Oi?

Fa nou anys vaig estar a l’Alguer per participar amb Víctor Obiols en una de les sessions de la “Poesia als parcs“, gràcies a la gentilesa d’Ester Xargay i Carles Hac Mor.

Hi vam llegir poemes, però també en vaig fer: un dels matins una barca ens va dur fins a la Foradada, i a mesura que ens acostàvem al Cap de la Caça aquella paret de pedra em va deixar trasbalsat. Un temps després vaig escriure “Pedra”, una suite de tannkes que intenta reproduir un tràveling cap a l’indret des de la panoràmica més general fins a l’observació al microscopi.

Fa uns dies vaig tornar a l’Alguer. La Societat Verdaguer i la Societat Catalana de Llengua i Literatura hi van celebrar les XIV Jornades d’Intercanvi Cultural. Vam anar fins al parc natural, i quan hi vam ser, veient l’Illa Foradada des del capdamunt del Cap de la Caça, vaig recordar aquell poema. Llorenç Soldevila, un dels organitzadors de les Jornades i feliçment enderiat per les geografies literàries, em va convidar a llegir-lo. I ho vaig fer: