Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

anarquisme

Discurs Àcrata

16 de febrer de 2019

Ferran Aisa, Discurso Ácrata. Anarquismo y sindicalismo, teoría y acción. Calumnia Edicions,  Serra de Tramuntana (Mallorca), 2018, 283 pp. Crec que alguna vegada he pensat en Ferran Aisa (Barcelona, 1948) com a un estajanovista de les lletres i les idees llibertàries. La seva producció en el camp de la literatura, l’assaig i l’assagisme és incommensurable,

Llegir més

Unes milícies antifeixistes militarment valuoses

11 de febrer de 2019

Gonzalo Berger, Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Eumo, Vic, 2018, 235 pp. Les Milícies Antifeixistes, les primeres columnes que van sortir de Barcelona tan bon punt s’havia derrotat l’exèrcit en la Revolució del 19-20 de juliol de 1936 sempre han estat desdibuixades per la historiografia tradicional. D’una banda, s’han trobat amb

Llegir més

Contra el mite de la Catalunya pacífica

27 de desembre de 2018

En els darrers anys s’ha instal·lat una creença, que per molt ben intencionada que sigui, resulta falsa i és perillosa: la de la Catalunya pacífica. Segons aquesta, la catalana seria una societat sempre pacífica que tractaria de resoldre els seus conflictes mitjançant la lluita no violenta, imbuïts dels mètodes de la lluita contra la segregació

Llegir més

Una nova història (i reflexió) sobre anarquisme

17 de desembre de 2018

Fernando Barbero Carrasco, Breve y somera Historia del Anarquismo, Queimada Ediciones / Colectivo Burbuja, Madrid, 2018, 248 pp. El ritme de novetats bibliogràfiques sobre anarquisme s’ha anat normalitzant en els darrers anys, amb unes quantes desenes de títols anuals que demostra l’interès creixent sobre aquesta part substancial de la nostra història, així com un grau

Llegir més

La insistència llibertària

17 de novembre de 2018

La insistència. Anarquismo, cultura, autogestión (Volapuk, 2018) Alguna cosa està passant en el món de les idees. Els naufragis ideològics presents ens obliguen a mirar enrere per –des de les arrels– plantejar-se un futur més habitable. L’orgia reaccionària actual ens obliga a renovar un pensament que, a còpia de llibertat i valors il·lustrats, cercava una existència caracteritzada per

Llegir més

Etnicismes

29 de maig de 2018

És sabut que les comparacions històriques les carrega el diable, i que en tota discussió política, els anacronismes serveixen com a pots de fum per confondre l’adversari. L’encomiable tasca intel·lectual del president Quim Torra no escapa al linxament públic de la trinxera mediàtica espanyola pels seus escrits sobre un període com el republicà. Qui ens

Llegir més

Figures republicanes: Pi i Margall

22 de març de 2018

Francesc Pi i Margall (1824-1901) és un exemple de personatge de referència injustament oblidat. Si haguéssim de valorar molt breument la seva polièdrica personalitat, hauríem de concloure que fou un dels pensadors europeus més brillants del segle XIX, que com bona part de la seva generació, va tractar d’experimentar les seves idees mitjançant la participació

Llegir més

Vida, mort i resurrecció de Salvador Seguí

13 de març de 2018

Divendres, 9 de març de 1923 Salvador Seguí coneix perfectament que està amenaçat. Dies abans, tenia prevista una trobada amb Francesc Macià. Un dels seus estrets col·laboradors adverteix tant el sindicalista com el republicà que uns desconeguts els advertien que millor no se celebrés la reunió, perquè Seguí estava en el punt de mira del

Llegir més

Memòria de les Mines de Fígols

6 de febrer de 2018

Pedro Peralta, Minas de Fígols. Una historia de la Revolución Social, Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny, Badalona, 2018, 95 pp. La tradició memorialística del món llibertàri és llegendària, i això implica que es pugui fer una història social de gran qualitat en la línia del que el clàssic Edward P. Thompson havia reivindicat, perquè ens

Llegir més

Històries de la Ràdio (col·lectivitzada)

3 de febrer de 2018

Aquests darrers dies he estat llegint el llibre d’un bon amic, el poeta i historiador Ferran Aisa. En Ferran acaba de publicar un volum de més de set-centes planes on explicava un fet no massa conegut de la nostra història: la col·lectivització de la ràdio durant la Revolució de 1936. Una vegada és esclafat el

Llegir més

Cent anys de la Revolució Russa

27 de novembre de 2017

Els esdeveniments dels darrers mesos han fet que passem per alt una de les efemèrides més transcendentals de l’any, el centenari d’un esdeveniment que, en termes del periodista i testimoni John Reed, trasbalsaren el món, i probablement van condicionar diverses generacions, inclosa la meva: el de la Revolució Russa. Aquests dies he estat revisant algunes

Llegir més

Joan Puig Elías, una biografia

7 de novembre de 2017

Valeria Giacomoni, Joan Puig Elías. Anarquismo, pedagogia y coherència, Descontrol, Barcelona, 2017, 267 pp. En les històries de l’educació del nostre país es tendeix a minimitzar l’aportació de l’experiència de les escoles racionalistes i l’obra educativa llibertària. No és el cas d’aquest llibre, que tracta d’una de les figures més conegudes de la pedagogia llibertària,

Llegir més

La Revolució i Amoria, de Josep Llunas i Pujals

23 d'agost de 2017

Les reedicions i edicions crítiques són eines imprescindibles per revisar el passat i establir noves reinterpretacions sobre la pròpia herència cultural. També ens obre oportunitats de recuperar aquelles figures referencials que l’esbiaixada configuració del cànon cultural ens havien escamotejat. Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 – Barcelona, 1905) és una d’aquestes veus essencials de la

Llegir més

Ecologia o catàstrofe

15 de juliol de 2017

Janet Biehl, Ecología o catàstrofe. La vida de Murray Bookchin, Virus, Barcelona, 2017, 663pp. Murray Boockhin (Nova York, 1921 – Vermont, 2006) és un dels historiadors de parla anglesa que millor van comprendre i analitzar la Revolució de 1936, i que sens dubte van exercir una benèfica influència sobre aquells que hem tractat d’investigar sobre

Llegir més

Repensar el Primer de Maig

8 de maig de 2017

En les darreres dècades, cada primer de maig apareix narrat pels mitjans de comunicació amb uns ingredients comuns. Com que en els dies festius no hi ha activitat política, els periodistes habituals solen tenir festa i deixen les notícies precuinades als més novells o als que normalment apareixen els caps de setmana. A partir d’aquí,

Llegir més