I
Conten que ha de ploure de cara a esta nit i demà. Demà m’espera el retorn a casa per a passar-hi lo cap de setmana. Aprofitaré per endreçar los treballs del màster i fer una mica de passejada. Esta nit he somniat que passejava pel Marjal. Lo passeig de Les Cases, los mesets d’hivern, és un corredor de solitaris. Després de sopar, acostumava a anar-hi amb la Lila. Hi havia nits que no hi trobava ningú. Recordo que durant uns dies vaig vore -d’això ja en fa uns anys- un noi jove del nord de França que vivia a soles en una furgoneta força atrotinada. Em va contar que havia recorregut bona part d’Europa i que esperava uns diners per emprendre de nou lo seu camí cap al sud. No vivia sol, sinó amb la seua acordió que feia sonar la mar de bé. El dia abans de marxar vam anar al bar del poble i vam prendre unes cerveses. Una xica que havia conegut a l’estiu li va parlar d’Andalusia i em va donar a entendre que seguiria la seua ruta fins allà. No sé què se n’ha fet d’aqueux vailet. Tant de bo estiga bé i no li manque res.
II
Entre setmana visc a Bescanó, a les Guilleries, i treballo a Domeny. Mos hem allotjat a una antiga colònia minera i la veritat és que no hi estic pas malament. Per berenar m’aturo a Anglès, a un forn que fan la coca més bona que mai hagi menjat. Un coca tendra i ensucrada. També hi fan uns xuixos que són amor. Un amor delicat i intens alhora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!