Era d’esperar. En un moment o en un altre, el patrimoni de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, havia d’ésser espoliat. Una de les institucions fonamentals de la societat catalana (i una de les més deliberades) amb 110 anys d’història, ha estat violada, dues vegades en un mes. I aquest cop se n’han emportat material d’incalculable valor. Ara
Manuel Fraga Iribarne ha entrat, amb tot mereixement, a la galeria dels horrors d’un país de pandereta. Representant d’una Espanya negra, d’una passat negre i d’una existència negra, hauria de ser glossat per algun poema de David Castillo, on la llobreguesa d’una època de plom i infelicitat ha projectat la seva ombra allargada sobre el
Nota: Article publicat a Barret Picat Octubre de 1982. Felipe González treu majoria absoluta. Tal com ens anuncia la seva mirada, amb el fons d’un blau lluminós als cartells, tothom espera el canvi. En una època sense enquestes electorals i encara menys, consultes a peu d’urna, resto expectant davant la televisió en blanc i negre.
Quan, a la primavera de 1979, s’esdevenia la revolució iraniana, els analistes europeus no van entendre res. Teheran, una de les capitals més occidentalitzades, ocupades per senyores amb xador i homes barbuts, que clamaven contra el glamour de la cort de la xa de Pèrsia! Mentre que als intel·lectuals oficials els va enxampar amb el
Vés per on, les coses es van animant. La majoria silenciada comença a parlar. Primer, amb eslogans enginyosos “Democràcia real, ja; Violència són 600 euros al mes; Massa xoriço per a poc pa; Poc pa, i pitjor circ,…”. Ara toca concretar propostes, la majoria d’una racionalitat i seny que desconcerten els polítics (algú que no
El tancament provisional de la seu del Memorial Democràtic, el passat febrer, fou acollit amb inquietud i reserves entre sectors de l’esquerra i els historiadors. No és per a menys. El canvi de govern genera susceptibilitats entre els seus impulsors i existeix un fonamentat temor a un retorn vers el silenci institucional dels vuitanta respecte
Reprodueixo el text de la conferència d’ahir a l’Ajuntament de Figueres sobre la commemoració dels 80 anys de la República Catalana. Em sento molt honorat d’haver estat convidat per aquesta ciutat carregada d’història i talent, i així poder compartir aquesta data tan significada, i alhora tan planificadament esborrada de la memòria col•lectiva, del 14 d’abril,
Avui 14 d’abril a les 20:15, a l’Ajuntament de Figueres, m’han convidat a fer una conferència sobre la proclamació de la República Catalana en el context de la celebració dels actes de commemoració del 80 aniversari. Ofereixo un breu fragment; Tanmateix, la “República espanyola” de Companys, va durar pocs minuts. Francesc Macià ja feia temps
Nota: Article publicat avui a l’edició de El Punt. Algú podia preveure la sensació d’estafa històrica a l’hora de valorar la democràcia espanyola actual? Algú tenia la capacitat profètica d’assenyalar que l’anhelada sortida del franquisme comportaria una profunda decepció en què persistirien els dèficits democràtics, el subdesenvolupament social, la conservació de privilegis de la camarilla
Enllaç a la conferència realitzada a Mallorca sobre el meu darrer llibre “Venjança de classe” el passat mes d’octubre. http://dotsub.com/view/3a9835a2-a2de-4dd6-a48a-8f1e022c1755
A finals de desembre, uns nois de la Ràdio Lliure La Fleca van venir des de Barcelona per fer-me una llarga entrevista sobre el meu darrer llibre “Venjança de classe”. Avui dia, l’audiència és més segura per internet, de manera que ahir em van passar l’enllaç per escoltar el programa. Disposeu de l’enllaç aquí.
He sabut, pel meu amic Enric Pujol, que Gerard Soldevila Lepage ha mort el passat 5 de gener a Chavornay (Suïssa), localitat on residia feia molts anys i d’on era metge de capçalera.Gerard Soldevila era fill únc de l’historiador Ferran Soldevila (1894-1971) i havia estat artífex de la recuperació de bona part de la documentació
Fa escassos dies ens va deixar l’historiador i exmilitar menorquí Gabriel Cardona. Tot just fa uns tres o quatre anys el vaig començar a tractar quan em va demanar un article per a l’Atlas de la Guerra Civil. Tanmateix, ja feia molts anys que llegia els seus llibres i els seus articles d’història militar, escrits
La cerimònia del premi Nobel celebrada avui, sense el guardonat, ha causat una gran polèmica i un inici, com comentava vui Partal al seu Mail Obert, de boicot que recorda la Guerra Freda, amb un nou bloc de països lligats a una Xina que ja exerceix sense complexos de superpotència.Liu Xaobo representa el dissident ideal
Tot just ahir recuperava un text que vaig escriure per a la revista italiana “Libertaria, il piacere dell’utopia”, una mena de “El Viejo Topo”. Escrit el 2004, havia d’explicar a un públic inquiet, tot i que poc coneixedor de la realitat hispànica (i encara menys de la catalana) la qüestió del tractament de la memòria