Estudios, la revista anarquista, editada a València durant la dècada de 1920, va cisellar un dels millors lemes del moviment llibertari: “a la revolució per la cultura!”. L’enunciat resumeix a la perfecció el projecte de transformació radical d’una societat injusta vers un horitzó d’esperança. Com en tot corrent ideològic fill de la il·lustració, la fe
El meu bon amic Jordi Martí i Font em demana que contesti a un qüestionari elaborat per un col·lega mexicà sobre el paper del moviment llibertari durant el Primer d’Octubre, per elaborar una anàlisi d’àmplia perspectiva sobre aquesta qüestió. Comparteixo les meves respostes en el post d’avui. ¿Cuáles evaluaría usted como las principales contribuciones
Libros del Zorro Rojo ha tingut l’encert de reeditar algunes narracions curtes de l’escriptor espanyol i paraguaià Rafael Barrett (Torrelavega, 1876-1910) un dels autors habituals als catàlegs de les editorials llibertàries i col·laborador freqüent a la premsa anarquista de principis del segle XX. Tanmateix, si bé aquest és un nom freqüent per als investigadors del moviment anarquista, també per als
Nota: Article publicat a Orto, Revista Cultural de ideas ácratas Vivimos una época confusa, en que las viejas categorías no parecen servir para analizar el presente. En el panorama intelectual vigente, en el viejo juego de las ideas que entran en disputa para conseguir interpretaciones hegemónicas de la realidad, recordando a Antonio Gramsci, lo viejo
Nota: Article publicat a Orto, Revista Cultural de Ideas Libertarias Una de las virtudes del anarquismo consistió en impugnar los convencionalismos sociales de la sociedad contemporánea. Al fin y al cabo, el concepto “Revolución” resulta demasiado estrecho si lo limitamos a la toma del poder o la substitución de un régimen por otro. Pero no,
Nota: Article que acabo de publicar a “Orto, Revista Cultural de Ideas Ácratas” En un caluroso domingo de agosto en Nueva York, un colega periodista que pasa temporadas en la ciudad y que ha leído alguno de mis libros, me propone acompañarme a una librería anarquista emblemática de Manhattan, Bluestokings, en Allen Street. La idea me
Manel Aisa; Per un canvi d’hàbits: Anarquisme i municipalisme al segle XXI. El Lokal, Barcelona, 2019, 136 pp. Qualsevol estudiós sobre l’anarquisme, des de pensadors com John Zerzan fins a catedràtics com Noam Chomski sap qui és en Manel Aisa. Potser és per això que és tan desconegut en un país l’establishment del qual s’esforça
Ferran Aisa, Discurso Ácrata. Anarquismo y sindicalismo, teoría y acción. Calumnia Edicions, Serra de Tramuntana (Mallorca), 2018, 283 pp. Crec que alguna vegada he pensat en Ferran Aisa (Barcelona, 1948) com a un estajanovista de les lletres i les idees llibertàries. La seva producció en el camp de la literatura, l’assaig i l’assagisme és incommensurable,
Gonzalo Berger, Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Eumo, Vic, 2018, 235 pp. Les Milícies Antifeixistes, les primeres columnes que van sortir de Barcelona tan bon punt s’havia derrotat l’exèrcit en la Revolució del 19-20 de juliol de 1936 sempre han estat desdibuixades per la historiografia tradicional. D’una banda, s’han trobat amb
En els darrers anys s’ha instal·lat una creença, que per molt ben intencionada que sigui, resulta falsa i és perillosa: la de la Catalunya pacífica. Segons aquesta, la catalana seria una societat sempre pacífica que tractaria de resoldre els seus conflictes mitjançant la lluita no violenta, imbuïts dels mètodes de la lluita contra la segregació
Fernando Barbero Carrasco, Breve y somera Historia del Anarquismo, Queimada Ediciones / Colectivo Burbuja, Madrid, 2018, 248 pp. El ritme de novetats bibliogràfiques sobre anarquisme s’ha anat normalitzant en els darrers anys, amb unes quantes desenes de títols anuals que demostra l’interès creixent sobre aquesta part substancial de la nostra història, així com un grau
La insistència. Anarquismo, cultura, autogestión (Volapuk, 2018) Alguna cosa està passant en el món de les idees. Els naufragis ideològics presents ens obliguen a mirar enrere per –des de les arrels– plantejar-se un futur més habitable. L’orgia reaccionària actual ens obliga a renovar un pensament que, a còpia de llibertat i valors il·lustrats, cercava una existència caracteritzada per
És sabut que les comparacions històriques les carrega el diable, i que en tota discussió política, els anacronismes serveixen com a pots de fum per confondre l’adversari. L’encomiable tasca intel·lectual del president Quim Torra no escapa al linxament públic de la trinxera mediàtica espanyola pels seus escrits sobre un període com el republicà. Qui ens
Francesc Pi i Margall (1824-1901) és un exemple de personatge de referència injustament oblidat. Si haguéssim de valorar molt breument la seva polièdrica personalitat, hauríem de concloure que fou un dels pensadors europeus més brillants del segle XIX, que com bona part de la seva generació, va tractar d’experimentar les seves idees mitjançant la participació
Divendres, 9 de març de 1923 Salvador Seguí coneix perfectament que està amenaçat. Dies abans, tenia prevista una trobada amb Francesc Macià. Un dels seus estrets col·laboradors adverteix tant el sindicalista com el republicà que uns desconeguts els advertien que millor no se celebrés la reunió, perquè Seguí estava en el punt de mira del