Quan tenia dinou anys vaig ser destinat a una feina d’auxiliar administratiu a Tarragona. Això va implicar que m’instal·lés en la urbanització d’un poble petit a la costa. Les circumstàncies no van ser les millors. La situació econòmica era precària, les tensions familiars, grans i vaig haver de deixar els estudis de magisteri a mitges,
Andreu Navarra, Volver a aprender. Cómo afectan a nuestra educación las nuevas pedagogías y la tecnocracia digital, Plataforma Editorial, Barcelona, 2024, 235 pp. Quan es comença a publicar llibres amb una mateixa idea, amb nivell creixent de detall i profunditat, és que un determinat relat es comença a imposar. I això, malgrat els intents del
Jordi Martí Font, Secondina, crònica de la putrefacció, Pol·len Edicions, Sant Cugat del Vallès, 2024, 265 pp. Els historiadors som conscients de com n’és d’útil la literatura per entendre el zeitgeist -l’esperit dels temps-. També, com a font primària, per obtenir dades concretes i valuoses que ens permetin identificar allò que oculta la història oficial.
Aquesta setmana, el meu bloc Espai de Dissidència fa 18 anys. Són ja prop de 1.900 entrades, una veritable crònica i dietari d’allò que ha succeït durant aquests anys intensos, amb episodis polítics, internacionals, locals i personals. El fenomen dels blocs potser sembla en decadència, reculant respecte a unes xarxes socials cada volta més sintètiques
En arribar el juliol, tendeixo a evocar els estius de la meva infantesa i adolescència. Trencada la rutina de l’escola, l’anarquia de les vacances ha tingut en mi, persona amb certa tendència amb l’ordre , un efecte inspirador i introspectiu. Aleshores, després de mesos de rutina i confinament escolar, se m’obrien els ulls i les
Article que publico al número 326 de la Revista de Catalunya Corren símptomes preocupants per a la cultura catalana. Des del tombant del segle, i de manera paral·lela a l’ostensible degradació de l’estatus de la llengua a la vida pública i l’esfera privada, sembla com si s’hagués punxat una bombolla. La bombolla pujolista de l’éscomsi.
Douglas Murray, La masa enfurecida. Cómo las políticas de identidad llevaron al mundo a la locura. Península, 2019, 368 pp. Douglas Murray (Londres, 1979) és potser un dels assagistes i intel·lectuals conservadors més interessant en el panorama anglosaxó. Els seus llibres, farcit d’opinions polèmiques i políticament provocadores, acaben teixint el que està constituint l’actual superioritat
Xavier Theros, Tothom ha de morir, La Campana, Barcelona, 2023, 563 pp. Sempre he defensat que la literatura catalana resulta ser una de les més interessants i fecundes del continent. Ara bé, pateix d’un mal incorregible que la col·loca diversos graons per sota on tocaria. La condició sociopolítica del país genera complexos i les estructures
Des de la perspectiva actual, qui es dedicava a l’educació pública a la Girona de fa vint anys deu recordar com de fàcil resultava resoldre problemes amb l’administració. La seu del Departament d’Educació, unes oficines atrotinades, permetia l’accés de qualsevol que requerís un tràmit o una consulta, i, més enllà d’un taulell, no hi havia
Es pot percebre a peu de carrer. Les corbates han desaparegut. Els codis de vestimenta, és a dir, aquella mena de regles no escrites que indiquen una indumentària per a cada context, semblen haver-se extingit. Potser, perquè en el fons, també els contextos s’han diluït i una gran informalitat global s’ha imposat. De fet, més
Nota: Article publicat al número 49 de la revista Docència. Anthony Klotz, professor de negocis de la Universitat de Texas, va predir pel maig de 2021, la sortida del món laboral de milions de treballadors als Estats Units. La va anomenar com The Great Resignation, I les dades li han donat la raó. Es tracta
Fa alguns dissabtes, vaig tornar al teatre. He de confessar que no en sóc un gran espectador. Hi vaig comptades ocasions. Sóc més de cinema, tenint en compte la meva iniciació cultural de barri obrer. I no és que em desagradi l’univers escènic. Vaig gaudir-ne molt mentre havia interpretat alguna obra a COU, i també
El text següent és el capítol que publico en el llibre Episodis del Moviment Obrer als Països Catalans, Vol. 3, Edicions del 1979, Barcelona, 2024, pp. 89-112 No obstante, aquella última oportunidad se constituyó, pese al 14-D, en la antesala de las futuras derrotas históricas del movimiento obrero. Sergio Gálvez Biesca: La Gran Huelga General:
Amb els anys he après que en l’escriptura, com en la vida, val més l’honestedat amb un mateix que la necessitat de caure bé o de resultar simpàtic amb aquells que voldries d’amics. Bé, es tracta d’un aprenentatge poc pràctic, perquè això sol ocasionar més inconvenients que avantatges. Incomodar al poder forma part de les
Qualsevol estudiant de primer de relacions internacionals sap que la hipocresia és el fonament de la diplomàcia. La recent demanda presentada per Sud-àfrica a la Cort Internacional de Justícia, màxim òrgan judicial de les Nacions Unides, n’és un exemple. Més enllà que les resolucions de limitada eficàcia d’aquesta mena de tribunals solen expressar-se amb una