Nou post del meu blog España y yo En entrar per primer cop a l’institut, cap a finals dels setanta, em sorprengué conèixer el primer grupet de fatxes declarats. Encara que tingués catorze anys i a casa, com arreu, no es parlava de política per por real i heretada, no era cap estúpid. Sabia que
De bon grat, acceptaria lliçons de dret constitucional de la Carme Chacón, camp on sembla que excel.leix. Esclar que a canvi, no estaria de més que ella acceptés unes quantes classes d’història, camp de coneixement on s’atreveix a opinar qualsevol. No se li pot retreure, en canvi l’exposició de la idea que la història sol
Va passar ahir. El meu veí de replà, en veure’m entrar per la porta, em va esperar. Mentre pitjava el botó del pis, i se m’acostava com si em volgués confessar un secret, va treure una bossa de plàstic. Malgrat que fa més d’una dècada de compartir escala, mai no vam creuar altres banalitats que
Va passar ahir. El meu veí de replà, en veure’m entrar per la porta, em va esperar. Mentre pitjava el botó del pis, i se m’acostava com si em volgués confessar un secret, va treure una bossa de plàstic. Malgrat que fa més d’una dècada de compartir escala, mai no vam creuar altres banalitats que
Nota: Article publicat al Setmanari La Directa Fins a principis de la dècada passada, a l’Ateneu Enciclopèdic de Barcelona, la millor col·lecció documental a l’estat sobre l’anarquisme del segle XX, era habitual trobar més investigadors forans que autòctons. Britànics, nord-americans, francesos, italians venien a resseguir les passes de la revolució del 1936, les col·lectivitzacions o
Comparteixo l’entrevista que m’ha fet Salvador López Arnal sobre el meu darrer llibre per a Rebelión. “Es evidente que Cataluña no posee el monopolio de haber tenido un gran movimiento libertario. En el estado, tanto Andalucía, como Aragón, como Valencia, Menorca, Asturias y zonas del País Vasco, Galicia y Madrid tenían núcleos relevantes.” Salvador López
Nota: Contribució escrita a la celebració del 19 de juliol de la Xarxa pels Drets Socials de Girona. El 19 de juliol és una data que, en el calendari oficial, passa inadvertida. Tanmateix, aquesta fou una xifra màgica que evocava, per a una part dels nostres avantpassats, un temps mític, un paradís terrenal perdut, un
Nota: Aquesta és una entrevista publicada al núm. 316 del Setmanari La Directa, amb el motiu de la publicació del meu darrer llibre, L’anarquisme, fet diferencial català. Influència i llegat de l’anarquisme en la societat catalana contemporània. Dels càtars al 15-M, existeix un gen llibertari en l’ADN català? Un corrent tel·lúric, en diria jo. És
Una vegada, un col·lega historiador escocès em va fer el següent acudit: per als britànics, quines dues diferències essencial hi ha entre Adolf Hitler i Margaret Tatcher? Que Hitler va unir els britànics, i que Tatcher va aconseguir que els trens deixessin de ser puntuals.Potser resulta exagerat, tanmateix és sovint en els acudits on millor
Nota: Article publicat a l’edició d’avui d’ El Punt-Avui El darrer discurs del rei –el de menys audiència de la història– l’hauríem de considerar com la metàfora gràfica del règim vigent. Un monarca decrèpit, que tracta d’alçar-se de la cadira per evidenciar una precària estabilitat necessitada de crosses i pròtesis, que prova de llegir banalitats en
Va ser ahir. Unes tres-centes persones convocades per la Xarxa pels Drets Socials, una coordinadora que ha crescut exponencialment aquests darrers anys i que aplega ja desenes d’organitzacions de les comarques de Girona cíviques, polítiques, sindicals o assistencials, des de catòlics fins a anarquistes, de joves a avis, de treballadors, aturats, jubilats, estudiants, de gent
Devia ser cap a principis dels vuitanta quan vaig fer amistat amb Monsieur Berenguer. Ell i la seva família eren veïns del lloc on passava les vacances i tenien una relació molt bona amb els meus pares. El cap de família, que aleshores devia tenir uns seixanta anys, em va iniciar en el pastis i
Nota: Article publicat al Setmanari La Directa d’ahir. Cometem un error en menysvalorar Wert. L’actual ministre d’educació és un intel·lectual en la tradició de la dreta reaccionària espanyola, capaç d’articular un conjunt de llocs comuns per dotar-los de prou coherència amb la finalitat de construir una ideologia. I en aquest sentit ens remet a alguns
Satisfacció del deure acomplert. D’un deure com a ciutadà i historiador. De fet, encara experimento l’excitació d’haver arribat puntualment a la cita amb la història. Un més en la llarga llista de prop de dos milions de catalans exhibint la seva dignitat. Cansat i feliç. Cansat d’una diada conduint tres-cents quilòmetres (i només haver caminat
No fa gaire, vaig passar als meus alumnes un vídeo de televisió espanyola en què es rememorava l’afer de les ocupacions de terres a Marinaleda. Combatiu, apareixia un Sánchez Gordillo trenta anys més jove, envoltat de camperols que havien decidit renunciar a la resignació i ocupar terres a cop de dignitat. Tanmateix, aquelles imatges descolorides