Campanya de terror contra els negres de Líbia

Les regions de Líbia que els mitjans de comunicació consideren “zones alliberades”, és a dir, que estan controlades per les tribus insurgents armades que lluiten per fer fora Gaddafi del poder i del país, han estat escenari des de l’inici de la revolta d’una onada de violència indiscriminada contra la població negra.

Molts libis identifiquen els immigrants del sud amb els mercenaris arribats de diversos punts de l’Àfrica subsahariana per combatre al costat de Gaddafi. Però aquest no és l’únic motiu del ressentiment que ha portat les tribus àrabs de l’est del país a desfogar la seva ràbia, acumulada per tants anys de dictadura, sobre els estrangers.  [+]

Els membres de les tribus orientals han acusat reiteradament Gaddafi i el seu entorn d’afavorir els estrangers africans en detriment de la població autòctona pertanyent a les comunitats allunyades dels cercles de poder. Encara que, personalment, no sé fins a quin punt aquest argument és una excusa per rebaixar el to del racisme latent que hi ha a molts països àrabs i que es manifesta en fets tan lamentables com la manera que tenen els blancs de referir-se als negres: a Líbia els diuen abdu, esclau. De fet, els subsaharians que viuen en aquest país sempre han ocupat els llocs de treball menys qualificats i han estat objecte de campanyes de desprestigi maquinades des del mateix govern de Gaddafi, que en diverses ocasions els ha responsabilitzat de la delinqüència i els problemes de drogadicció.

Sigui com sigui, l’estat de guerra que viu el país ha deixat via lliure als que reclamen venjança i, aquests dies, qualsevol libi pot insultar, apallissar o violar els negres que trobi pel carrer amb la més absoluta impunitat. També s’han donat casos d’assassinats. Els primers recomptes ja parlen de més de 100 morts les dues primeres setmanes de revolta. Algunes ambaixades africanes han pogut repatriar els seus conciutadans, però no tots els estrangers han tingut sort. També hi ha gent que ha mort de fam ben a prop de la salvació: a les rodalies d’algun aeroport on s’havien refugiat per mirar de fugir del caos.

La població civil negra que ha quedat a l’altre costat del front tampoc no ha estat tractada amb cap mena de decència. Des del mateix esclat de la revolta, les forces de Gaddafi van començar a segrestar estrangers per forçar-los a combatre al costat de les forces governamentals. Molts dels homes apallissats pels rebels pertanyen a aquesta tropa d’esclaus de Gaddafi.


Autor: Jordi Llaonart

      

_________________________________________________

Articles relacionats:
 

Perquè França
ha reconegut
els rebels libis
Els motius de
la revolta líbia
Els berbers no existeixen L’islam i els interessos de França a l’Àfrica
    Aquesta entrada ha esta publicada en Líbia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà.

    *