Solcades

I

Em trobo malament. Ahir vaig estar tot lo dia dormint i avui, a quarts de cinc del matí, pensava que queia desmaiat. Encara m’ho penso ara, però ara tinc esma per escriure, des de la terrassa de la cafeteria del meu poble. He somniat que una amiga meua es moria i jo estava present al seu soterrament. I la gent em jutjava. Ha estat un somni molt dur. Una persona gran em deia que no era digne d’estar allà present, que no me l’estimava prou, que fingia estar trist. Déu meu, quins somnis. Quins imperis. Quina manera salvatge de començar el dia.

II

He esmorzat fort. Feia dies que no menjava bé, que menjava poc i malament i no descansava. És l’hora de tornar a la vida, ara, a poc a poc. Poc a poquet. Poc a poc, sospir a sospir, una mica d’alè de mar no m’anirà malament. Caminaré lentament fins el port. El sol. El sol m’anirà de primera. Qui sap en quin estat arribaré al migdia. El migdia, ja ho sabeu els seguidors d’este bloc, és mare. És mare, però ara oblidava dir que he parlat amb ma mare, que està a Ulldecona, i m’ha dit que menge. I que menge carn. Que em compre força carn, que això de no menjar carn és una bestiesa de les meues. Una més.

III

He trucat a mon cosí Vicent per a que em rescate amb les seues històries, però avui està remant a l’Empordà. Mon cosí Vicent competeix remant. Com que a la feina és tant bo que no troba competidor, competeix los caps de setmana. Com si remés a galeres, mai tant. Coincidim poc. A fe de Déu que me l’estimo, este troç de carn. Tinc l’esperança que em faça padrí de son fill i l’Anne, esta xica meravellosa que té per nòvia.

Només he parlat amb Charlie, l’ànima del poble. Lo meu ancalde. L’altre dia, esperant lo bus, per poc s’asseu damunt del meu Mac. Massa pronte, massa de nit. Massa son.

IV

Ara, en plena claror del migdia, celebro que m’encomanes la teua angoixa. Vine! Vull acomiadar-me amb tu d’aquesta cala on aprenguírem a pregar. Ara arriba l’onada ferotge i l’aigua no em diu res, però celebro vore’t. I alço la copa de sal. I brindo a soles. Quin honor, quina sort haver-te abraçat en plena claror del migdia!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!