I amb ell: l'amor, el nexe, el sexe, la dignitat, l'amistat, la joia, la innocència, la llibertat, el treball, l'esperança. Amb ells, tots ensems, l'ésser humà. La Humanitat, amb la paraula, de vida, Viva.
Vençuts: l'odi, la guerra, la pena, la fam, la gana, el desencís la desesperança, la misèria, la pobresa, la ràbia, la fam, la injustícia, del dol, de la mort.
I també un altre vídeo elaborat per Francesc Felipe sobre la seua i nostra ciutat. Doncs, l'Estellés i un servidor, vàrem ser veïns durant un cert moment, ambdós, del carrer d'Alboraia.
ricard99 |
dijous, 11 de novembre de 2010 | 14:05h
la veu i les paraules de V.A.Estellés!!!! ens dóna coratge i bellesa a parts iguals. Ens ajuda a entendre el País Valencià i a sentir-nos més a prop els qui habitem Catalunya. Salutacions, Josep!
josepblesa |
dissabte, 13 de novembre de 2010 | 18:32h
cantà i versificà per a l'ésser humà. I tinguérem la sort de que visqué ací, en el teu i meu país, i ho féu en la llengua d'ací. Per a mi..........és el meu pensar...particular. Una abraçada.
El poble, la societat civil, no oblida i i el jovent aprèn. És viu i molt viu i només el poble, tossut, té aquest punt de saviesa per organitzar les lectures que han començat enguany i continuaran sense fi més enllà de l'horitzó. Bon dia amic Blesa.
josepblesa |
dimecres, 8 de setembre de 2010 | 17:07h
De vegades aquestes coses espointànies són les que tenen un gran valor. Hi ha estat memorable. No és que ellestà viu, sinó que la gent normal però inquieta també ho està. Hi ha participat gent de molt diversa condició, mentalitat que no esperàvem.
But the buildup in pressure inside the vessel holding Unit 3's reactor presented some danger, forcing officials to consider venting. The tactic produced explosions of radioactive gas during the early days of the crisis. somabuy tramadol onlinebuy tramadol
El senyor V.A. Estellés prefería la ciutat V, a la ciutat B. " En la ciutat B- deia- m´estimen, però a la ciutat V em tracten amb amabilitat. A la ciutat B, tots procuraven ser-li útils; però a la ciutat V. el necessitavem. En la ciutat B. em conviden a la taula; en la ciutat V. em conviden a la cuina". - Bertolt Brecht-
Salut i força al c@nut amic.
P.D. This blog is not suitable for simple people és un espai de lliure expressió (fins açí tot correcte), però els que teniu ganes de fotre el dia del natalici del poeta ¿ no podrieu anar a pixar les cortines a un altre lloc? Gràcies.
josepblesa |
dilluns, 6 de setembre de 2010 | 19:03h
Molt bona intervenció la teua. M'has estalviat contestar amb més mala bava. La P.D. és d'agrair. Supose que llegint Estellés ja saps què vol dir. Bàsicament Estellés és un escriptor i persona universal. El sabem perquè és veí nostre, però m'imagine molts estellessos pel món. I com podem ser universals? Doncs, supose, que seguint el seu exemple d'apegar-nos i treballar amb allò que toquem diàriament, crec. Una abraçada, a veure si podem quedar amb tota la colla i fer alguna malifeta....hahahhaa Gràcies
Encara que no t'ho cregues, jo també vaig anar a mirar el teu.
josepblesa |
dilluns, 6 de setembre de 2010 | 19:20h
Passem per casa dels amics, a l'espera de llegir, i rellegir amb més deteniment i poder desar-hi algun comentari apropiat. Aquest cap de setmna he estat fora i s'ha quedat per fer-ho. HI vaig ara, amb un parell de posts que has fet i recorde.
Quan davant d'un entrevistador catalallunyes Vicent Andreu Estellés diu el meu poble, es refereix al poble valencià. I quan escriu Assumiràs la veu d'un poble també es refereix al poble valencià.
Un altra qüestió són la conveniència i els interesos de manipulació monopolistics catalanyunesos vers el País Valencià.
I no serà només, encara que també què els premis de les Lletres Catalanes i i associacions corresponents han convertit el País Valencià en un dessert de lletres valencianes.
Els interessos de manipulació monopolística cultural practicada pels catalunyesos al País Valencià des les acaballes postfranquistes no ha beneficiat gens, quan el País Valencià sempre ha estat llunyà a qualsevòl monopoli.
Pel mateix que ells diuen parlar en llengua catalana i ser catalans, nosaltres els valencians deiem parlar en llengua valenciana i ser valencians.
mamoya2 |
dissabte, 4 de setembre de 2010 | 09:41h
........ passe les mans pel teu rostre de terra i passe els dits pels teus llavis de música mare d'amor i de terror també (IV) de Mare de terra, VAE
'Mare d'amor i de terror' és una imatge que em serveix per (sentir) entendre la (meva) relació amb la terra (=terra amb tot el que hi ha damunt: pedres, persones, corrupció, generositat, bellesa, brutor, vergonya, fals paradís...)
josepblesa |
dilluns, 6 de setembre de 2010 | 19:25h
pare, fills, amics...les persones. Sempre la vida. No podrem mai capir tot el que hi ha damunt de la Terra. Som minúsculs i Ella massa gran. Una abraçada Miquel Àngel, sempre esper la teva visita ;-) ....se n'alegren molt els bits de l'ordinador,......segons m'han confessat.
Projectado pelo arquitecto Siza Vieira, o Museu de Arte Contemporânea de Serralves é o primeiro projecto do género em Portugal e também o maior centro cultural multidisciplinar do norte do país. Único na sua sobriedade arquitectónica e ambiente natural, o museu é a pedra angular da Fundação de Serralves, cuja missão é sensibilizar o público para a arte contemporânea e o ambiente.
I amb ell:
Salutacions, Josep!
Una abraçada.
Bon dia amic Blesa.
Un b7.
- Bertolt Brecht-
Salut i força al c@nut amic.
P.D. This blog is not suitable for simple people és un espai de lliure expressió
(fins açí tot correcte), però els que teniu ganes de fotre el dia del natalici del poeta ¿ no podrieu anar a pixar les cortines a un altre lloc? Gràcies.
I com podem ser universals?
Doncs, supose, que seguint el seu exemple d'apegar-nos i treballar amb allò que toquem diàriament, crec.
Una abraçada, a veure si podem quedar amb tota la colla i fer alguna malifeta....hahahhaa
Gràcies
Un b7.
Estellés era l'excepció o quan a influència catalana de De la Prada, Rossinyol i altres amb la seva persona al País Valencià.
Així i tot quan es refereix 'al meu poble' es refereixa al País Valencià i quan va escriure Assumiràs la veu d'un poble, es referia al País Valencià.
Altra qüestió es que a Catalunya es vinga de perles per a donar-li bombo i plateret a Vicent Andrés Estellés.
Però el País Valencià serà valencià o no serà.
I la llengua serà valenciana o no serà.
Més clar aigua.
Ara els que no volen que siga, ja saben el que tenen que fer.
Un altra qüestió són la conveniència i els interesos de manipulació monopolistics catalanyunesos vers el País Valencià.
I no serà només, encara que també què els premis de les Lletres Catalanes i i associacions corresponents han convertit el País Valencià en un dessert de lletres valencianes.
Pel mateix que ells diuen parlar en llengua catalana i ser catalans, nosaltres els valencians deiem parlar en llengua valenciana i ser valencians.
passe les mans pel teu rostre de terra
i passe els dits pels teus llavis de música
mare d'amor i de terror també
(IV) de Mare de terra, VAE
'Mare d'amor i de terror' és una imatge que em serveix per (sentir) entendre la (meva) relació amb la terra (=terra amb tot el que hi ha damunt: pedres, persones, corrupció, generositat, bellesa, brutor, vergonya, fals paradís...)
Abraçades
M A Moyà
Una abraçada Miquel Àngel, sempre esper la teva visita ;-)
....se n'alegren molt els bits de l'ordinador,......segons m'han confessat.