Semblava que aquest dissabte vindria simplement a acabar, mig esmorteït, la setmana més estranya de tots els calendaris abans d’enfilar el període nadalenc. Però ha quedat tot trastocat per la notícia de la mort de Llorenç Soldevila.
Fa nou anys vaig estar a l’Alguer per participar amb Víctor Obiols en una de les sessions de la “Poesia als parcs“, gràcies a la gentilesa d’Ester Xargay i Carles Hac Mor.
Diu que avui Giorgia Meloni es convertirà en la primera dona que presideix un govern a Itàlia. Llàstima que també serà, t’ho miris com t’ho miris, amb els seus Fratelli d’Italia, la primera hereva del feixisme que ha obtingut una majoria suficient per governar, ni que sigui amb el precari joc d’equilibris a què ens té acostumats el país veí.
No en sé res més, d’aquesta dona. Però no he pogut evitar de pensar-hi quan, per sorpresa, el seu cognom se m’ha aparegut en entrar a la catedral de l’Alguer, en aquesta làpida del 1624 escrita en un espanyol un punt encarcarat amb què et topes així que travesses la porta de la dreta d’accés al temple.