Mor Rafsanjani, un dels pares de la República Islàmica d’Iran

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Alcorà Iran Teheran Rafsanjani Kurdistan

Akbar Haixemí Rafsanjaní ha mort el 8 de gener de 2017 als 82 anys. A la TV he sentit que era un líder reformista i el New York Times ha qualificat sense cap mena de vergonya la seva desaparició de “cop pel moviment reformista iranià”. I, és clar, no m’he pogut estar d’escriure quatre línies per explicar-vos qui era Rafsanjani.

Rafsanjani era considerat el segon home més influent de l’Iran després del líder suprem, l’aitol·là Ali Khameneí. Durant anys havia seduït les classes mitjanes urbanes i els periodistes occidentals amb la seva imatge de bon negociador i el seu discurs aparentment moderat en comparació als seus rivals polítics, com l’expresident Mahmud Ahmadinejad.

És natural que volgués mantenir bones relacions amb el món perquè, entre altres coses, era un comerciant i estava considerat el segon home més ric de l’Iran després de Khameneí. Formava part d’una generació de mul·làs que va dissenyar i dirigir el règim sorgit de la Revolució Islàmica de 1979. A més a més, aquesta elit religiosa va aprofitar la seva posició de poder per enriquir-se, muntar negocis i crear grans imperis econòmics a costa de les arques de l’Estat.

Rafsanjaní ha estat a la primera línia de la política des de la Revolució de 1979. La seva carrera va començar als anys 70 com a assessor de l’aiatol·là Khomeiní. Va ocupar la presidència del parlament als anys 80. L’any 1988 va ser nomenat comandant en cap de les forces armades i va convèncer Khomeiní, que aleshores ja era Líder Suprem d’Iran, perquè acceptés la resolució de l’ONU que posava fi a la guerra amb l’Iraq. En aquella època va obrir el país establint relacions amb la Unió Soviètica, Xina i Aràbia Saudita.

L’estreta relació amb Khomeiní el va dur a la presidència, que va ocupar entre 1989 i 1997. Durant el seu llarg mandat va reprendre el programa nuclear alhora que treballava per l’acostament a Occident i el desenvolupament del país com a potència regional, però va ignorar el clam popular per l’obertura democràtica.

En aquells anys Rafsanjaní va liberalitzar l’economia, va obrir els mercats i va privatitzar empreses que, en molts casos, van anar a parar a les mans dels mul·làs que dirigien el país, com el propi Rafsanjaní, o dels seus familiars.

L’oposició crítica amb el règim li ha imputat greus casos de corrupció comesos durant la seva llarga presidència, en algun moment de la qual la inflació va arribar a superar el 50%.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?


Introduïu el vostre correu electrònic
en la pàgina de subscripció.


En la campanya a les eleccions presidencials de 2005 que van donar la victòria a Mahmud Ahmadinejad, el vell líder va distribuir cartells amb eslògans i el seu nom de pila escrits en anglès per donar una imatge trencadora, atreure l’interès dels joves i guanyar-se les simpaties de les agències de notícies occidentals, que van apostar per ell i ens el van presentar com un reformista que portava aires nous a la política de l’Iran. Això tot i que ja tenia 70 anys i es tractava d’un dels arquitectes i màxim dirigent del règim. Durant els dies previs als comicis es va deixar fotografiar al costat de joves vestits amb samarreta de màniga curta i texans, fet insòlit per a una persona de la seva posició que va atraure poderosament l’atenció dels estrangers.

Més recentment, el 2003 i el 2006 dos jutges argentins van emetre sense èxit ordres de captura per la possible vinculació de Rafsanjaní amb l’atemptat terrorista de 1994 dirigit contra la comunitat jueva de Buenos Aires que va fer 85 morts.

Tres anys després, un parlamentari austríac del Partit Verd va acusar Rafsanjaní d’haver donat l’ordre d’assassinar el 1994 Addul Rahman Gassemlu, representant del Partit Democràtic Kurd a Viena.

Les acusacions arribades de l’estranger no van afectar en cap moment la seva carrera política. El 2009 Rafsanjaní volia evitar repetir l’estrepitosa derrota de 2005 davant Mahmud Ahmadinejad i va donar suport a un candidat a la presidència de la seva màxima confiança, Hussein Mussaví. Aquest candidat també va fascinar els mitjans estrangers, que el van presentar com allò que no era.

Mussaví va ser qualificat frívolament d’oberturista per la premsa internacional, tot i ser un dels principals responsables de la dictadura islàmica. Va ocupar el càrrec de primer ministre en època de l’aiatol·là Khomeiní, un temps fosc, de guerra, execucions massives i partida a l’exili de milers de persones. Us en parlo en l’article El que no ens expliquen d’Iran, que probablement va ser l’únic text publicat en un diari generalista que va posar en dubte la voluntat d’obertura democràtica del candidat Mussaví.

En fi, que Rafsanjani va ser un dels creadors del règim que pateixen avui els iranians, va usar el poder polític per a enriquir-se i va apostar per l’obertura econòmica per beneficiar el seu imperi d’empreses mentre desoïa les crides a la democratització del país.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El més llegit

Articles per categoria

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

Per entendre l’Iraq
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Iran i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Mor Rafsanjani, un dels pares de la República Islàmica d’Iran

  1. Pau Saratxu diu:

    Moltes gràcies per l’article.
    Quan començaran els periodistes i polítics occidentals a preocupar-se una mica per entendre l’Islam, en lloc de repetir com a lloros les quatre frases bonistes que sempre condemnen Europa i perdonen, excusen i minimitzen els pecats de l’Islam?
    Ens adonarem algun dia que no hi ha receptes màgiques més enllà de l’esforç democràtic sostingut que comporta educació i llibertat d’opinió?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*