Espai de Dissidència

La pel·lícula de Reitman, el fill del director de “Caçafantasmes”, acaba de fer una pel·lícula de difícil classificació. “Up in the air” utilitza a fons el cinisme d’un George Clooney amb una interpretació antològica. Fóra fàcil asseverar que l’actor caricaturitza el personatge per elaborar una sofisticada comèdia de tons tràgics, tanmateix, i segons com, el film podria ubicar-se com a un nou gènere: el “realisme capitalista”.
El “realisme socialista” esdevingué un estil artístic i estètic que perseguia lloar les virtuts de la nova societat soviètica i cantar les excel·lències del comunisme. Fins a cert punt, les cares somrients de treballadors estajanovistes (parodiades brillantment a l’entrada del “Polònia”, amagaven el frau monumental d’un règim opressiu, on l’absència de llibertat esclafava l’individu i el reduïa a la mínima expressió. Reitman, bon fill del seu pare, també ha caçat els “fantasmes” del món corporatiu anglo-saxó. El “realisme capitalista” reflecteix a la perfecció com la cultura capitalista, rere la façana d’opulència i riquesa, esclafa les vides personals d’un individu a qui es desposseeix del seu món, amb un somriure.
El personatge interpretat per Clooney, un executiu que vola arreu dels Estats Units per aplicar la solució final a centenars de treballadors, representa l’aspiració de la cultura corporativa nord-americana, aquesta que exportem amb entusiasme gràcies a ESADE, IESE o les cambres de comerç. Un individu privat d’intimitat, de lligams socials, a la recerca de somnis ridículs (l’aspiració del protagonista és volar deu milions de milles). No importa quantes existències pot destruir, quantes vides pot enviar a la fallida personal. Tanmateix, i per estendre els beneficis d’uns pocs, no dubta a assolir una vida buida, en una profunda solitud, en la més absoluta desolació.
Aquesta és la ideologia triomfant: omplir els malls, destruir les persones. L’obsessió per acomiadar persones, a la recerca de maximitzar beneficis, té un nom: terrorisme empresarial.
En aquesta situació, els poderoses recomanen prendre pastilles per dormir. És millor prendre “Bastilles” per somiar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!