Les lletres són lo meu refugi. Este bloc és lo meu refugi, allà on de forma encriptada aboco la tristesa i l’alegria. Acabo d’arribar a Barcelona, a este barri meu de Les Corts. Lo bus de la Hife em deixa al costat de casa. D’ací unes hores, a tres quarts i deu minuts de set, prendré un Avant a Sants que em deixarà a Girona. De l’estació de Girona al jaciment, prendré un bus que em deixarà molt a prop del jaciment on excavo actualment. A quarts de cinc acabarem la jornada i marxarem tota la colla d’arqueòlegs fins a Bescanó, a la Selva, on residim actualment. Segur que cardarà un fred de l’òstia, d’aquells que arrupeixen la rata, d’aquells que a mi tant m’agraden. No em reca pas lo fred, sinó la calor. La calor és una altra història, és un estat a banda. És angoixant i desesperant: les calderes d’en Pere Botero!
PS. Ja estic a Girona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!