Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

El rap més lluç

Des del mes de desembre, cada dimecres ens trobem a les 2 del migdia a la plaça de Joan Coromines, davant la porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna, amb un megàfon a una mà i uns quants poemes a l’altra. Són petites lectures de poesia per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats que organitza la Taula per la Democràcia de la Facultat.

Dimecres passat ens vam llevar encara sota l’impacte de la confirmació de la condemna de tres anys i mig per a Valtonyc, i em va sortir de fer per a l’ocasió unes corrandes o potser un rap o potser unes corrandes-rap. Que diuen:

El rap més lluç

(Corrandes i rodolins
a la manera de Josep M. de Sagarra i Pere Quart.
Avui, per a Valtonyc.)

Si en fa d’anys que d’Espanya
tot el que en ve ens escanya.
Si en fa d’anys que els Borbons
ens toquen els collons.

Escolteu i creieu-me quan us dic
que això ja ve d’enrere, ve d’antic,

o no remuntaran els marrameus
almenys fins al Tractat dels Pirineus?

Després, arran del 1714,
el decret de Nova Planta ens va fotre.

El 1842 les bombes
van remoure les cases i les tombes

i va dir el gran general Espartero
de bombes, cada mig segle n’espero.

L’agost del 1909 no fou màgica
la massa tràgica Setmana Tràgica

i no van ser toves les dictadures
de Primo i de Franco, que encara duren…

Si en fa d’anys que d’Espanya
tot el que en ve ens escanya.
Si en fa d’anys que els Borbons
ens toquen els collons.

Perquè sembla que durin i s’estirin:
ara vivim, diuen, en democràcia
i diuen que és constitucional.

I alhora ara ve que arriba l’hora
dels nois d’Altsasu, Hasél i Valtonyc,
dels titellaires i més personal.

I dels Jordis, del govern a l’exili
o a la presó o esperant hora al jutge
o en llibertat, ai, condicional.

I ara diu que si entomes garrotades
ets tu que provoques la violència
i si t’insulten és que expresses odi
i així ho capgiren tot fins al final…

Si en fa d’anys que d’Espanya
tot el que en ve ens escanya.
Si en fa d’anys que els Borbons
ens toquen els collons.

Si en fa d’anys que els Borbons
ens toquen els collons.
Si en fa d’anys que d’Espanya
tot el que en ve ens escanya.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública, Poemes | s'ha etiquetat en , , , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent