Pedro Peralta, Minas de Fígols. Una historia de la Revolución Social, Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny, Badalona, 2018, 95 pp. La tradició memorialística del món llibertàri és llegendària, i això implica que es pugui fer una història social de gran qualitat en la línia del que el clàssic Edward P. Thompson havia reivindicat, perquè ens
Aquests darrers dies he estat llegint el llibre d’un bon amic, el poeta i historiador Ferran Aisa. En Ferran acaba de publicar un volum de més de set-centes planes on explicava un fet no massa conegut de la nostra història: la col·lectivització de la ràdio durant la Revolució de 1936. Una vegada és esclafat el
Els esdeveniments dels darrers mesos han fet que passem per alt una de les efemèrides més transcendentals de l’any, el centenari d’un esdeveniment que, en termes del periodista i testimoni John Reed, trasbalsaren el món, i probablement van condicionar diverses generacions, inclosa la meva: el de la Revolució Russa. Aquests dies he estat revisant algunes
Valeria Giacomoni, Joan Puig Elías. Anarquismo, pedagogia y coherència, Descontrol, Barcelona, 2017, 267 pp. En les històries de l’educació del nostre país es tendeix a minimitzar l’aportació de l’experiència de les escoles racionalistes i l’obra educativa llibertària. No és el cas d’aquest llibre, que tracta d’una de les figures més conegudes de la pedagogia llibertària,
Les reedicions i edicions crítiques són eines imprescindibles per revisar el passat i establir noves reinterpretacions sobre la pròpia herència cultural. També ens obre oportunitats de recuperar aquelles figures referencials que l’esbiaixada configuració del cànon cultural ens havien escamotejat. Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 – Barcelona, 1905) és una d’aquestes veus essencials de la
Janet Biehl, Ecología o catàstrofe. La vida de Murray Bookchin, Virus, Barcelona, 2017, 663pp. Murray Boockhin (Nova York, 1921 – Vermont, 2006) és un dels historiadors de parla anglesa que millor van comprendre i analitzar la Revolució de 1936, i que sens dubte van exercir una benèfica influència sobre aquells que hem tractat d’investigar sobre
En les darreres dècades, cada primer de maig apareix narrat pels mitjans de comunicació amb uns ingredients comuns. Com que en els dies festius no hi ha activitat política, els periodistes habituals solen tenir festa i deixen les notícies precuinades als més novells o als que normalment apareixen els caps de setmana. A partir d’aquí,
La gent de Cazabaret, centre d’estudis històrics i llibreria de referència, em fa aquesta entrevista amb motiu de la recent publicació de la biografia política de Salvador Seguí. Cazarabet conversa amb Xavier Díez: -Xavier, què t´ha fet apropar-te a aquells dies de la Barcelona revolucionària i en concert, bé especialment, fent-ho amb la figura d´en Salvador
Una de les grans conquestes del segle passat (només a occident) ha estat la de la llibertat sexual. De fet, l’obscurantisme del fanatisme religiós que s’estén arreu ens resulta un recordatori de les dramàtiques conseqüències del domini de la religió sobre la moral. En vaig ser prou conscient de la transcendència històrica de l’anarquisme quan
Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp. Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va
Fa un parell d’anys, una antiga companya de doctorat, professora d’un institut de Girona, em va demanar que fes una xerrada als seus alumnes de batxillerat. El repte era complicat, perquè explicar l’anarquisme, i en un marc educatiu convencional no és senzill. Encara més, el primer esforç ingent a fer en aquestes circumstàncies consisteix a
Pere López Sánchez, Un verano con mil julios y otras estaciones. Barcelona: de la Reforma Interior a la Revolución de Julio de 1909, Siglo XXI, Madrid, 1993, 286 pp. Que Barcelona sempre ha estat capital de la modernitat, epicentre dels moviments socials, falla tectònica de les tensions europees és un fet més conegut arreu que
Els historiadors sabem que una de les figures singulars del primer terç del segle XIX és Andreu Nin (El Vendrell, 1892 – Alcalá de Henares, 1937). Tanmateix, un dels problemes a l’hora d’enfocar el personatge és que la dimensió política, la transcendència del seu paper a la Revolució de 1936, també la seva intervenció com
Aquest estiu, el meu col·lega Jordi Martí Font em va demanar l’honor de poder prologar el seu darrer llibre En aquesta gran època… les paraules són punys, una gran reflexió sobre la privatització del llenguatge en aquests anys d’opressions invisibilitzades. Certament, penso que és un gran treball que incita i invoca, i que val la pena tenir
El passat mes de juny vaig publicar aquest article a Crític. Penso que un dia com avui, mereix la pena revisar-lo i rellegir-lo. A l’escena inicial del serial nord-americà The Newsroom, Will McAvoid, un escèptic presentador de notícies assisteix resignat a un diàleg de sords, en un acte acadèmic universitari, entre un tertulià neocon i una congressista demòcrata.