Espai de Dissidència

Si qualsevol persona decideix cremar els seus diners, estarà cometent un delicte, equivalent al de falsificar bitllets de banc. No ho serà per actuar malament, sinó perquè ambdues accions comporten alterar artificialment el valor de la moneda (ja sigui per eliminar o afegir massa monetària. De la mateixa manera, qui decideix cremar una propietat, pròpia o aliena, està cometent un delicte greu d’estafa.
El que representa una violació greu del codi penal, i infringeix una norma bàsica que permet també un procés d’extradició, és la norma permesa i alentada des de l’economia financera. Els atacs especulatius a una moneda o l’atac contra una empresa per enfonsar-se i lucrar-se amb l’acció és avui permès als mercats financers.
Com és això? Perquè, realment els inversors són anòmims? Potser sí, encara que qui ordena executar aquest tipus d’accions són executius amb noms i cognoms ben coneguts. Si fem una interpretació que no cal sigui massa imaginativa, tindríem una bona base per capturar, empresonar, jutjar els delinqüents financers i recuperar el producte del robatori. De fet, qualsevol govern just faria servir els seus serveis secrets per capturar uns quants brokers de la city i wall street o envair Andorra, Jersey o les Illes Cayman
Per què no ho fan? Perquè la nostra classe política, o és covarda o corrupta, tot i que sospito que és ambdues coses alhora. En les circumstàncies actuals el que cal és actuar, destituir el govern i fer servir la nostra policia per capturar delinqüents, allà on siguin, abans que no venguin els catalans i espanyols a pes.
No li diguei FMI, digueu “la cosa nostra”, “la camorra”, “la màfia” o qualsevol altra entitat dedicada a la delinqüència organitzada. I, en aquest cas fora justificar les lleis especials que tenen tots els governs per perseguir allò que li diuen terrorisme. Que no és terrorisme robar a la gent que treballa per finançar els iots d’en Briatore o els ferrari de Botín?
L’aventatge del moment actual és que comencem a saber qui són. Els “mercats” no són cap mà invisible, sinó una mà molt fosca pertanyets als Anibal Lechter de les finances.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!