El virus del divorci és com el mal d’Almansa que a tots “alcança”, amics, coneguts i saludats... sap greu... però quan una història s’acaba... s’ha acabat.

Això em fa pensar... Quan una parella deixa de ser sexe, carícies i besos per passar a ser la gran empresa, la FAMÍLIA SL? Suposo que és en el mateix moment que et trasllades a la unifamiliar. En una capsa, al traster, abandones la parella, en companyia d’un vell llibre de poemes i un exemplar del Petit Príncep. I aleshores passes a gestionar una gran empresa de transports, ets un proveïdora de iogurts i queviures, administradora d’una hipoteca, comptable de rebuts del gas, de l’electricitat i de l’aigua... organitzadora d’“eventos diversos”.... i una malabarista excepcional amb el pal de fregar, la rentadora, la planxa i el rentavaixelles... A més a més has de ser la millor de l’escala, una superwoman a la feina i estar sempre estupenda... i una gran paraula inunda la teva ment RESPONSABILITAT. I com deia Virgili “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus.”.

Potser... si encara som a temps... hauríem de cercar la capsa del traster i treure-li la pols, rescatar el llibre de poemes i l’exemplar del Petit Príncep... perquè «Ets responsable per sempre d’allò que has domesticat» i «És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important». I el poema de Virgili és “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus singula dum capti cincumvectamur amore.” Mentrestant fuig, fuig el temps irremeiablement mentre nosaltres arribem tard, atrapats per l’amor envers els detalls. I sinó ja sabeu... Que tinguis sort... i que trobis el que t’ha mancat... amb mi...

Continuo fusteriana, filosòfica i ara, il·lustrada, ho explica Kant “La sortida de la minoria d’edat de l’individu, de la qual, ell mateix és responsable”. “Sapere Aude: Atreveix-te a pensar”. Ho va dir el poeta Horaci i Kant ho va fer la seva divisa: “Tingues el coratge de servir-te del teu propi enteniment, aquest és el lema de les Llums”. L’emancipació de l’individu. Una persona en el sentit ple de la paraula aquella que no necessita que ningú li digui què ha de pensar ni què ha de fer. Aquesta persona emancipada en l’àmbit polític rebrà el nom de ciutadana. Ho deia Joan Fuster “Que l’home no se senti culpable de ser home o de només ser home”, en la introducció al “Tractat sobre la tolerància” de Voltaire.

#Nosaltres fem versos o novel·les, quadres o escultures, política o política, la disjuntiva és o PPCC o 'regionalisme' en el mal sentit de la paraula.

més...

La diada de Sant Jordi celebrem el dia del llibre. Com deia Joan Fuster: “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. Explica la llegenda que Sant Jordi va matar el drac per salvar la princesa de les seues urpes. Tots tenim una princesa per salvar i de segur que molts dracs per vèncer. Però ja és l’hora que la princesa es menge el drac.

més...

Conta la llegenda que Sant Jordi va matar al drac per salvar a la princesa, jo m’estime més pensar que la princesa va fugir de Sant Jordi amb el drac, deu ser deformació professional! Siga com siga, el 23 d’abril celebrem la diada de Sant Jordi, la festa del llibre i també de la rosa, és per això que us faig unes quantes recomanacions perquè pugueu triar...

més...

més...

El Guillem cada vegada més jove i nosaltres més vells. Una pena més que hem de dur a la memòria.

Els teus divuit anys són perpetus, la mirada congelada en una fotografia ens encoratja a continuar la lluita. T’han volgut tancar les parpelles però no podran, perquè tots guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampec per als teus vespres.

més...

Camp de concentració dels Ametllers, 1 d’abril de 1939

«Día de la Victoria»

             A trenc d’alba i amb el cap cot, les dones es van dirigir decidides cap a on els soldats els havien indicat. El Lenin anava agafat fort de la mà de sa mare. Subjectava el penjoll de fusta entre les dents. Les dones, en silenci. Els soldats les insultaven. Elles continuaven endavant, sense obrir la boca, cap al camp de concentració dels Ametllers.

més...

Vaga general contra la reforma laboral #29M #vagageneral

Jaume Bonet: "L'atac del govern per exterminar la llengua sí que és radical"

 

Si la nostra llengua és atacada a les Illes, aquest atac afecta qualsevol part del nostre territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Tots i totes tenim l’obligació de respondre a aquest atac amb contundència. No podem mirar cap a una altra banda, el català és patrimoni de tots els catalans i catalanes, siga quin siga el seu lloc de naixença, i és la nostra obligació defensar-lo onsevulga que haja estat amenaçat.

 

«La solució –tal com deia Joan Fuster–, si n’hi ha cap, és el retorn al monolingüisme. Les propostes oficials de “bilingüisme” són, i sempre seran, una trampa parada contra el català. Un idioma no pot subsistir viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat per tothom tothora. La crisi actual no és comparable amb qualsevol altra que la nostra llengua ha sofert al llarg de la història. Si almenys n’arribem a tenir una consciència plena, ja començarà a haver-hi lloc per a l’esperança. Després, encara vindrà molta feina a fer: un gran esforç, lent i complicat, enèrgic.».

Aquest gran esforç ha de ser de tots els catalans i catalanes.

 

Sóc l’enemiga! Persona d’interès policial, armada amb un xiulet i un llibre: “Nosaltres els valencians” #intifalla #macrointifalla #tenimunproblema

Per la dignitat del País Valencià, per la dignitat dels Països Catalans. No oblidem que, sense el País Valencià, Catalunya mai no serà lliure i completa.

Deveu recordar aquell famós discurs de Martin Luther King pronunciat a les escales del Memorial a Lincoln, on explicava davant una multitud que els afroamericans s’havien aplegat a Washington per cobrar un pagaré; aquest pagaré era la promesa que es garantirien a tothom els drets inalienables a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.

A nosaltres, catalans i catalanes, també ens deuen un xec. Fa vora 300 anys que ens el deuen, i aquesta vegada no volem que ens el retornen com ho van fer a Macià amb la inscripció “sense fons”. Ben igual que Martin Luther King, ens neguem a creure que el banc de la justícia haja fet fallida.

més...

El Dia Internacional de la Dona se celebra des de fa més de vuit dècades. Dones i homes que treballen per les causes de les dones commemoren a tot el món els esforços que les dones han realitzat per aconseguir la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament.

 

Més enllà de fronteres nacionals i de diferències d’ètnia, de llengua, culturals, econòmiques i polítiques, les dones dels cinc continents organitzen diferents actes per celebrar aquest dia i refermar la consciència que, no sols la meitat de les obligacions, sinó també dels drets, els corresponen.

més...