Aquest diumenge l’anomenada “Volta a Catalunya” de Junts ha fet parada als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris amb un acte a la plaça Carmen Laforet, allí on anys enrere hi havia unes cotxeres d’autobusos.
Espero que la posició de Marta Vilalta respongués més a un mal moment, allò que tenen les instantànies, que no a la disposició negociadora d’Esquerra…
La capacitat que tenen els socialistes de tergiversar les coses sembla no tenir límit. Ara és Salvador Illa, cap de la llista que va obtenir alguns vots més que la que encapçalava Pere Aragonès, qui pretén que aquest sol fet li dona dret a protagonitzar una sessió d’investidura com a candidat a presidir la Generalitat. Per què, si no té cap possibilitat de superar-la? O potser sí que en tindria alguna, segons què plantegés? He mirat d’imaginar-ho en el mail obert d’aquest dilluns.
El mail obert d’aquest dilluns valorava el pes dels prejudicis que tots tenim, també els perodistes que teòricament n’haurien de fer abstracció, a l’hora de valorar les propostes polítiques de qui tenim davant, ara en plena campanya electoral. Ho he vist així i així ho explico.
L’endemà, dilluns, el mail obert quinzenal feia un balanç d’urgència dels resultats electorals del 10 de novembre. Han passat uns quants dies, i crec que no n’he de corregir res (malgrat el pas enrere que l’endemà va fer el Rivera i l’acord de coalició exprés entre Sánchez i Iglesias). […]
El mail obert d’aquest dilluns recollia quatre impressions postelectorals. No, les eleccions no ens han anat malament. Però, què voleu que us digui, tampoc no n’hi ha per respirar alleugerits. Aquest era l’estat d’ànim. I les que vénen a sota, les paraules concretes. […]