Ahir vaig conèixer la trista notícia de la desaparició de l’antropòloga i professora Dolores Juliano, a qui vaig conèixer a mitjans-finals de la dècada de 1980 quan estudiava magisteri i em dedicava alhora a cert activisme social, la vaig retrobar als 90 en alguna col·laboració acadèmica, i la vaig entrevistar el 2008 per a la
Andreu Navarra i David Rabadà (coord.) La educación cancelada. Sloper, Ciutat de Mallorca, 2022, 218 pp. Portem dècades de reformes educatives incomprensibles i inconvenients en un procés que corre paral·lel al desballestament de les estructures de benestar públic. Tot plegat, guarnit amb un discurs de forçada modernitat. Tanmateix, entre una bona colla de resistents, aquesta
Ahir vaig saber la notícia que el meu col·lega i bon amic Claudio Venza va morir després de passar un darrer any en què la seva mala salut s’havia agreujat. Claudio Venza (Trieste, 1946 – 2022) va ser un dels millors coneixedors italians de l’anarquisme espanyol, professor durant molts anys de la Università degli Studi
Comparteixo aquest assaig que he publicat al darrer número de la Revista de Catalunya (Núm. 319, setembre de 2022, pp. 29-36). Una reflexió sobre el depriment estat de l’educació als Països Catalans. Pocs podrien posar en dubte que Catalunya és, essencialment, una nació cultural. És la llengua i la cultura la que estableix un
Finalment, publico el meu quart llibre de narrativa, Amors dissortats, un recull de disset relats breus que té com a leiv motiv relacions amoroses, des d’una pluralitat de perspectiva, malgrat que amb l’element comú de la tristesa. En bona mesura, podria emular algunes de les històries que podrien veure’s a la sèrie d’Amazon Prime Modern
Tal com anunciava ahir, ja ha sortit en paper el llibre. Comparteixo la introducció, una mena de “memòries pedagògiques” en què faig una repassada íntima a la meva relació amb el sistema educatiu, com a estudiant, com a professional i com a unes quantes coses més. El llibre aviat es distribuirà des de Virus. Crec
Xavier Diez, L’escola: espai en destrucció, Lo Diable Gros, Tarragona, 2022, 187 pp. Tinc el plaer de presentar el meu nou llibre (i ja en porto uns quants) que els amics de Lo Diable Gros m’han publicat. Es tracta d’un volum de reflexió i anàlisi sobre la situació educativa, tant a nivell global com local, i que
Espai de dissidència fa setze anys. Sembla mentida com passa el temps. Des de 2006, quan vaig publicar la meva primera entrada, han passat moltes coses expressades en més de mil vuit-centes entrades i més d’un milió de visites. Espai de dissidència ha estat la meva finestra al món. I tot i que, com qualsevol
Aquestes darreres setmanes he seguit per la premsa i les xarxes un efímer i poc intens debat sobre el trentè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Alguns han provat de fer servir l’efemèride per reivindicar l’impossible retorn a l’autonomia pujolista que ja no existeix. D’altres, en un moment en què, malgrat l’ingent esforç dels mitjans,
Ferran Aisa, Memoria libertaria, cultura y anarquismo, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 269 pp. Parlar de Ferran Aisa és parlar d’un dels historiadors i escriptors anarquistes vius més prolífics i interessants. Amb la seva condició teòrica d’autodidacta, encara que amb les seves formes acadèmiques i rigorosos, al més pur estil d’uns historiadors militants dedicats i
Damià Bardera, Bèsties de companyia, Godall, Barcelona, 2022, 152 pp. Que Damià Bardera (Girona, 1982) és una de les veus més singulars –i inclassificables– del panorama literari actual, pràcticament ningú no ho deu posar en dubte. Potser, el que ha anat canviant és que, després de més d’una dècada publicant regularment llibres de narrativa curta, comenci
Colm Tóibin, El Mag, Amsterdam, Barcelona, 2022, 496 pp. Si entenem la biografia com un dels gèneres més difícils des del punt de vista de la historiografia, les biografies novel·lades són, potser, l’exercici literari més arriscat de tots. Cal combinar el coneixement profund del personatge, un grau elevat de familiartizació amb la documentació, i, per
La Psicòloga del Born, El vol daurat del floró, Pedra de Llamp, 2022, 225 pp. Acaba de publicar-se el segon lliurament de la Psicòloga del Born, El vol daurat del floró. Com en l’aventura precedent, el personatge de Noèlia Arrotea, una psicòloga argentina de l’escola Gestalt, amb consulta en ple vòrtex turístic de Barcelona, i
Josep Pimentel, La maleta, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 114 pp. Hi ha una tradició important d’editar autobiografies obreres entre el món llibertari. Aquesta és, sovint, el darrer servei que han fet antics militants anarquistes per preservar la memòria històrica, molt especialment dels episodis de la Revolució de 1936, la repressió i l’exili. Entitats com
Per entendre la providència d’aquesta setmana del TSJC, hauríem de deixar aparcat el dret administratiu i concentrar-nos en la història. I la immersió té un origen clar: la necessitat de restaurar el català com a llengua d’ús públic i de prestigi en un moment, la darrera etapa de la Transició, en què es trobava en