Espai de Dissidència

Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp.

Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada de 1990, imbuït de la tradició de la historiografia social britànica i de l’influx perenne d’ E. P. Thompson o John Rule, i dirigit per l’hispanista Paul Preston, el col·lega Chris Ealham va acabar creant una de les obres més emblemàtiques per comprendre la dimensió profunda del moviment llibertari català durant la seva etapa daurada, entre la fi de la guerra de Cuba i els fets de maig de 1937.

Publicat primer en anglès el 2004, editat al castellà el 2006 per Alianza, ha calgut esperar gairebé dues dècades per tenir la primera traducció al català. No és d’estranyar. L’establishment historiogràfic català, imbuït encara de noucentisme, sol ser poc amable amb un moviment anarquista que hi ha estat entès ni ha volgut entendre. L’obra, d’altra banda, és incòmoda. Explicita les tradicions obreres en el seu xoc contra la utopia regeneracionista (i burgesa) dels republicans. Així, s’expliciten alguns fenòmens relativament poc coneguts com ara les vagues de lloguers contra la classe mitjana propietària, els cruels conflictes en el si d’unes petites i mitjanes empreses escassament proclius a respectar acords sindicals (fet que propicia l’acció directa anarcosindicalista com a estratègia més efectiva) o els xocs culturals entre classes socials a una ciutat conflictiva, i capital mundial de l’anarcosindicalisme.

Amb un component important d’antropologia social, Ealham ha estat un dels historiadors que millor han sabut comprendre la conflictivitat d’una ciutat com Barcelona i la construcció d’una cultura de classe materialitzada en una precària i difícil revolució llibertària de 1936. Divuit anys després de la seva publicació en anglès, la relectura del llibre demostra que no ha perdut actualitat. Ans al contrari, potser avui, després de divuit anys de conflictes urbans, és encara una obra més fresca.

Nota: ressenya publicada a la secció d’Expressions de La Directa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!