Ho sento, sé que és pura demagògia. Tanmateix no em puc estar de dir-ho. Hi ha comparacions que són odioses: Beneficis de la Banca: +12.909.000.000€Beneficis de “La Caixa”: +1.510.000.000€ Beneficis per comissions bancàries: +5.346.000.000€Rebaixa sous empleats públics: -1.378.000.000€ ImpostosUn professor paga IRPF: 25%Un consumidor paga IVA: 18%Un ric del cagar paga SICAV: 1%Un “inversor”
Avui els argentins celebren el bicentenari de la seva independència. Encara que els llibres de text en parlen, pocs relacionen l’emancipació americana amb el col·lapse espanyol propiciat per el que els historiadors a posteriori van denominar com a Guerra de la Independencia (el fallit mite fundacional de l’Espanya moderna) i els catalans denominem inequívocament Guerra
Si qualsevol persona decideix cremar els seus diners, estarà cometent un delicte, equivalent al de falsificar bitllets de banc. No ho serà per actuar malament, sinó perquè ambdues accions comporten alterar artificialment el valor de la moneda (ja sigui per eliminar o afegir massa monetària. De la mateixa manera, qui decideix cremar una propietat, pròpia
Nota: Article publicat a l’edició d’avui del diari El Punt Una ensucrada cançó de The Platters es lamentava que de les flames d’un amor extingit ja només restava «fum als teus ulls». Aquesta metàfora podria aplicar-se al superficial debat al voltant del vel islàmic. Tot agafant el rave per les fulles, atribuïm significats religiosos a
Rudyard Kipling fou un dels grans poetes del fracàs. Obres com the man who would be king o el poema if representen un cant a la dignitat dels perdedors. Perquè,… certament, a la vida, a la història, es pot caure, es pot fracassar, es pot patir la més absoluta de les desfetes… tanmateix, res no
Ningú no se’n recorda de George Santayana, l’autor del “qui no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la”. El cert és que, si repassem els orígens del feixisme comprovarem la facilitat amb què un grup minoritari, extraordinàriament violent i decidit, és capaç d’imposar-se en poc temps si troba al davant unes institucions febles, i
Una de les poques bones notícies de les darreres setmanes ha estat el cop de porta de Caixa de Girona a la fusió que les autoritats econòmiques li havien assignat. És cert que qualsevol entitat creditícia havia caigut en el parany del diner fàcil i de l’endeutament atiat per la bombolla especultativa. També és cert
Nota: Article publicat ahir a l’edició de El Punt Sostenia Balzac que darrere de cada gran fortuna sempre s’amagava un crim. No és menys cert que al darrere del que anomenem crisi s’amaguen una colla de criminals. La situació actual, marcada per milions de drames personals, angoixes i incerteses, i que és presentada pels poders
Nota: Article publicat a l’edició d’avui d’”El Punt“ El colonialisme del XIX és un dels processos històrics més mal explicats. Acostumats a la simplificació del currículum de la secundària, molts el consideren com a l’apropiació d’amplis territoris d’Àsia i Àfrica per part de les potències europees a fi d’extreure matèries primeres i consolidar mercats captius.
Sóc plenament conscient que publicar les reflexions comporta el risc d’interpretacions subjectives i contràries a la intenció de l’autor (i fins a cert punt, sorprenents).Tenint en compte el gran ressò del meu post “Empreneduritis”, publicat el passat 18 de febrer i a bastament comentat per diversos companys bloggers em veig obligar a fer unes quantes
Una nova epidèmia s’abat sobre l’opinió pública: l’empreneduritis. Aquesta consisteix en un discurs reiterat fins a la sacietat, que tracta d’imposar la superioritat moral de l’empresariat, i com tota religió monoteica, tracta d’imposar els seus valors al conjunt de la societat. Com tota altra secta protestant, provè del món anglosaxó, i els missioners s’instal·len entre
La Unió Europea en general, i Espanya-Grècia en particular, han decidit seguir la via argentina de resolució de la crisi. És a dir, fer que el reball pagui els mafiosos avui sota la políticament correcta denominació d’inversors. I aquesta via, és a dir, retallades en la inversió pública, rebaixa de cotitzacions socials, abaratiment de l’acomiadament,
La pel·lícula de Reitman, el fill del director de “Caçafantasmes”, acaba de fer una pel·lícula de difícil classificació. “Up in the air” utilitza a fons el cinisme d’un George Clooney amb una interpretació antològica. Fóra fàcil asseverar que l’actor caricaturitza el personatge per elaborar una sofisticada comèdia de tons tràgics, tanmateix, i segons com, el
Amb l’anunci de retardar la jubilació als 67 anys, Zapatero acaba de fer-se l’hara-kiri. Aquest seu suïcidi polític el fa fidel a l’estil que l’ha guiat sempre, a còpia d’improvisacions, i pressionat pels poders fàctics que l’esperaven ensenyant les urpes a Davos, i que l’amenaçaven la presidència espanyola de la UE. Aquest noi de Lleó
El passat desembre em van encarregar la transcripció de la conferència que la Susan George féu a Barcelona amb motiu dels actes que havien de servir per preparar el Fòrum Social Català. No hi vaig poder ser, encara que uns companys em van passar l’enregistrament. La gent que edita la revista Laiac em va demanar