar peixet als que ens volen que siguem idiotes; potser per això ell no va fer mai costat al règim, malgrat tolerare’l passivament, però tenint molt clara la seva catalintat. Crec que és el que hauríem fem nosaltres en les seves circumstàncies.
Això m’ha fet reflexionar i reitero que hauré estat afortunat de poder estat partícep i conscient de quatre esdeveniments històrics importantíssims a nivell català i espanyol dels seges XX i XXI. Vaig ser un dels nens dels desarrollismo español de los sesenta que van menjar per primera vegada com Déu mana a Espanya. Vaig viure la mort del criminal de guerra i la transició democràtica amb intensitat i ara veuré, segurament, si els convengents-cagats-de-sempre no em fallen, la llibertat del meu país que volem sense pors i sense negativitats.
A reveure.