a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

iPhone

Sense categoria

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

 

Tinc
l’iPhone i és un plaer. Avui hem descobert que té
metrònom i diapasó!

Hi ha però un parell
o tres de coses que m’amoïna no saber:

  1. els passos clars per posar-lo
    en català

  2. la manera de reenviar sms

  3. poder escriure al”entradeta”
    per actualitzar el bloc des de l’iPhone

Si sabeu les respostes
me les dieu, eh!

I a tots els que
torneu de vacances com jo, benvinguts i bon curs per a tothom!

🙂

incertesa

Sense categoria

No sé si us hi heu trobat mai, suposo que sí perquè tot està inventat.
Us heu trobat amb aquella incapacitat per gestionar els esdeveniments? Amb aquella incertesa fugissera?

Últimament ella s’hi troba sovint i està desconcertada.
Va topant per les parets d’un túnel fosc ansiosa de trobar una escletxa que indiqui on hi ha la sortida.

Sempre ha estat una persona coratjosa i no li havia faltat mai la força per avançar.
Sempre ha confiat molt en les persones i ha estat afortunada perquè l’envolta gent de qui es pot refiar plenament.
Potser li falta la càlida presència dels pares des de fa massa temps i
això la condiciona massa. La fa ser un pel menys alegre, li deixa una
malenconia que no pot esborrar.
O bé potser és aquest sentiment de fracàs per no saber reconduir moments passats que es resisteixen a passar pàgina.
Sort que ve de nissaga pagesa, i està arrelada a la terra i sap beneir la llum del sol i el contrast de les estacions.
Sap que perquè creixi una llavor ha de passar un cru hivern i tindrà la valentia de no defallir.
Se’n recorda sovint de la cita de Saint-Exupéry a Terra d’homes “si la
gent que m’estima sabia que jo estava viu, sabia que jo caminaria, i jo
seria un porc si no ho hagués fet”

Puig-l’agulla

Sense categoria

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>


la meva

infantesa
és la meva
petita
pàtria

Alfons López Tena a la COPE

Sense categoria

si senyor!

Notícia d’avui a Vilaweb:

El govern català podrà convocar consultes populars sense topar amb cap impediment

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, preveu que la llei de consultes populars entrarà en vigor l’any vinent

El conseller català de Governació i Administracions Públiques,
Jordi Ausàs, ha dit que la futura llei de consultes populars permetria
al govern de convocar consultes sense témer que el govern espanyol les
recorri al Tribunal Constitucional, com ha passat
amb la consulta del govern basc, per bé que n’hauria de tenir el
vist-i-plau per convocar-les. Preveu que el parlament la debatrà l’any
vinent i que serà ‘escrupolosa amb l’estatut i amb el marc
constitucional’.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2959706

Catalunya sota Espanya

Sense categoria

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

 *”A partir d’ara,
Espanya us reconeix el dret a l’autodeterminació. Teniu oberta la porta de la
independència.”

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>




















El 28 de juny passat, vaig tenir l’honor i el privilegi de ser
convidada a una tertúlia i posterior sopar amb l’Alfons López Tena.
Em va entusiasmar. Quin magnetisme i quin poder de seducció!


Us recomano vivament que us llegiu el llibre “Catalunya sota
Espanya”, us en copio un fragment que parla de l’estatut:


“Catalunya es defineix com a nació en una llei orgànica espanyola
aprovada per les Corts Generals. Només això, i que precisament fos al preàmbul,
provocà que un importantíssim jutge de la més alta jerarquia i prestigi
intel·lectual mundial em digués:

 

“From now on, Spain recognizes your right of self
determination. The door of independence is open to you.”*

Visca!! Ànims Jan!!

Sense categoria
FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t’emporta,
per la rialla, a l’home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
(Espriu)

Jo, amb Laporta

Sense categoria


Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593833729 1073750107 16 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.9pt 70.9pt 70.9pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Perquè
la moció és en contra de la persona i no s’ho mereix.

Perquè la moció és
en contra de tot allò que fa del Barça més que un club i no ens ho podem
permetre.


I perquè ha tirat endavant només perquè no hem guanyat res i la gent emprenyada
pot tornar-se estúpidament destructiva.

comiat

Sense categoria

La tieta Lola era una dona feta de la fusta de la gent d’abans. Valenta i tenaç, amb aquella força per tirar endavant malgrat la duresa de la vida. La duresa extrema, la pitjor de totes, la mort de dos dels seus fills.
Avui s’ha mort la dona que es feia propera, que era generosa, que ens estimava a tots.
Era la germana del meu pare. Tots dos eren iguals. D’arrel pagesa. Treballadors de la terra.
Els darrers ermitans de Montdois.

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.9pt 70.9pt 70.9pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

COM UN
VELER MARXA A LA LLUM DEL MATÍ

 

M’estic
dret vora la platja

i heus
aquí que una barca de vela se’n va amb la brisa matinal,

oceà
endins.

La
barca és bella, bonica, és la vida.

 

Me la
miro fins que es perd a l’horitzó.

I algú
al meu costat diu:

“Ha
marxat”

Marxat?
Cap on?

Ha
marxat de la meva mirada, és tot el que ha passat…

El seu
pal continua igual d’alt,

la seva
quilla és igual de forta per suportar tota la càrrega humana.

 

Que
hagi desaparegut de la meva mirada, m’afecta a mi, no a ella.

 

I just
al moment que algú al meu costat diu:

“Ha
marxat”,

n’hi ha
d’altres que, veient-la aparèixer a l’horitzó diuen amb alegria:

“Ja ens
ha arribat”

 

(W.Blake
1757–1827)

juliol

Sense categoria

El curs s’ha acabat i fem una pausa. Ara tenim un mes per descansar i un mes de vacances.

Quan el curs s’acaba hi ha una recança, marxen els de 6è cap a l’IES i et sents una mica com quan els fills marxen de casa.

Tens ganes de que creixin i avancin però alhora sents enyorança. Van arribar petits com els de la foto i ara ja ens passen mig pam!

en positiu

Sense categoria

No fa
gaire, sentia a la
Teresa
Pàmies
per la
ràdio i el seu comentari en positiu. Fa goig d’escoltar
i sempre sento afinitat pel que diu. Admiro la seva saviesa i
serenor.
Provaré de fer un comentari en positiu de la
setmana. Que serveixi com homenatge!

Comencem doncs el
comentari en positiu de la setmana amb el magnífic concert a
l’Auditori de diumenge al matí.

La Maria João Pires
primer i l’orquestra amb el Xostakóvitx després van fer
un concert extraordinari, ple de força i sensibilitat.
En
Joel hi tocava i això és un plus emocional que
el va fer més bell.
Dilluns a l’escola vam començar
la jornada intensiva. Això ens facilita molt la tasca de
tancar el curs i trobar-nos cada dia per avaluar, planificar,
organitzar… etc.
Dimarts vaig fer una escapada solitària
a Bellmunt, va ser molt gust, repetiré.
Dimecres vaig anar
a la perruqueria i com que hi vaig poc sovint és
notícia.
Dijous va ser un dia molt intens a l’escola.
D’aquells dies que t’obliguen a prendre decisions no gens fàcils
i costa, quan arribes a casa, desconnectar.
Ahir divendres vaig
anar a sopar amb músics. Estan muntant l’Orfeu. Serà
extraordinari. Ja us ho explicaré.
I avui me’n vaig a
mercat així que pengi aquest post.
Bon cap de setmana! 🙂

(imatge: Pires interpreta Mozart a l’Auditori amb l’OBC)

 

brusquina

Sense categoria

L’amor és una flor que neix al camp,
però que s’ha de conrear al jardí.
(A.Bolinches)

Plou, i és un gust pels sentits.
Sobretot aquella olor de les pedres quan comença a ploure.
Ara cau brusquina. Aquest curs, des del segon trimestre que canto a la nova coral de l’AMPA de l’Escola de Música de Vic i ens diem Coral Brusquina que vol dir pluja menuda.

Hi ha dies que no plou i permeten captar imatges com la del card. La
vaig fer abans d’ahir al capvespre a Bellmunt. Va ser gust respirar
l’aire fresc i humit i contemplar la verdor dels boscos esplendorosos.
Ho
hauríem de fer més sovint això de prendre’ns temps per badar. Sempre
anem capficats amb la feina i les obligacions. Això no val!

caliu

Sense categoria

Afecció,
passió, etc, extingida només aparentment.

Sempre m’ha agradat la paraula caliu i la seva definició en sentit figurat.
Aparentment tots mostrem correcció i serenitat, bé uns més que d’altres; però la majoria ens comportem.
Això no vol dir que les afeccions i les passions no hi siguin i és gust trobar aquells moments per deixar-te anar i gaudir-ne.

També
seria bo que com a poble deixéssim anar una mica la passió i
ensenyéssim les dents. Ja n’hi ha prou d’ajupir el cap i dir amén a tot
el que des de l’estat se’ns imposa. Els insults i les befes que des
dels mitjans espanyolistes ens arriben dia rere dia i haurien de tenir
alguna resposta contundent per part nostra.
No n’hi ha prou de que
individualment estiguem més o menys bé. Catalunya ens necessita.
Unim-nos amb els nostres germans de llengua i construïm i país lliure i
sense complexos.
No devem res a ningú. Amb 300 anys de submissió ja hem pagat tots els nostres possibles pecats home!
És que sempre estem pendents de que no se’ns enfadin com si això arreglés alguna cosa. No anem bé.
El partit d’avui de Catalunya-Argentina per exemple, per què no juga en Bojan? Doncs perquè no s’enfadin els espanyols. Malfet!
No podriem començar per aquests petits detalls i anar construint la nostra nació a la nostra manera?
No tenim cap persona que pugui liderar una reconstrucció nacional amb dos dits de front?
Mira
que en tenim de possibilitats i recursos en tots els àmbits! En esport,
en música, en ensenyament… el nostre potencial, la nostra afecció, la
nostra passió, etc, està extingida només aparentment.
Posem-nos a caminar!

25 anys de l?escola de Santa Eugènia

Sense categoria


El proper 17 de maig, l’escola Jacint Verdaguer, de Santa
Eugènia de Berga, celebrarà el seu 25è aniversari amb una festa
que culminarà un curs que, ja de bon començament, ha tingut molt
present aquesta petita fita de la nostra història.

I per això, en
la festa de la setmana que ve hi volem concentrar totes les energies
acumulades durant aquest curs, i el reconeixement a tota la gent
–alumnes, mestres, pares i veïns i veïnes de Santa Eugènia de Berga- que
li han donat vida cada dia durant tot aquest temps.

La nostra
escola fa 25 anys, és jove, bonica, plena de força i amb un gran
futur per endavant. Els que som a dins cada dia, no ens adonem gaire
del pas dels anys perquè cada curs és un començament i a cada curs
hi ha nens i nenes que, amb dos o tres anys, arriben a l’escola amb
la mateixa il·lusió que 25 anys enrere ho feien els que començaven,
llavors una miqueta més grans.

L’escola Jacint Verdaguer té una particularitat que no la tenen
totes, és l’escola del poble de Santa Eugènia. Una escola i un
poble, això si que és un binomi fantàstic! Per això estem a les
portes d’un dia important per les persones de Santa Eugènia:
gairebé tothom, en un moment o altre, ha tingut contacte amb
l’escola i ara de ben segur que se sent aquest aniversari una mica
seu perquè o bé en són alumnes, o pares, o mares, o avis o
iaies… O potser van ser alumnes i ara ja són, directament, pares i
mares de l’escola.

Tots i totes els que han passat per la nostra escola han de saber
que en formaran part sempre més, perquè l’escola és viva, i té
memòria i té futur. I un dia tan especial com el 25è aniversari és
un gran moment per recordar-ho.

25 anys han servit per canviar moltes coses. Han canviat els
governs del nostre país i del nostre ajuntament. Han canviat els
mestres. Les generacions d’alumnes han anat passant i la primera
promoció ja s’acosta a la quarantena!

La nostra escola també ha canviat, no li fa por renovar-se i
arriscar. Cadascú de nosaltres l’hem feta canviar una mica. La fem
canviar els mestres i les mestres, perquè ella agafa el bo que tenim
cadascú i ho transmet als nens i nenes que ho esperen tot de
nosaltres. La fan canviar els alumnes, amb la seva peculiar manera de
veure el món, amb la seva innocència i la seva força, amb la seva
veritat i amb la seva honestedat. La fan canviar els pares, els avis,
les famílies que ens confieu l’educació de les persones que més
estimeu en aquest món. La fan canviar les institucions:
l’Ajuntament, que és proper i té cura de l’edifici i ens ajuda a
definir i portar projectes educatius endavant; i el Departament
d’Educació, marcant-nos el camí a seguir i esperonant-nos a
aprendre a ensenyar, a aprendre a aprendre, a innovar, a anar sempre
una mica més lluny.

Una bella amiga em deia la vida és curta, fem-la ample. No hi ha
res com fer el bell ofici de mestra per poder fer la vida ample. Ser
a l’escola et permet teixir una tela delicada però valenta de llaços
fets de petits detalls, de confiances dipositades, de petits
aconteixements quotidians que de mica en mica, sense ni
adonar-nos-en, ens fan créixer, ens fan aprendre moltes coses i ens
fan ser millors persones.

Ens agradaria pensar que tota la gent que ha estat vinculada a la
nostra escola d’una manera més directa durant aquests anys ja ha
estat convidada a la festa. Si no, sentiu-vos-hi des d’ara mateix i
preparem-nos per viure, el proper 17 de maig, una gran tarda, amb les
portes obertes a tothom, la presentació de les imatges dels 25 anys,
el sopar de germanor i un espectacle de màgia i ball per acabar.

A totes i tots els que sentiu que hi ha algun fil, invisible als
ulls, però que us uneix a la nostra escola, moltes gràcies. I per
molts anys!!”

Carme Vilaró Rovira

Directora