Espai de Dissidència - La Bitàcola de Xavier Diez - Pàgina 10

Història

El mite Durruti: memòria clandestina, història silenciada

10 de desembre de 2014

Història, Llibres

Nota: reportatge publicat al Setmanari La Directa Devia ser un dissabte de gener de 1999. Aleshores recollia compulsivament material i testimonis per plantejar una encara indeterminada tesi doctoral sobre aspectes culturals i filosòfics de l’anarquisme històric. Després de moltes reticències, vaig acordar una trobada amb Diego Camacho Escámez (Almeria, 1921 – Barcelona, 2009), identitat administrativa

El desmantellament de l’imperi

28 de novembre de 2014

Història, Política nacional

Explica l’historiador John Darwin que els imperis són la fórmula d’organització estatal més comuna. Coherentment al seu cognom, també recorda que com tota espècie, el destí d’aquests és l’extinció. Atès que l’horror del segle XX abaixà els fums a qui reivindicava amb entusiasme aquesta organització del poder, avui els imperis tenen mala premsa. Tanmateix hi

El discurs del Fòrum

26 de novembre de 2014

Història, Política nacional

Si mai acaben fent un serial televisiu sobre el procés independentista, ben segur, desbordarà la capacitat creativa dels guionistes de l’HBO o Netflix. La tensió narrativa, els girs argumentals, els personatges carismàtics en situacions dramàtiques, la sensació de ballar a la vora de l’abisme no fan decaure l’interès. El discurs d’ahir, al Fòrum, del President,

El futur és un país estrany

25 de novembre de 2014

Història, Llibres

Josep Fontana, El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI, Pasado y Presente, Barcelona, 2013, 232 pp. Probablement un dels llibres d’història més destacats dels primers anys del segle fou Por el bien del imperio, una mena de crònica pessimista des de la fi de

Una Catalunya postnacional

6 de novembre de 2014

Filosofant, Història, Política nacional

Mentre en documento per preparar una conferència sobre la construcció de la identitat nacional a l’era contemporània, em trobo un nom que no havia sentit mai a parlar i que la vikipèdia espanyola tracta com a un dels nous teòrics al voltant de la nació. Es diu Roberto Augusto i és conegut per publicar un

Les dificultats de l’escriptura de la història

24 d'octubre de 2014

LÓPEZ SÁNCHEZ, Pere, Rastros de rostros en un prado rojo (y negro). Las casas baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta, Barcelona, Virus, 2013, 438 pp. En els darrers anys estem assistint a canvis profunds respecte al discurs històric i la mirada de l’historiador. Si busquéssim metàfores audiovisuals, podríem

Carta oberta a Felip de Borbó

19 de juny de 2014

Benvolgut Felip, Primer de tot, permete’m que et tracti de tu. Pràcticament som de la mateixa generació, així que les circumstàncies històriques (des de posicions ben diferents) ens han fet compartir uns quants referents. A més, tot i que tinc costum de tractar de vós als meus professors i als meus alumnes, em sento més

Can Vies: no han entès res.

7 de juny de 2014

Pel 2008, el Museu d’Història de Barcelona va organitzar un cicle de conferències sobre l’anarquisme de la dècada dels trenta. A mi em van encarregar una sobre la qüestió de la violència revolucionària, tema que, fins al moment no m’havia interessat especialment, potser pel tòpic que associa una cosa i l’altra. Tanmateix, en la recerca

Rerefons (en negre) d’una abdicació

4 de juny de 2014

Nota: Article publicat avui al Setmanari La Directa Avui, quan tothom es pregunta sobre l’abdicació del cap de l’estat, convé recordar el perquè de la seva coronació, quatre dècades enrere. Joan Carles de Borbó no fou designat successor, ni “adoptat” per Franco per la seva pulsió monàrquica. En aquesta jugada estratègica de la restauració borbònica

El general della Rovere

24 de març de 2014

Al seu llibre La España Lampedusiana, l’historiador Bernat Muniesa estableix, al meu parer, el millor retrat històric al finat president Suárez. El compara amb un personatge de ficció que interpreta a un personatge de ficció, que dóna títol a una de les pel·lícules més interessants de Roberto Rossellini. Un genial Vittorio de Sica, un barrut

Massa cadàvers als armaris espanyols

6 de març de 2014

Nota: Article publicat a l’edició nacional d’El Punt Avui. Un dels fets més escandalosos dels darrers mesos, i que, tanmateix, no ha transcendit a l’opinió pública, és la restricció d’accés als historiadors als arxius del Ministeri d’Afers Exteriors. No es tracta, com pot ser raonable, d’evitar la consulta de documentació recent, sinó a la totalitat,

L’hivern del descontentament

23 de gener de 2014

Nota: reportatge aparegut ahir als Quaderns d’Illa Crua / Setmanari La Directa And there is not future / in England’s dreaming /No future /No future for you/ No future for me Sex Pistols A principis de 1977 la banda de punk-rock Sex Pistols enregistraren God Save The Queen, la que seria la seva cançó més emblemàtica.

Espanya contra la història

20 de desembre de 2013

Qui no està massa habituat als debats historiogràfics pot arribar a l’errònia conclusió que la història consisteix en una addició de fets cohesionats per una explicació més o menys convincent. Que la mirada al passat sol resultar inamovible, a la manera d’una veritat suprema cisellada per experts historiadors. Bé, la història, malgrat les aspiracions científiques

Canvis d’hegemonia

11 de desembre de 2013

Article publicat avui al Setmanari La Directa Explicava Tony Judt que els grans canvis històrics es fonamentaven en petites i sovint imperceptibles transformacions en la mentalitat col·lectiva. El recentment desaparegut historiador britànic era conscient d’això en assistir, dolgut, a la volatilització del consens socialdemòcrata instaurat a l’Europa posterior a la Segona Guerra Mundial, que tot

Espanya contra Catalunya

8 de desembre de 2013

Les coses són com són. Estic d’acord amb què la història, que més que ciència social és un camp de coneixement, sotmès sovint a interpretacions subjectives. Que la neutralitat és impossible, perquè les circumstàncies que envolten l’historiador sempre acaben condicionant la pròpia visió dels esdeveniments. Tanmateix, allà on no arriba l’objectivitat sempre pot residir el