Va ser ahir. Unes tres-centes persones convocades per la Xarxa pels Drets Socials, una coordinadora que ha crescut exponencialment aquests darrers anys i que aplega ja desenes d’organitzacions de les comarques de Girona cíviques, polítiques, sindicals o assistencials, des de catòlics fins a anarquistes, de joves a avis, de treballadors, aturats, jubilats, estudiants, de gent de diverses sensibilitats, de gent d’antiga i coneguda militància fins a persones que mai haguessis dit que cridarien per un megàfon. Tota aquesta gent es va aplegar en un divendres gèlid a quarts de deu a l’Ajuntament de Girona, i féu un recorregut per l’Hospital de Santa Caterina, l’oficina d’ocupació de Salt, dues escoles, una llar d’infants, dependències de la Seguretat Social, l’Agència Tributària, diversos bancs, la seu de la pirateria d’Eulen, l’Ajuntament de Girona, la Cambra de Comerç o l’Hospital trueta. Dotze quilòmetres i cinc hores. Una marxa de dignitat que tracta, des de la modèstia, de donar un cop de mall al mur del capitalisme. Aquest mur que, com fa ja anys a Berlín, també ha de caure.
He optat per editar el mínim. Surt un documental llarg, de prop de mitja hora. Alguns parlaments són impressionants. Penso que aquest és un document històric. Espero que algú pugui emular aquesta marxa arreu dels Països Catalans.