2014
Voldria poder escoltar els batecs del meu petit país i gaudir dels seus primers passos com estat independent.
Sí, ja sé que encara no ho som d’independents. Però penso que en certa manera Catalunya ja se sent lliure i sobirana. Fa 300 anys que sobreviu a tanta maldat per ser anorreada i ara es manifesta ja amb tot el seu esplendor.
El concert de Sant Esteve al Palau, per exemple. Oi que tothom ens vam emocionar perquè cantàvem aquell cant prohibit en un magestuós Palau acolorit d’estelades? Oi que, igual que a la Via Catalana, o al Concert al Camp Nou, els cants eren de persones que ja ens sentíem lliures?
Doncs això, som lliures perquè hem perdut la por i qui no té por és amo del seu present i és capaç de construir el futur col·lectivament i generosament.
Avui sabem que som molts els que ens donem les mans per dur el Principat a la independència i, conjuntament amb els bons polítics, ens hi deixarem la pell per fer-ho possible.
I quan ho aconseguim, treballarem per la independència de la Nació amb el que faci falta. No abaixarem els braços, ni renunciarem, ni renegarem del que som.
És un camí apassionant i emocionant. Dono gràcies per ser-hi.
Són les 20.14! 🙂 Bon any de la llibertat!