Correu Blocs | VilaWeb.cat
josepblesa | ARS-SCAENICA | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 18:35h

Sky love

green.tv | Vídeo MySpace








Foto: Cel de Porto. Set.2010. jbm.






Lo que volem TOTHOM és que se'ns estime,
encara que -vergonyosos com som-
intentem dissimular-ho en forma de sexe.

jbm.

(N'hi ha +)

Welcome to the cause!

Em defesa de Sakineh Mohammadi-Ashtiani - contra a pena de lapidação

Thank you for joining Em defesa de Sakineh Mohammadi-Ashtiani - contra a pena de lapidação!

Welcome to the cause! We're excited to have you, and hope you'll get involved and spread awareness by inviting your friends to join.

Pep Mata You were recruited to the cause by Pep Mata.
Recruit your friends by inviting them to the cause.

We need your help to reach 2,500 members!

2382 members
2,500 0
Send-invitations-exp1 
Every invitation counts:
Pep Mata Send Invitations Later
Comentaris: 8
  • ..//..
    rginer | dijous, 9 de setembre de 2010 | 21:55h
    Amor i mort .... Sakineh és, avui,  una cara coneguda, però quantes dones malviuen amagades, amb por en tots aquests països fundamentalistes ? I és igual que siguin islamistes, cristians, budistes .... la violència i la mort continúa; violacions i morts a Darfur, al Congo, prostitució infantil als països  del sudest asiàtic, servitud en països cristians i més i més. Avui els països islamistes són els 'perillosos' ... Cada vegada més, s'ha de respectar la individualitat de les persones, dones i homes.
    Amor, simpatia, amistat no és tot el mateix ? Es pregunta en Màrius Torres. També diu que la majoria de la gent és incapaç d'estimar, perquè és incapaç de vèncer el seu egoisme. Ho dissimulem en forma de sexe ? Sí, per què no? 
    Vaig signar fa temps per alliberar, o intentar-ho, a Sakineh. Ho aconseguirem ? 
    Apunt transgressor, com tots els teus, amic Blesa, però que punxa .... 
    • Bé, la senyora Sanikeh és l'illot quer podem visualitzar.
      josepblesa | dissabte, 11 de setembre de 2010 | 14:09h
      La mar està plena d'illots flotants que no veiem. Illots que se'n troben en situacions semblants. Els punidors els usen com a exemplar col·lwectiu i coerciu. Com tot té una acció i la seua reacció també serveixen per a ser exemplar en d'altres llocs de l'oceà. Lliurarem la sra. Sanikeh i, de pas, moltes i molts d'altres. Com a fars que ens guien entre port i port a mode de portulà.
      Ho anem aconseguint desenmascarant-nos i desenmascarant-los. En un joc de miralls on descobrir les seues i les nostres errades. Et relata un cas que em passà ahir mateix, ja acabant un disseny:

      Ahir una gran persona i molt millor amic, em descobrí una acció rectificadora dels dissenys. La visualització dels plans, dissenys, pintures, fotos, etc. enfront d'un espill. Té la possibilitat de veure el disseny de veure-lo-hi 'a l'inrevés' i aleshores trenquem la visualització 'acostumada' a la que estàvem avesats durant tot el procés creatiu. Com a calibrador de la creció en procés. Llavors detectes immediatament les errades.
      35 anys m'ha costat a base de dibuixar, pintar, dissenyar, fent escultures, fent maquetes, construïnt en la realitat per a que algú em descobrira tal mecanisme efectiu i simple.
      Tots els dies descobrim la vida. Tots els dies ens descobrim a nosaltres mateixos i redescobrim els altres. Tots els dies anem aconseguint-t'ho. Tots els dies ens adrecem vers la llibertat. Hi ha la pruïja que ve des del fons del cors. Heus ací mateix el paradís. De cadascú. I de tothom al capdavall.
      Bona diada tingues.  
  • D'amor i de mort
    borinotus | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 23:48h
    Sempre he pensat que les aus de mal averany que ens anuncien la fi del món i estan disposats a salvar-nos (encara que no els ho haguem demanat) en realitat no s'estimen la vida. Convençuts com estan que a aquesta vida hem vingut a patir, blasmen tot signe d'alegria tret que no estigui dintre dels seus estrets marges mentals.

    Estimen la decadència, allò malalt, per tal de poder posar-hi la grapa damunt. Allò que va per lliure ho consideren pecaminós.

    Quina és l'expressió més gran de la vida? L'amor, ja que és una forma de produir alegria i ganes de viure. I dintre de l'amor, el sexe, com a expressió més antiga i profunda d'expressar les ganes de viure/riure. No se si serà veritat però en una pel·licula sobre innuits de fer l'amor en deien riure. Saviesa de poble antic.


    No és doncs estrany que les pitjors sectes de la història hagin coincidit en dues coses: la primera, la dèria de convèncer tothom de la necessitat d'afegir-se al seu credo si volen ser salvats, i la segona, la seva condemna del sexe, o sigui de l'amor, o sigui de la vida.

    I dic jo, si tan poc s'estimen la vida perquè no són conseqüents i s'autoexterminen i deixen de donar pel cul als que creiem que en aquesta vida hem vingut a viure?.

    I de pas, que s'enduguin els cridaners defensors dels drets humans que callen com putes en casos com els de Sakineh. Se'ls veu el llautó.

    P.S. Molt bo el vídeo.
    • Açò de la senyora Sakineh cueja de fa temps
      josepblesa | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 01:16h
      però sembla, pel que em diu Pep Mata que està més a la vora que mai. fa més d'una setmana que pensava com escampar la cosa. El títol, potser, un poc crinader era l'esquer. I dues idees esta vesprada se m'han entrecreuat:
      1. Aquesta dona està sentenciada per anar-se'n al llit amb dos homes, i vaig pensar quesegurament notrobava en casa allò que necessitava. I reclama la seua llibertat a decidir amb qui està. Independent de si està casada  o no. I d'ací he pensat amb Porto, la ciutat de la llibertat pels portuguesos. Per a mi una ciutat de l'amor. Heus ací el motiu de la foto del port de Porto. Amb el cel al fons i dues aus. Ella i qualdsevol dels seus homes.
      2. La segona idea era la de Charlot que era una història antiga que vaig visionar en la tv fa molts d'anys, on s'explicava que després d'un temps de baixada emocional i de fer-li el buit el públic estrenà "Candilejas", crec, i ell estava aterrit, i quan acabà la sessió el públic començà a aplaudir-li i ell a plorar, i s'abraçà a un amic i li digué que ell feia cine per a que la gent li estimara.
      Possiblement siga una força de fer l'amor, d'estimar en definitiva.
      Vida, amor, sexe, humor, idea, empenta, creativitat, llibertat, etc.....els ingredients constitucionals de les persones vives. L'Amor és la clau, la medecina que ho cura tot. La benzinadel motor de vida, en qualsevol vessant. Hem vingut per a fer el paradís ací mateix. Malgrat equivocar-nos tant. Als USA quan algú fracassa no el perssegueixen com en Europa, apestat sense remei. Sempre cal donar-(se'n) una nova oportunitat.

      El paràgraf: No se si serà veritat però en una pel·licula sobre innuits de fer l'amor en deien riure. Saviesa de poble antic.

      És sensacional. Ma si non è vero è ben trovatto !

      Gràcies Jaume per acompanyar-me en aquesta comesa ètica autoimposada.

      B7's a les xiques i abraçada per a tu.
      • Crec que sí
        Victoria | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 18:51h
        Que riure i fer l'amor estan molt a prop...sovint s'acaba rient... és saludable i eixample els pulmons. El cas de na Sakineh s'ha resolt amb unes quantes fuetades... de moment. A occident sembla però que també apliquen la pena de mort sense judici per molt menys. Arribar a un nivell étic més alt és possible. Ho aconseguirem també. Besades i agraïment  per la teva implicació a la causa.
        • Quina alegria de sentir-ho:
          josepblesa | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 20:32h
          estic contentíssim, tant -i molt ! - del tema de la senyora Sakineh com de l'esforç esmerçat per molta gent des de molts llocs de la TERRA. Una manera de posar putns en comú de respecte a nivell planetari. Penmse tamnbé en les dones que setmana sí , setmana no , ens carreguem no tan lluny de casa nostra. L'efecte induït en el nostre rodal tampoc no és menyspreable, no!
          Quan el vaig penjar faltaven 250 aprox, aquest matí depassàvem els 3.000 adherits de llarg. Som minúscul sosl però enormes junts. Quan presó hi ha encara que no veiem els barrots.

          Un b7 i una abraçada per a tots els que heu contribuït a fer vida i conservar-la !

          PS: fuetejar-la ? la feina mai no s'acaba !
          • No s'ha acabat
            borinotus | dijous, 9 de setembre de 2010 | 08:46h
            Al lloro (que diu aquell) que la suspensió no implica anul·lació. Pot
            reprendre's més endavant o es pot commutar per una altra pena. El tema
            no ha acabat. I cal continuar denunciant un règim que te aquesta
            legislació tan salvatge.


            D'altra banda no entenc el comentari de la Victòria quan diu que "a Occident també apliquen la pena de mort sense judici per molt menys".
            • Al cas !
              josepblesa | dijous, 9 de setembre de 2010 | 23:57h
              Al lloro, que no era casada! I què més dóna per a ells!
              He repassat el tema i em trobe equivocat, que era vídua !
              És ja per a morir-se de fàstic d'on volen penetrar i retallar les llibertats més íntimes aquesta gentola apegadeta al poder.
              La llibertat individual sempre sota sospita per al poder, el que siga i d'arreu d'on siga. La feminitat com a tasca humana, la masculinitat també. L'esforç femení està sent descomunal, i hi hem de coparticipar per pur egoïsme els homes, per a aprendre'n.

              FAN TANT DE FÀSTIC COM ELS FANÀTICS FONAMENTALISTES D'ACÍ !

               I tant que deixen l'espasa de Damocles penjant del fil...Jaume

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats