Equidistants
Em sorprèn la força poètica que de vegades té l’error.
Em sorprèn la força poètica que de vegades té l’error.
Després del parèntesi nadalenc torna a ser temps d’exàmens. Per bé que, llevat de tu mateix, la majoria de protagonistes s’hi renoven cada any, tot plegat té molt de procés rutinari i reiteratiu. Si no fos que gairebé sempre t’hi espera alguna sorpresa imprevista o fins i tot inversemblant.
Ja és Sant Jordi. I, d’unes setmanes ençà, tot sembla que hi porti. En àmbits acadèmics, per exemple, et demanen si vols recomanar cap lectura. I, és clar, aquesta és una pregunta que mai no es pot deixar per respondre. […]
Per a alguns el calendari nadalenc i el mes de gener és moment d’avaluacions, i això vol dir que ens passem uns quants dies corregint.
Des del mes de desembre, cada dimecres ens trobem a les 2 del migdia a la plaça de Joan Coromines, davant la porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna, amb un megàfon a una mà i uns quants poemes a l’altra. Són petites lectures de poesia per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats que organitza la Taula per la Democràcia de la Facultat.
Resulta que la setmana que ve tindrà lloc una Jornada Internacional Interuniversitària d’Economia Social i Cooperativisme i, per aquelles coses, el bloc que l’acompanya buscava el cas d’un diguem-ne emprenedor per fer-li una petita entrevista. I van ensopegar amb mi i amb el cas de Sopa de Lletres. En vam parlar una estona amb Mireia Martínez, i això és el que n’ha recollit: […]
Intentar-ho, ara que celebrarem el setè centenari de la seva mort, és el repte que vaig acceptar davant la convocatòria d’una marató de lectures llançada per l’Associació d’Escriptors, dins la Setmana del Llibre Català, per al matí de la Diada, i que vam tirar endavant entre ullades de sol i avisos de xàfec.
Durant molts anys Héctor Borrat va ser per a mi un nom en pàgines de revistes.