A BALQUENA
Transitem per terres de Sidrània.
El colp s’amorteix amb la llunyania.
El bategar de la no-realitat no t’oblidaria.
El brogit de les poques estrofes,
són bàlsam de l’ànima empetitida.
Confoses la bona educació,
amb les bones formes no passen el sedàs.
Borrumballa escrita que no troba descans.
Ni pau. Sols, una nova posada en escena blava.
Bandera negra de llibertat.
Bandera blanca de pau i amor.
Bandera vermella per a la fàtua fascinació.
Sabates d’agulla del cantó, arracades penjants.
Anades nocturnes que precises en el furt.
Desmemòria engolida en la memòria,
de les arenes movedisses del meu prompte,
però a més, d’estimació perpètua i sostinguda.
Peixet dels tres segons. No’n trobaràs.
Tampoc jo.
Oblit de la raó única de tota existència.
Foc d’encenall, fumaguera escrita
en demència de calculada polisèmia.
Oblidant-nos de la realitat vera.
Que no pot ésser massa de la llunyania.
De les petites amabilitats.
Del tracte cortès, que encercla el sentiment.
Complicats dubtes que et retornaran
al fang de l’arenal, encallada de la nau-cor.
Al remat, tot el que resta és el petit detall.
El sentiment d’unió. De sublimat sentir.
Els colors de l’arc de sant Martí.
M’envies un “bona nit”. “Uns besets” sentits.
Jo te’ls retorne secretament amagats.
La cerca de l’amor, del motor de vida.
Amor, comprenhensió, diàleg i perdó.
Lluites contra la rancúnia que envileix el cor.
Tantes vegades et vaig ferir l’ànima i orgull,
que tan sols espera la seua commiseració.
La subsistència substentada amb desmesurada
continuïtat, que fuig d’espasmòdic moment.
Que ens hi cal, però s’arriba en el zenit quotidià.
Cal estar-se sempre en alerta de l’un a l’altre.
La vida compartida és orgasmar contínuament.
Heus ací Llibertat en Amor.
jbm.
