Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

“La rosa de paper” Homenatge a Vicent Andrés Estellés

Gemma Pasqual i Escrivà ret homenatge a Estellés amb el relat infantil “La rosa de paper”

 

El llibre que presento avui parteix de l’excel.lent poema de Vicent Andrés Estellés “La rosa de paper” (que dóna títol al llibre). L’autora fa un recorregut biogràfic amb el propòsit d’apropar als lectors joves (l’editorial el recomana a partir ja dels deu anys) sobretot la persona de Vicent Andrés Estellés. El poeta i l’home. Tot plegat amb un llenguatge planer i senzill, ple de notes curioses i escrit amb agilitat narrativa i bon sentit de l’humor. (Josep Maria Aloy)

 

Més…

Gemma Pasqual i Escrivà ret homenatge a Estellés amb el relat infantil “La rosa de paper”

 

Però, com una consigna,

circula secretament

de mà en mà, per tot el poble,

una rosa de paper.

(Vicent Andrés Estellés)

 

La professora i escriptora Gemma Pasqual acaba de publicar, en homenatge a Vicent Andrés Estellés, un relat biogràfic del poeta titulat “La rosa de paper” editat per Alfaguara/Voramar i il.lustrat per Lalalimola.

 

       Són diversos els llibres i les col.leccions de literatura per a joves que recreen la figura d’algun autor català amb motiu sobretot de la celebració d’alguna onomàstica. Llibres com el de l’escriptora Maria Carme Roca, Dedica’mun poema encara que sigui teu, sobre la figura de Miquel Martí i Pol o bé la col.lecció “Tant de gust” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, de les professores M. Carme Bernal i Carme Rubio… o com també els àlbums que Pep Molist ha portat a terme dins la col.lecció “Vull conèixer”, de Baula, sobre Martí i Pol, Joan Maragall, Gaudí i Espriu, il.lustrats per Ignasi Blanch i per Vila Delclòs. Qualsevol intent d’apropar els nostres autors al jovent és un acte de justícia i una manera de preservar un patrimoni literari que ens pertany a tots.

 

El llibre que presento avui parteix de l’excel.lent poema de Vicent Andrés Estellés “La rosa de paper” (que dóna títol al llibre). L’autora fa un recorregut biogràfic amb el propòsit d’apropar als lectors joves (l’editorial el recomana a partir ja dels deu anys) sobretot la persona de Vicent Andrés Estellés. El poeta i l’home. Tot plegat amb un llenguatge planer i senzill, ple de notes curioses i escrit amb agilitat narrativa i bon sentit de l’humor.

 

El relat està format per una sèrie de capítols molt breus, que en faciliten la lectura, en cada un dels quals l’autora destaca alguna anècdota o algun aspecte de la personalitat del poeta a partir ja del seu naixement: … oficialment va néixer un quatre de setembre, però segons sa mare ho va fer un set i el seu pare diu que va ser un nou. I jo pens: si sa mare diu que va ser el set, millor que ella no ho sap ningú! El que se sap del cert és l’any, el 1024…

 

La narradora d’aquesta simpàtica biografia ens descriu Estellés com un noiet roig i farcit de pigues que tenia el cor tot ple de grills i també les butxaques… A vegades pensava que no volia fer-se gran. Li agradava ser un xiquet, jugar i córrer pels carrers amb els amics. Ser gran no semblava molt divertit… Aquesta manera de presentar el poeta és atractiva a la mirada dels lectors joves pel teixit de complicitats que pot generar en ells. Burjassot era el seu poble. Com deia ell: -“Ací em pariren i ací estic”.

 

L’autora no deixa passar l’oportunitat, tractant-se d’un poeta, de comentar també determinats vocables o les maneres diferents de nomenar, per exemple, una hortalissa com el pimentó: … A Burjassot en diuen “pimentó” però en altres llocs també s’anomena: “pebrot”, pemintó,  “pebre”, “pebrera”, “pebrina”… i cita també les diverses maneres com es mengen.

 

 

 

 

A la mare del poeta li agradava xerrar amb la gent a la posta del sol i a la porta de casa seva. A vegades s’hi reunien diversos veïns mentre els nois jugaven al carrer a caçar ratapenades. Una nit d’aquestes que tots seien a la fresca, la senyora Teresa, -una dona alta, amb els llavis grossos, sempre de dol, amb una floreta al cap, un mocador negre al coll i faldilles llargues- va dir que volia fer-se una rosa, una rosa de paper… Però havia de ser de fulls de diaris que portessin bones notícies: … la meva rosa ha de ser feta de coses amables, s’ha perdut el costum de les coses amanbles, ja se sap com són les coses d’aquest món… A poc a poc, el veïns, qui més qui menys, es van posar a buscar bones notícies per a la rosa de paper de la senyora Teresa…

 

El relat continua però deixaré que els lectors descobreixin per a ells mateixos tot el desenllaç. Només diré que l’autora sap descriure molt bé aquell moment històric i, per exemple, l’arribada de la censura: uns homes d’ordre que ens vigilen de reüll… Han prohibit paraules i també han canviat el nom d’algunes coses. I han prohibit les escenes de petons a les pel.lícules… i banyar-se homes i dones junts, i seure a prendre el sol… I celebrar el Carnestoltes… I escriure amb la mà esquerra! … Aquests homes sinistres, a més de prohibir les paraules, engabiaven la imaginació…

 

Un bon relat, en definitiva, que situa en un nivell molt comprensible i amè la figura d’Estellés que, sense aquesta presentació, difícilment seria tan abordable i tan ben entomada pels nostres nois i noies.

 

Josep Maria Aloy (Mascaró de proa)

http://mascarodeproa.blogspot.com.es/2014/06/gemma-pasqual-i-escriva-ret-homenatge.html

 

La rosa de paper de Gemma Pasqual i Escrivà (Voramar/Alfaguara)

http://voramar.llegiresunbonpla.cat/llibre/la-rosa-de-paper/



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent